Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "delictu�s" dins totes les àrees temàtiques

acte delictiu acte delictiu

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acte delictiu, n m
  • es  acto delictivo, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

acumulació de delictes acumulació de delictes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acumulació de delictes, n f
  • es  acumulación de delitos, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

agrupació d'electors agrupació d'electors

<Dret > Dret electoral>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia electoral bàsica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/>

  • ca  agrupació d'electors, n f
  • es  agrupación de electores, n f

<Eleccions>

Definició
Agrupació de ciutadans que presenten una candidatura en unes eleccions.

Nota

  • A l'Estat espanyol, una agrupació d'electors ha de recollir un determinat nombre de signatures com a aval per poder presentar-se en una circumscripció electoral. La recollida de les signatures necessàries s'ha de fer per a cada convocatòria electoral en què l'agrupació d'electors es vulgui presentar.
alveus derelictus alveus derelictus

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  alveus derelictus, n m
  • ca  llit abandonat pel riu, n m
  • es  cauce abandonado por el río, n m
  • es  lecho abandonado por el río, n m
  • fr  lit abandonné par un fleuve, n m
  • it  alveo abbandonato, n m

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollassa, n f
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  ensopegall, n m alt. sin.
  • ca  ensopegalls, n m pl alt. sin.
  • ca  ensopeguera, n f alt. sin.
  • ca  ensopegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  nebulosa, n f alt. sin.
  • ca  sebollassa, n f var. ling.
  • nc  Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
  • nc  Statice delicatula Girard sin. compl.

<Botànica > plumbaginàcies>

cebollassa cebollassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollassa, n f
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  ensopegall, n m alt. sin.
  • ca  ensopegalls, n m pl alt. sin.
  • ca  ensopeguera, n f alt. sin.
  • ca  ensopegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  nebulosa, n f alt. sin.
  • ca  sebollassa, n f var. ling.
  • nc  Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
  • nc  Statice delicatula Girard sin. compl.

<Botànica > plumbaginàcies>

concurs de delictes concurs de delictes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  concurs de delictes, n m
  • es  concurso de delitos, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

concurs de delictes concurs de delictes

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concurs de delictes, n m
  • es  concurso de delitos, n m

<Dret penal>

concurs ideal de delictes concurs ideal de delictes

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concurs ideal de delictes, n m
  • es  concurso ideal de delitos

<Dret penal>

Definició
Concurs d'infraccions en què la vulneració es produeix per una sola acció.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Un exemple de concurs ideal és el d'una persona que es resisteix greument a un agent de l'autoritat en exercici de les seves funcions i li provoca lesions greus. En aquest cas, la mateixa acció ha provocat dues infraccions, el delicte de lesions i el delicte d'atemptat.
    La doctrina penalista diferencia entre concurs ideal homogeni, que s'esdevé quan una acció provoca una pluralitat d'infraccions que constitueixen totes elles el mateix delicte, i el concurs ideal heterogeni, que es produeix quan l'acció provoca una pluralitat d'infraccions que constitueixen delictes diferents. Una part de la doctrina afirma que el concurs ideal homogeni no té cabuda en l'ordenament jurídic espanyol, sobre la base del principi d'exasperació, que recull l'article 77 del Codi penal (CP), d'acord amb el qual s'ha d'aplicar en la meitat superior la pena que s'estableix per a la infracció més greu, i aquesta pena no pot excedir la suma del càstig de totes les infraccions de manera separada. Com que en el concurs ideal homogeni la pluralitat d'infraccions constitueix la vulneració del mateix delicte, no es pot diferenciar entre penes més greus perquè totes les infraccions tenen la mateixa pena.
    També es tracta d'un concurs ideal quan el mateix comportament produeix la lesió ideal de diversos béns jurídics, però només provoca un resultat material.
    De qualsevol manera, en els casos de concurs ideal s'aplica el principi d'exasperació d'acord amb el que estableix l'article 77 del CP. En cas que la pena resultant excedeixi la suma del càstig de totes les infraccions separadament, s'han de sancionar les infraccions de manera separada.
  • V. t.: concurs d'infraccions penals n m

    V. t.: concurs real de delictes n m
concurs medial de delictes concurs medial de delictes

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concurs medial de delictes, n m
  • es  concurso medial de delitos

<Dret penal>

Definició
Situació que es produeix quan un delicte és un mitjà necessari perquè el mateix subjecte en pugui cometre un altre.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Per a la doctrina jurídica, el concurs medial és materialment semblant al concurs real, ja que en aquest últim també hi ha una pluralitat d'infraccions, però la diferència entre l'un i l'altre radica en què la forma en la qual s'imposen les penes en el concurs medial és més benèvola, i s'assembla, per tant, a la forma de penar en el concurs ideal de delictes.
    Actualment, la doctrina ha canviat la manera d'interpretar aquest tipus de concurs, i en basa l'existència en el fet que un delicte no es pot arribar a cometre sense la concurrència de l'altre delicte i, per tant, existeix una relació d'instrumentalitat concreta. A més, s'ha de plantejar de forma ex ante i en atenció al pla de l'autor de forma objectiva, en què no es pugui arribar a cometre aquest delicte sense la concurrència de l'altre.
    Per tant, tenint en compte això, té la consideració de concurs medial de delictes aquell en què aquesta relació d'instrumentalitat és estrictament necessari i no es tracta d'una preordenació; és a dir, no es tracta que l'autor del delicte inclogui en el seu pla la realització de diverses infraccions, una rere l'altra, o que siguin delictes que s'acompanyen per la seva naturalesa, sinó que l'un necessita l'altre. Queden exclosos aquells delictes que es produeixen per conveniència, voluntat, o per a aconseguir més facilitat en la comissió de l'altre delicte.
    El concurs medial es castiga amb la pena superior del delicte més greu, sense que aquesta pugui superar la suma de les penes que correspondrien d'aplicar la pena a cada delicte separadament. En cas que sigui superada, s'haurà de fer el còmput de manera separada.
  • V. t.: concurs ideal de delictes n m

    V. t.: concurs real de delictes n m