Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dardar" dins totes les àrees temàtiques
<Història>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca camisa bruna, n m
- es camisas pardas
<Història>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cap de partida de la cambra freda, n m, f
- es jefe de partida de cuarto frío | jefa de partida de cuarto frío, n m, f
- fr chef garde-manger | chef, cheffe garde-manger, n m, f
- fr garde-manger, n m, f
- fr gardemanger, n m, f
- fr préposé aux buffets froids | préposée aux buffets froids, n m, f
- en chef garde-manger, n
- en cold-meat cook, n
- en garde-manger, n
- en larder chef, n
- en pantry chef, n
- de Gardemanger | Gardemangerin, n m, f
- de Koch der kalten Küche | Köchin der kalten Küche, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cardador | cardadora, n m, f
- es cardador
- fr cardeur
- en fibre carder
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Cardan, n f
- es Cardan, n f
- fr Cardan, n m
- en Cardan, n
- de Kardan, n n
<Enginyeria>
