Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "delit�s" dins totes les àrees temàtiques

delicte contra la intimitat delicte contra la intimitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la intimitat, n m
  • es  delito contra la intimidad, n m

<Dret penal>

delicte contra la intimitat delicte contra la intimitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la intimitat, n m
  • es  delito contra la intimidad

<Dret penal>

Definició
Delicte que atempta contra l'àmbit privat d'una persona, tant físic com personal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El delicte contra la intimitat és una infracció penal fixada en els dos capítols (art. 197 al 204) del títol X del Codi penal (CP) i amb la qual es pretén protegir, d'acord amb la rúbrica del títol esmentat, tres drets fonamentals reconeguts constitucionalment: la intimitat personal i familiar, la pròpia imatge i la inviolabilitat domiciliària (art. 18 Constitució espanyola [CE]). A aquests drets s'hi pot afegir la garantia constitucional del secret de les comunicacions (art. 18.3 CE).
    No obstant això, i com denuncia una part de la doctrina, tot i la menció al dret a la pròpia imatge com a bé jurídic protegit entre aquestes infraccions, no n'hi ha cap que s'ocupi d'incriminar-ne les possibles lesions. A més, si es parteix de la instrumentalitat de la inviolabilitat del domicili (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] del 23.2.1995, ponent: De Mendizábal Allende) i del secret de les comunicacions com a garanties constitucionals amb les quals es pretén protegir el dret a la intimitat, es pot afirmar que el dret a la intimitat és, en realitat, l'únic bé jurídic efectivament tutelat amb la previsió de totes les infraccions.
    En primer lloc, els delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 al 201 CP) es dediquen clarament a la protecció de la intimitat. En aquests preceptes es castiguen les conductes d'apoderament de documents o efectes personals sense el consentiment de la persona titular, d'intercepció de senyals de comunicació en general i d'utilització d'enginys de captació del so o de la imatge. També s'incriminen les conductes que consisteixen a apoderar-se, utilitzar o modificar en perjudici d'una tercera persona dades reservades, enregistrades en suports informàtics, electrònics o telemàtics, com a forma de protecció de l'anomenat dret a l'autodeterminació en la informació personal, una de les plasmacions concretes del dret a la intimitat.
    La gravetat de les sancions establertes varia segons la difusió que es doni a la informació obtinguda per aquests mitjans, al contingut especialment sensible de certes dades, a les finalitats que moguin el subjecte actiu, o a les característiques d'aquest. L'article 200 del CP amplia la protecció penal a les persones jurídiques, a les quals es reconeix un àmbit d'intimitat mereixedor de tutela.
    Quant a la disponibilitat dels béns jurídics que es pretén protegir amb aquests delictes, l'autorització de la persona afectada s'ha de considerar en tot cas causa d'atipicitat. Per a perseguir aquestes infraccions cal, com a regla general, que la persona agreujada o el seu representant legal ho denunciïn (art. 201 CP), excepte quan s'afecta l'interès general o una pluralitat de persones. El perdó de la persona ofesa extingeix l'acció penal o la sanció.
    El capítol II del títol X estableix el delicte de violació de la llar i del domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic. D'una banda, amb aquestes infraccions es pretén protegir la intimitat prohibint i castigant les entrades no autoritzades en un àmbit com és la llar, en què es desenvolupa de manera especialment intensa la vida íntima de les persones. La protecció s'amplia -en una de les novetats del CP del 1995- a les entrades indegudes en domicilis de persones jurídiques públiques o privades, despatxos professionals o oficines, o en establiments mercantils o locals oberts al públic fora de les hores d'obertura (art. 203 CP), com a llocs de possible desenvolupament de la intimitat dels particulars (STC del 26.4.1999, ponent: González Campos).
    La intimitat i la inviolabilitat del domicili també es protegeixen per la previsió de certs delictes comesos per funcionariat públic (art. 534 i s. CP). El CP incrimina la conducta de l'autoritat i de la persona funcionària que, en l'entrada a un domicili, tot i haver-hi una causa per delicte que fonamenta l'entrada, no respecta les garanties constitucionals o legals. També es considera delictiu el fet de no respectar les garanties en l'escorcoll dels documents o dels papers d'un particular.
    Finalment, els articles 535 i 536 del CP castiguen la persona funcionària que, quan hi ha causa per delicte, intercepta la correspondència o les comunicacions entre particulars o utilitza artificis de captació del so o de la imatge sense respectar les garanties constitucionals o legals.
delicte contra la propietat delicte contra la propietat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte contra la propietat, n m
  • es  delito contra la propiedad, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

delicte contra les persones delicte contra les persones

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra les persones, n m
  • es  delito contra las personas
  • en  crime against the person

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que atempta contra la integritat física dels individus.
delicte contra les persones delicte contra les persones

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra les persones, n m
  • es  delito contra las personas

