Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c�ria" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hàbitat de cria, n m
- es hábitat de cría, n m
- fr aire de croissance, n f
- fr habitat de croissance, n m
- fr nourricerie, n f
- en nursery, n
- en nursery area, n
- en nursery habitat, n
- en rearing habitat, n
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Llorenç, n f
- ca cria de rata, n f alt. sin.
- nc Astragalus monspessulanus L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Llorenç, n f
- ca cria de rata, n f alt. sin.
- nc Astragalus monspessulanus L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca iura novit curia [la], loc llat
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Expressió emprada per a significar que el jutge o jutgessa coneix el dret aplicable i, doncs, no cal que les parts implicades en un litigi provin el que diuen les normes.
<Zoologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llissó, n m
- es cría del mújol
<Zoologia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna vera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca biret, n m sin. compl.
- ca burret, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cap dur, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca garranyeu, n m sin. compl.
- ca guiules, n f pl sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca juliola de cria, n f sin. compl.
- ca juliola menuda, n f sin. compl.
- ca julioles, n f pl sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna rossa, n f sin. compl.
- ca lluerneta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca oriola vera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
- ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
- ca senyoretes, n f pl sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca asse, n m var. ling.
- ca chuliola, n f var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca joriola, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca juriola de cria, n f var. ling.
- ca juriola menuda, n f var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- ca luerna, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca trazeta, n f var. ling.
- ca uriola, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys lucerna
- nc Trigla corax var. ling.
- nc Trigla lucerna var. ling.
- nc Trigla paeciloptera var. ling.
- es alfondega
- es bejel
- es escaro
- es gallina de mar
- es golondrina
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin perlon
- fr grondin-perlon
- fr hirondelle
- fr perlon
- en gurnard butterfly
- en sapphirine gurnard
- en tub gurnard
- en tube-fish
- en yellow-gurnard
- de Roter Knurrhahn
<Peixos > Tríglids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna vera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca biret, n m sin. compl.
- ca burret, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cap dur, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca garranyeu, n m sin. compl.
- ca guiules, n f pl sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca juliola de cria, n f sin. compl.
- ca juliola menuda, n f sin. compl.
- ca julioles, n f pl sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna rossa, n f sin. compl.
- ca lluerneta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca oriola vera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
- ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
- ca senyoretes, n f pl sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca asse, n m var. ling.
- ca chuliola, n f var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca joriola, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca juriola de cria, n f var. ling.
- ca juriola menuda, n f var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- ca luerna, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca trazeta, n f var. ling.
- ca uriola, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys lucerna
- nc Trigla corax var. ling.
- nc Trigla lucerna var. ling.
- nc Trigla paeciloptera var. ling.
- es alfondega
- es bejel
- es escaro
- es gallina de mar
- es golondrina
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin perlon
- fr grondin-perlon
- fr hirondelle
- fr perlon
- en gurnard butterfly
- en sapphirine gurnard
- en tub gurnard
- en tube-fish
- en yellow-gurnard
- de Roter Knurrhahn
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca nadís, n m
- ca nounat | nounada, n m, f
- ca nadó, n m sin. compl.
- es cría
- fr nouveau-né
- en newborn
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
