Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "data" dins totes les àrees temàtiques

dita dita

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dita, n f
  • ca  proverbi, n m
  • ca  refrany, n m
  • es  dicho, n m
  • es  proverbio, n m
  • es  refrán, n m
  • en  proverb, n
  • en  saying, n

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

dita dita

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dita, n f
  • es  dicho, n m
  • fr  dicton, n m
  • en  saying, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dita, n f
  • es  dicho

<Història del dret>

Definició
Figura jurídica medieval del dret mercantil, de naturalesa bancària, que pot ser considerada un precedent del xec modern.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La dita pressuposava, en tot cas, l'existència d'un crèdit, amb el deute corresponent, ja sigui pel venciment de la pensió d'un censal, d'una rendició de comptes, d'un preu de venda, etc. Qui duia el deute, en lloc de satisfer ell mateix el deute en efectiu, assignava la taula d'un canviador per tal que pagués el deute en el moment del venciment. Les parts compareixien personalment davant la taula del canviador, el qual, si tenia fons assignats del deutor, acceptava la dita i iniciava els assentaments corresponents en els llibres de comptabilitat. Arribat el dia del venciment del crèdit, el pagament es duia a terme amb un simple assentament des del compte del deutor al compte del creditor en el capbreu major de la taula de canvi. Normalment, la dita es feia per una ordre verbal i hi eren presents les persones interessades en la mateixa taula de canvi on es feien els assentaments corresponents, si bé, en el cas que el deutor, que manava fer la dita, fos en un lloc diferent del lloc on s'havia de comparèixer personalment, aquell feia un manament de pagament per escrit en el qual ordenava al canviador que pagués al creditor la quantitat objecte del deute.
    Des dels primers moments hi va haver la tendència a assimilar aquests manaments, clars precedents del xec bancari, a les lletres de canvi quan, de fet, són diferents de la dita, perquè provenen d'un contracte de canvi.
    Aquesta presència del xec es pot constatar ja a mitjan segle XIV, tot i que la primera disposició legal que coneixem sobre la dita és de les Corts de Barcelona del 1299. A partir d'aquestes dates, les referències documentals sovintegen. Cal assenyalar, de tota manera, que una ordinació de la taula de canvis del 1527, amb un esperit tradicionalista, va exigir la presència personal de les persones interessades i prohibia l'ús de xecs, amb l'excepció dels consellers de la ciutat, als quals, per raó de prestigi, ho permetia. L'evolució ulterior de la dita sembla centrada en una pugna entre la mentalitat tradicional que, per raons de seguretat, exigia la presència personal de les parts per a fer dites, i la pràctica mercantil, que, per raons d'agilitat, postulava àmpliament l'ús del xec, el qual, a la llarga, es va imposar.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  joc de tella, n m
  • es  chito
  • es  tanquilla
  • es  tarusa
  • es  tata

<Jocs>

Definició
Joc consistent a posar monedes damunt o darrere el palet o rèbol i des de certa distància tirar la tella per tal de separar els diners del palet; aquell que aconsegueix que els diners quedin més a prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.
kotibé kotibé

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  kotibé, n m
  • es  kotibé
  • fr  kotibé
  • en  danta
  • de  Kotibé

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri (família de les esterculiàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i tacte greixós, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós i l'albeca de color marró pàl·lid, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.
kotibé kotibé

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  kotibé, n m
  • es  kotibé, n m
  • fr  kotibé, n m
  • en  danta, n
  • nc  Nesogordonia fouassieri
  • nc  Nesogordonia papaverifera

<Enginyeria forestal>

kotibé kotibé

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  kotibé, n m
  • es  kotibé, n m
  • fr  kotibé, n m
  • en  danta, n
  • eu  Kotibe, n
  • nc  Nesogordinia papaverifera

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melca, n f
  • ca  melca (gra), n f sin. compl.
  • ca  sorgo, n m sin. compl.
  • ca  sorgo (gra), n m sin. compl.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  dacsa, n f alt. sin.
  • ca  dacsa de bou, n f alt. sin.
  • ca  melca típica, n f alt. sin.
  • ca  mill africà, n m alt. sin.
  • ca  mill de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  mill francès, n m alt. sin.
  • ca  panís, n m alt. sin.
  • ca  adacça, n f var. ling.
  • ca  adassa, n f var. ling.
  • ca  daza, n f var. ling.
  • ca  meuca, n f var. ling.
  • ca  paniç, n m var. ling.
  • nc  Sorghum bicolor (L.) Moench
  • nc  Sorghum vulgare Pers. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melca, n f
  • ca  melca (gra), n f sin. compl.
  • ca  sorgo, n m sin. compl.
  • ca  sorgo (gra), n m sin. compl.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  dacsa, n f alt. sin.
  • ca  dacsa de bou, n f alt. sin.
  • ca  melca típica, n f alt. sin.
  • ca  mill africà, n m alt. sin.
  • ca  mill de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  mill francès, n m alt. sin.
  • ca  panís, n m alt. sin.
  • ca  adacça, n f var. ling.
  • ca  adassa, n f var. ling.
  • ca  daza, n f var. ling.
  • ca  meuca, n f var. ling.
  • ca  paniç, n m var. ling.
  • nc  Sorghum bicolor (L.) Moench
  • nc  Sorghum vulgare Pers. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

refrany refrany

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  refrany, n m
  • ca  dita, n f sin. compl.
  • ca  proverbi, n m sin. compl.
  • es  dicho
  • es  proverbio
  • es  refrán
  • fr  proverbe
  • en  proverb
  • en  saying

<Lingüística>

Definició
Oració completa i independent que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.