Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "delit�s" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs medial de delictes, n m
- es concurso medial de delitos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Per a la doctrina jurídica, el concurs medial és materialment semblant al concurs real, ja que en aquest últim també hi ha una pluralitat d'infraccions, però la diferència entre l'un i l'altre radica en què la forma en la qual s'imposen les penes en el concurs medial és més benèvola, i s'assembla, per tant, a la forma de penar en el concurs ideal de delictes.
Actualment, la doctrina ha canviat la manera d'interpretar aquest tipus de concurs, i en basa l'existència en el fet que un delicte no es pot arribar a cometre sense la concurrència de l'altre delicte i, per tant, existeix una relació d'instrumentalitat concreta. A més, s'ha de plantejar de forma ex ante i en atenció al pla de l'autor de forma objectiva, en què no es pugui arribar a cometre aquest delicte sense la concurrència de l'altre.
Per tant, tenint en compte això, té la consideració de concurs medial de delictes aquell en què aquesta relació d'instrumentalitat és estrictament necessari i no es tracta d'una preordenació; és a dir, no es tracta que l'autor del delicte inclogui en el seu pla la realització de diverses infraccions, una rere l'altra, o que siguin delictes que s'acompanyen per la seva naturalesa, sinó que l'un necessita l'altre. Queden exclosos aquells delictes que es produeixen per conveniència, voluntat, o per a aconseguir més facilitat en la comissió de l'altre delicte.
El concurs medial es castiga amb la pena superior del delicte més greu, sense que aquesta pugui superar la suma de les penes que correspondrien d'aplicar la pena a cada delicte separadament. En cas que sigui superada, s'haurà de fer el còmput de manera separada. -
V. t.: concurs ideal de delictes n m
V. t.: concurs real de delictes n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs real de delictes, n m
- es concurso real de delitos
<Dret penal>
Definició
Nota
-
El concurs real de delictes té l'origen en la teoria d'un dels juristes alemanys més rellevants, J. C. Koch, fundador de la teoria del concurs de delictes. Koch no va seguir la línia marcada pels juristes italians a la baixa edat mitjana, aquella que va ser iniciada pel creador de l'Escola de comentaristes o mos italicus, Bartolo de Sassoferrato. Koch va distingir entre diverses modalitats o tipologies de concursos de delictes depenent de la quantitat d'accions necessàries per a la comissió del delicte, si amb una sola acció n'hi havia prou o bé en calia més d'una.
Koch distingia entre el concurs simultani, aquell en què una acció servia per a cometre diversos delictes (actualment, concurs ideal de delictes) i concurs successiu, aquell en què una pluralitat d'accions tenien com a resultat diversos delictes (avui dia, concurs real). I dins d'aquesta categoria, distingia tres tipus: concurs objectiu (delictes de naturalesa diferent); concurs successiu continuat (delictes idèntics contra el mateix subjecte), i concurs successiu reiterat (delictes idèntics contra diferents subjectes).
Es reconeix Koch com a fundador de la teoria dels concursos de delictes perquè va ser la primera vegada que es distingia entre diversos tipus segons la quantitat d'accions necessàries per a la comissió, o bé segons si aquesta infringia la mateixa norma penal en diverses ocasions o infringia normes penals diferents.
Actualment es reconeix el concurs real de delictes en els casos en què el subjecte o actor ha realitzat diverses accions que representen diferents fets punibles i, per tant, comporten diverses penes aplicables. L'article 73 del Codi penal espanyol (CP) regula aquest tipus de concurs i disposa: «Al responsable de dos o més delictes o faltes se li imposaran totes les penes corresponents a les diverses infraccions pel seu compliment simultani, si fos possible, per la naturalesa i efectes d'aquestes».
No s'ha de confondre el concurs real de delictes amb el concurs de normes, atès que aquest últim fa referència al fet que el delicte pot estar regulat en diferents tipus penals, i es resol mitjançant diferents principis com el d'especialitat, subsidiarietat, etcètera.
Davant del concurs real de delictes, el CP estableix una acumulació de penes materials (criteri que imposa el compliment de totes les penes corresponents a tots els delictes que s'han comès per complir-les de manera simultània o successiva, aplicant-se així el quot delicta tot poenae (tants delictes, tantes penes).
