Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "degà" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
  • ca  Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
  • ca  Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
En els noms de doble gènere, el gènere és una característica semàntica que oposa masculí i femení, mentre que en els adjectius és una funció gramatical que no afecta el concepte. Aquesta diferència no es recull adequadament en el sistema tradicional de representació de les formes femenines, consistent a reduir la forma femenina a la seva terminació en totes dues categories.

És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.

Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]

A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]

B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
èlina èlina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èlina, n f
  • ca  kobrèsia, n f alt. sin.
  • ca  elina, n f var. ling.
  • nc  Kobresia myosuroides (Vill.) Fiori
  • nc  Elyna myosuroides (Vill.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Kobresia bellardii (All.) Degl. ex Loisel. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èlina, n f
  • ca  kobrèsia, n f alt. sin.
  • ca  elina, n f var. ling.
  • nc  Kobresia myosuroides (Vill.) Fiori
  • nc  Elyna myosuroides (Vill.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Kobresia bellardii (All.) Degl. ex Loisel. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

aclaridora cega aclaridora cega

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aclaridora cega, n f
  • es  aclaradora ciega
  • fr  démarieuse aveugle
  • it  diradatrice non selettiva
  • en  blind down-the-row thinner
  • en  non-steerable plant thinner
  • de  blinde Vereinzelungsmaschine
  • de  ungesteuerte Auslichter

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aclaridora proveïda d'unes ganivetes pendulars o rotatives que escombren franges de cultiu per tal de deixar-hi el nombre òptim de plantes per unitat de superfície sembrada.
acord de la Mesa del Parlament acord de la Mesa del Parlament

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  acord de la Mesa del Parlament, n m
  • oc  acòrd dera Mèsa deth Parlament, n m
  • es  acuerdo de la Mesa del Parlamento, n m
  • fr  décision du Bureau du Parlement, n f
  • en  Agreement of the Presiding Board of the Parliament, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Decisió que adopta la Mesa del Parlament en una reunió.

Nota

  • 1. Els acords de la Mesa del Parlament es refereixen, entre altres, a les tramitacions parlamentàries en cas de dubte, a l'organització del treball parlamentari, a l'execució del pressupost i a l'admissió i la tramitació dels documents parlamentaris.
  • 2. Els acords de la Mesa del Parlament es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en el web del Parlament.
  • 3. Vegeu també "petició de reconsideració".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissa, n f
  • ca  congret d'ase, n m alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. peregrina

<Botànica > rubiàcies>

aferradissa aferradissa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissa, n f
  • ca  congret d'ase, n m alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. peregrina

<Botànica > rubiàcies>

aferrapedres aferrapedres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Diplecogaster bimaculata
  • nc  Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
  • nc  Lepadogaster reticulatus var. ling.
  • es  chafarrocas
  • fr  barbier
  • fr  lepadogastère à deux taches
  • fr  porte-écuelle
  • en  two-spotted clingfish
  • en  two-spotted sucker

<Peixos > Gobiesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - pega-roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona
aferrapedres aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Diplecogaster bimaculata
  • nc  Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
  • nc  Lepadogaster reticulatus var. ling.
  • es  chafarrocas
  • fr  barbier
  • fr  lepadogastère à deux taches
  • fr  porte-écuelle
  • en  two-spotted clingfish
  • en  two-spotted sucker

<Peixos > Gobiesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - pega-roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona
aferrapedres aferrapedres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  agafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  agafa roques, n m var. ling.
  • ca  agafarroques, n m var. ling.
  • ca  gafa rocas, n m var. ling.
  • ca  pega roques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porc, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucla dit, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster
  • nc  Lepadogaster biciliatus var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouani var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouanii var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • es  pegadizo
  • es  sapo de mar
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>