Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "degradaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin pérdida
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Processament d'imatges>
Definició
La denominació compressió sense pèrdua pot ser aplicada en informàtica a qualsevol font de dades, no només imatges, per la qual cosa la denominació completa hauria de ser compressió d'imatges sense pèrdua, però en teledetecció aquesta forma tan llarga resulta poc pràctica i sense tradició. Entre les tècniques més usades en teledetecció o en els productes derivats (mapes categòrics, etc.), hi ha l'RLE i l'LZW, i és marginal l'ús d'estructures d'arbre quaternari. Els mètodes de compressió sense pèrdua no aconsegueixen habitualment tanta compressió com els de compressió amb pèrdua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin pérdida
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Processament d'imatges>
Definició
La denominació compressió sense pèrdua pot ser aplicada en informàtica a qualsevol font de dades, no només imatges, per la qual cosa la denominació completa hauria de ser compressió d'imatges sense pèrdua, però en teledetecció aquesta forma tan llarga resulta poc pràctica i sense tradició. Entre les tècniques més usades en teledetecció o en els productes derivats (mapes categòrics, etc.), hi ha l'RLE i l'LZW, i és marginal l'ús d'estructures d'arbre quaternari. Els mètodes de compressió sense pèrdua no aconsegueixen habitualment tanta compressió com els de compressió amb pèrdua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca defraudació, n f
- es defraudación
- en defraudation
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca defraudació, n f
- es defraudación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació, n f
- es defraudación, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació, n f
- es defraudación
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En el títol XIII del Codi penal (CP) («Delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic») hi ha el capítol VI dedicat a les defraudacions. El capítol regula les estafes (secció primera, art. 248 al 251); l'apropiació indeguda (secció segona, art. 252 al 254), i, les defraudacions de fluid elèctric i anàlogues (secció tercera, art. 255 i 256). L'article 623.4 estableix la falta corresponent a aquests delictes.
El CP del 1973 incloïa en les defraudacions, en primer lloc, l'aixecament de béns, la fallida, el concurs i la insolvència punibles, i, en segon lloc, les infraccions del dret d'autor i de la propietat industrial. En el CP del 1995, totes aquestes figures típiques han passat a tenir una altra ubicació, tot i que continuen en el títol XIII: les primeres han passat a formar un capítol independent (VII: «De les insolvències punibles») i les segones han trobat cabuda en la secció primera i segona del capítol XI («Dels delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial i als consumidors»).
En la classificació que la doctrina sol fer dels delictes contra el patrimoni, les defraudacions són una categoria de delictes diferent dels d'apoderament. Així com en aquests últims el desplaçament de la cosa es produeix per l'activitat de sostracció de l'autor o autora (furt), en les defraudacions aquest desplaçament es deu a una conducta de la mateixa víctima. Tot i això, l'anàlisi de les diverses figures recollides en el capítol VI del títol XIII suscita dubtes sobre si responen a la definició de defraudació manegada per la doctrina en la classificació dels delictes patrimonials. Així, l'estafa sí que respon clarament a l'estructura d'un delicte de defraudació: és la víctima qui, fruit de l'engany, disposa del seu patrimoni -com a mínim, des d'un punt de vista formal- i l'extrau així de la seva esfera. En canvi, en cas d'una apropiació indeguda, la doctrina ha dubtat a classificar-la com a defraudació. Finalment, és dubtós que les defraudacions de fluid elèctric i anàlogues responguin plenament a l'esquema clàssic dels delictes de defraudació, ja que presenten una estructura molt propera a la de l'apoderament.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca defraudació de fluid elèctric, n f
- es defraudación de fluido eléctrico, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació de fluid elèctric, n f
- es defraudación de fluido eléctrico, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació de fluid elèctric i substàncies anàlogues, n f
- es defraudación de fluido eléctrico y sustancias análogas
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La defraudació de fluid elèctric i substàncies anàlogues està regulada pels articles 255 i 256 del Codi penal (CP), entre les defraudacions, dins el capítol VI, títol XIII, dedicat als delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic. Encara que el CP empri el terme defraudació per a definir aquest delicte, l'estructura d'aquests tipus s'assembla més a la dels delictes apropiatoris com ara el furt.
L'article 255 del CP castiga «amb la pena de multa de tres a dotze mesos el qui cometi defraudació per un valor superior a quatre-cents euros, utilitzant energia elèctrica, gas, aigua, telecomunicacions o un altre element, energia o fluid aliens, per algun dels mitjans següents: a) valent-se de mecanismes instal·lats per a realitzar la defraudació; b) alterant maliciosament les indicacions o aparells comptadors; c) emprant qualsevol altre mitjà clandestí.
Si la quantitat d'allò defraudat no supera els quatre-cents euros, no hi ha delicte, però sí que representa una falta fixada per l'article 623.4 del CP. Aquest precepte defineix com a objecte de la defraudació del fluid elèctric i les substàncies anàlogues, referència que planteja el dubte de si el comportament típic sols pot recaure sobre les substàncies susceptibles de ser subministrades o si, en canvi, aquesta restricció interpretativa no està justificada.
Les modalitats de comissió són: en primer lloc, l'ús de mecanismes instal·lats per a dur a terme la defraudació; no n'hi ha prou d'instal·lar els mecanismes per a defraudar, sinó que cal que hi concorri l'efectiva defraudació. En segon lloc, l'alteració maliciosa de les indicacions o aparells comptadors per fer creure que el consum ha estat inferior al real. En tercer i últim lloc, el delicte es pot cometre fent servir qualsevol altre mitjà clandestí, és a dir, qualsevol mecanisme que quedi ocult a qui subministra o produeix l'energia o les altres substàncies.
Una qüestió controvertida és la relació que hi ha entre aquest delicte i el de l'article 247 del CP de «distracció del curs de les aigües». Si la distracció no té lloc mitjançant mecanismes defraudatoris, cal aplicar l'article 247 del CP; en canvi, si la defraudació es duu a terme per mitjans defraudatoris, hi ha dues solucions possibles: la primera és més convincent que la segona. Segons la primera solució, hi ha un concurs de lleis que s'ha de resoldre aplicant l'article 255 del CP, en virtut del principi d'especialitat (art. 8.1 CP). En canvi, segons l'altra solució, que parteix de la base que el perjudici és inherent a la figura de l'article 247 del CP, entre ambdós preceptes existeix un concurs de lleis que cal resoldre acudint al principi d'alternativitat (art. 8.4 CP) en favor de l'article 255 del CP.
D'altra banda, l'article 256 del CP castiga amb pena de multa de tres a dotze mesos «aquell qui faci ús de qualsevol equip terminal de telecomunicació, sense el consentiment del titular, i li ocasioni un perjudici superior a quatre-cents euros». Per terminal de telecomunicació cal entendre el punt extrem d'un mitjà de comunicació a distància (telèfon, fax, correu electrònic, telegrames, entre altres). El perjudici s'ha de derivar de l'ús del terminal. En cas que no arribi als 400 ?, cal apreciar una falta (art. 623.4 CP).
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació tributària, n f
- ca delicte fiscal, n m
- es defraudación tributaria
- es delito fiscal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