Tal com disposa el CP, aquestes penes es poden fer complir de manera simultània si són de naturalesa diferent (com per exemple, pena de presó i pena d'inhabilitació per a càrrec públic), però en el cas que les penes siguin de la mateixa naturalesa -i en conseqüència, tindrien com a resultat diverses penes de presó-, s'han de complir de manera successiva per ordre de gravetat. - V. t.: concurs ideal de delictes n m
<Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca controlador d'elit | controladora d'elit, n m, f
- es controlador de élite | controladora de élite, n m, f
- fr contrôleur d'élite | contrôleuse d'élite, n m, f
- en HIV elite controllers, n
<Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
- Els controladors d'elit es diferencien dels no progressors de llarg termini pel fet que la seva càrrega viral queda per sota del límit de detecció durant un període de temps continuat i també perquè presenten una evolució clínica més favorable.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la corpus delicti, n n
- ca cos del delicte, n m
- ca objecte del delicte, n m
- es cuerpo del delito, n m
- es objeto del delito, n m
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió pròpia del dret penal. Fa referència a les proves materials del fet delictiu.
Exemple: El cas es va tancar a causa de l'absència del corpus delicti.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cos del delicte, n m
- es cuerpo del delito
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Originàriament, el corpus delicti feia referència als signes exteriors que eren indici de la comissió d'un fet mereixedor de persecució penal. Es tracta, per tant, d'un concepte inicialment processal que experimenta un procés d'abstracció fins a donar lloc, en dret penal, a la idea més recent de supòsit de fet i tipus. Es passa així de la idea d'objecte de la conducta dotada d'interès per al procés a la idea d'acció descrita com a delicte. Tot i això, el Codi penal (CP) utilitza aquesta expressió de manera més concreta i objectivada quan descriu, en cas d'un delicte d'encobriment, el denominat «afavoriment real» (ocultar, alterar o inutilitzar el cos i els efectes o instruments d'un delicte per impedir que siguin descoberts).
D'altra banda, la Llei d'enjudiciament criminal considera cos del delicte qualsevol objecte que pugui tenir relació amb el delicte i que es trobi en el lloc de realització del delicte o als voltants (art. 334).
De les dues normes se'n dedueix que «cos del delicte» pot incloure tant el cadàver (art. 340 i s.) o la cosa objecte material del delicte (art. 364), com ara les armes, els mitjans, els instruments o els efectes (art. 338) que tinguin relació amb la comissió del fet; per això pot incloure objectes que siguin mitjà, a la vegada que objecte d'investigació.
Doctrina i jurisprudència distingeixen el cos del delicte en sentit material, referit a l'objecte sobre el qual recau el delicte; el cos del delicte en sentit accidental, referit a les peces de convicció incorporades a les actuacions i, finalment, el cos del delicte per situació, referit als objectes que tenen relació amb el delicte pel fet de trobar-se al lloc o als voltants. Per això, és freqüent l'equiparació del cos del delicte a les anomenades «peces de convicció». Per tant, en sentit ampli, el cos del delicte és l'objecte que permet provar l'existència o circumstàncies d'un delicte. Així ho entén la doctrina que l'ha interpretat en cas d'un delicte d'encobriment; com també la jurisprudència (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 15.2.1993, ponent: García Miquel). Tenint en compte l'amplitud del concepte, pot existir cos del delicte en els delictes de perill o d'activitat o en els que quedin en temptativa. Malgrat això, quan el CP utilitza aquesta expressió en altres preceptes (p. ex., art. 451, 127), sembla que pretén acollir un concepte més restringit.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la crimen, n n
- ca delicte públic, n m
- es delito público, n m
- fr délit public, n m
- it delitto pubblico, n m
<Dret romà>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defraudació tributària, n f
- ca delicte fiscal, n m
- es defraudación tributaria
- es delito fiscal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca delícies de formatge tendre de cabra
- es delicias de queso tierno de cabra
- fr délices au fromage de chèvre tendre
- it delizie di formaggio fresco di capra
- en fresh goat cheese nuggets
- de Köstlichkeiten mit jungem Ziegenkäse
<Plats a la carta. Formatges>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca delicte, n m
- es delito
- en crime
- en felony
- en offence
- en offense
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte, n m
- es delito, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
