Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "delitar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comandant militar de marina | comandanta militar de marina, n m, f
- es comandante de província marítima
<Ports > Oficis>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca concurs de delictes, n m
- es concurso de delitos, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs de delictes, n m
- es concurso de delitos, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs ideal de delictes, n m
- es concurso ideal de delitos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Un exemple de concurs ideal és el d'una persona que es resisteix greument a un agent de l'autoritat en exercici de les seves funcions i li provoca lesions greus. En aquest cas, la mateixa acció ha provocat dues infraccions, el delicte de lesions i el delicte d'atemptat.
La doctrina penalista diferencia entre concurs ideal homogeni, que s'esdevé quan una acció provoca una pluralitat d'infraccions que constitueixen totes elles el mateix delicte, i el concurs ideal heterogeni, que es produeix quan l'acció provoca una pluralitat d'infraccions que constitueixen delictes diferents. Una part de la doctrina afirma que el concurs ideal homogeni no té cabuda en l'ordenament jurídic espanyol, sobre la base del principi d'exasperació, que recull l'article 77 del Codi penal (CP), d'acord amb el qual s'ha d'aplicar en la meitat superior la pena que s'estableix per a la infracció més greu, i aquesta pena no pot excedir la suma del càstig de totes les infraccions de manera separada. Com que en el concurs ideal homogeni la pluralitat d'infraccions constitueix la vulneració del mateix delicte, no es pot diferenciar entre penes més greus perquè totes les infraccions tenen la mateixa pena.
També es tracta d'un concurs ideal quan el mateix comportament produeix la lesió ideal de diversos béns jurídics, però només provoca un resultat material.
De qualsevol manera, en els casos de concurs ideal s'aplica el principi d'exasperació d'acord amb el que estableix l'article 77 del CP. En cas que la pena resultant excedeixi la suma del càstig de totes les infraccions separadament, s'han de sancionar les infraccions de manera separada. -
V. t.: concurs d'infraccions penals n m
V. t.: concurs real de delictes n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs medial de delictes, n m
- es concurso medial de delitos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Per a la doctrina jurídica, el concurs medial és materialment semblant al concurs real, ja que en aquest últim també hi ha una pluralitat d'infraccions, però la diferència entre l'un i l'altre radica en què la forma en la qual s'imposen les penes en el concurs medial és més benèvola, i s'assembla, per tant, a la forma de penar en el concurs ideal de delictes.
Actualment, la doctrina ha canviat la manera d'interpretar aquest tipus de concurs, i en basa l'existència en el fet que un delicte no es pot arribar a cometre sense la concurrència de l'altre delicte i, per tant, existeix una relació d'instrumentalitat concreta. A més, s'ha de plantejar de forma ex ante i en atenció al pla de l'autor de forma objectiva, en què no es pugui arribar a cometre aquest delicte sense la concurrència de l'altre.
Per tant, tenint en compte això, té la consideració de concurs medial de delictes aquell en què aquesta relació d'instrumentalitat és estrictament necessari i no es tracta d'una preordenació; és a dir, no es tracta que l'autor del delicte inclogui en el seu pla la realització de diverses infraccions, una rere l'altra, o que siguin delictes que s'acompanyen per la seva naturalesa, sinó que l'un necessita l'altre. Queden exclosos aquells delictes que es produeixen per conveniència, voluntat, o per a aconseguir més facilitat en la comissió de l'altre delicte.
El concurs medial es castiga amb la pena superior del delicte més greu, sense que aquesta pugui superar la suma de les penes que correspondrien d'aplicar la pena a cada delicte separadament. En cas que sigui superada, s'haurà de fer el còmput de manera separada. -
V. t.: concurs ideal de delictes n m
V. t.: concurs real de delictes n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs real de delictes, n m
- es concurso real de delitos
<Dret penal>
Definició
Nota
-
El concurs real de delictes té l'origen en la teoria d'un dels juristes alemanys més rellevants, J. C. Koch, fundador de la teoria del concurs de delictes. Koch no va seguir la línia marcada pels juristes italians a la baixa edat mitjana, aquella que va ser iniciada pel creador de l'Escola de comentaristes o mos italicus, Bartolo de Sassoferrato. Koch va distingir entre diverses modalitats o tipologies de concursos de delictes depenent de la quantitat d'accions necessàries per a la comissió del delicte, si amb una sola acció n'hi havia prou o bé en calia més d'una.
Koch distingia entre el concurs simultani, aquell en què una acció servia per a cometre diversos delictes (actualment, concurs ideal de delictes) i concurs successiu, aquell en què una pluralitat d'accions tenien com a resultat diversos delictes (avui dia, concurs real). I dins d'aquesta categoria, distingia tres tipus: concurs objectiu (delictes de naturalesa diferent); concurs successiu continuat (delictes idèntics contra el mateix subjecte), i concurs successiu reiterat (delictes idèntics contra diferents subjectes).
Es reconeix Koch com a fundador de la teoria dels concursos de delictes perquè va ser la primera vegada que es distingia entre diversos tipus segons la quantitat d'accions necessàries per a la comissió, o bé segons si aquesta infringia la mateixa norma penal en diverses ocasions o infringia normes penals diferents.
Actualment es reconeix el concurs real de delictes en els casos en què el subjecte o actor ha realitzat diverses accions que representen diferents fets punibles i, per tant, comporten diverses penes aplicables. L'article 73 del Codi penal espanyol (CP) regula aquest tipus de concurs i disposa: «Al responsable de dos o més delictes o faltes se li imposaran totes les penes corresponents a les diverses infraccions pel seu compliment simultani, si fos possible, per la naturalesa i efectes d'aquestes».
No s'ha de confondre el concurs real de delictes amb el concurs de normes, atès que aquest últim fa referència al fet que el delicte pot estar regulat en diferents tipus penals, i es resol mitjançant diferents principis com el d'especialitat, subsidiarietat, etcètera.
Davant del concurs real de delictes, el CP estableix una acumulació de penes materials (criteri que imposa el compliment de totes les penes corresponents a tots els delictes que s'han comès per complir-les de manera simultània o successiva, aplicant-se així el quot delicta tot poenae (tants delictes, tantes penes).
Tal com disposa el CP, aquestes penes es poden fer complir de manera simultània si són de naturalesa diferent (com per exemple, pena de presó i pena d'inhabilitació per a càrrec públic), però en el cas que les penes siguin de la mateixa naturalesa -i en conseqüència, tindrien com a resultat diverses penes de presó-, s'han de complir de manera successiva per ordre de gravetat. - V. t.: concurs ideal de delictes n m
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cooperació militar, n f
- es cooperación militar
- fr coopération militaire
- it cooperazione militare
- en military cooperation
- ar تعاون عسكري
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
Nota
- La cooperació militar es pot traduir, per exemple, en la transferència de material militar, en plans de lluita contra el terrorisme o en el control d'armaments.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Cardiologia>, <Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cor irritable, n m
- ca cor militar, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Cardiologia>, <Neurologia>, <Salut mental>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca cos jurídic militar, n m
- es cuerpo jurídico militar, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cotinga carmesí, n f
- es cotinga militar
- fr coracine rouge
- en crimson fruitcrow
- de Karminkotinga
- nc Haematoderus militaris
<36.015 Ocells > Passeriformes > Cotíngids>