<Dret penal>

Definició
Delicte que atempta contra la integritat física dels individus.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El títol VIII del llibre II de l'anterior Codi penal (CP), recollia, sota la rúbrica «Delictes contra les persones» els delictes contra la vida i la integritat corporal. Tanmateix, l'actual CP no fa aquesta distinció, sinó que agrupa els delictes segons el bé jurídic protegit que ataquen. No obstant això, els delictes que tipifica el CP vigent es poden classificar en delictes contra les persones i delictes contra la societat.
    Els delictes contra les persones són els delictes que atempten contra els valors que pertanyen a l'esfera de la persona; en canvi, els delictes contra la societat són els que vulneren la convivència de les persones.
    Així mateix, dins dels delictes contra les persones, es diferencia entre els delictes contra els valors de la personalitat i els delictes contra els valors patrimonials i socioeconòmics. Els primers són els inherents a la persona pel fet de viure, mentre que els segons també acompanyen la persona, però en algun moment de la vida en poden prescindir.
    Els delictes contra les persones que atempten contra els valors de la personalitat són els delictes contra la vida, ja sigui vida independent o humana dependent; els delictes contra la salut i la integració corporal; les lesions i la manipulació genètica del fetus; els delictes contra la llibertat, contra la integritat moral, la llibertat i la indemnitat sexual; l'omissió del deure d'auxili; els delictes contra la intimitat, els drets a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili; i els delictes contra l'honor, contra les relacions familiars, contra els treballadors i contra els drets dels ciutadans estrangers.
    En canvi, els delictes contra les persones que atempten contra els valors patrimonials i socioeconòmics comprenen els delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic.
  • V. t.: delicte contra l'ordre socioeconòmic n m
delicte d'ús d'informació privilegiada delicte d'ús d'informació privilegiada

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  delicte d'ús d'informació privilegiada, n m
  • ca  delicte d'iniciat, n m sin. compl.
  • ca  tràfic d'informació privilegiada, n m sin. compl.
  • es  abuso de información privilegiada, n m
  • es  delito de iniciado, n m
  • es  delito de iniciados, n m
  • es  delito de uso de información privilegiada, n m
  • es  tráfico de información privilegiada, n m
  • es  uso indebido de información privilegiada, n m
  • fr  délit d'initié, n m
  • fr  delit d'initiés, n m
  • it  abuso di informazioni privilegiate, n m
  • pt  abuso de informação privilegiada, n m
  • en  inside dealing, n
  • en  insider dealing, n
  • en  insider trading, n

<Dret processal>

Definició
Delicte consistent a fer servir o subministrar a tercers informació confidencial sobre l'estat financer d'una corporació, aconseguida gràcies a la posició que s'hi ocupa o a la relació professional que s'hi manté, per a alterar el funcionament normal del mercat financer.

Nota

  • 1. El delicte d'ús d'informació privilegiada s'esdevé principalment quan algú, aprofitant la informació confidencial de què disposa, efectua transaccions o dona ordres d'operació susceptibles de proporcionar indicis enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el preu de valors o instruments financers; també, quan s'utilitza la informació per a assegurar-se una posició dominant en el mercat d'aquests valors o instruments amb la finalitat de fixar-ne els preus en nivells anormals o artificials.
  • 2. La denominació delicte d'ús d'informació privilegiada correspon a l'àmbit jurídic espanyol i la forma delicte d'iniciat, a l'àmbit jurídic francès, tot i que és cada cop més usual a Espanya i a la Unió Europea. Al Codi Penal del Principat d'Andorra la forma utilitzada per a referir-se a aquest delicte és (delicte d')ús d'informació privilegiada i comunicació il·lícita d'informació privilegiada.
delicte d'ús d'informació privilegiada delicte d'ús d'informació privilegiada

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  delicte d'ús d'informació privilegiada, n m
  • ca  delicte d'iniciat, n m sin. compl.
  • ca  tràfic d'informació privilegiada, n m sin. compl.
  • es  abuso de información privilegiada, n m
  • es  delito de iniciado, n m
  • es  delito de iniciados, n m
  • es  delito de uso de información privilegiada, n m
  • es  tráfico de información privilegiada, n m
  • es  uso indebido de información privilegiada, n m
  • fr  délit d'initié, n m
  • fr  delit d'initiés, n m
  • it  abuso di informazioni privilegiate, n m
  • pt  abuso de informação privilegiada, n m
  • en  inside dealing, n
  • en  insider dealing, n
  • en  insider trading, n

<Economia > Finances>

Definició
Delicte consistent a fer servir o subministrar a tercers informació confidencial sobre l'estat financer d'una corporació, aconseguida gràcies a la posició que s'hi ocupa o a la relació professional que s'hi manté, per a alterar el funcionament normal del mercat financer.

Nota

  • 1. El delicte d'ús d'informació privilegiada s'esdevé principalment quan algú, aprofitant la informació confidencial de què disposa, efectua transaccions o dona ordres d'operació susceptibles de proporcionar indicis enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el preu de valors o instruments financers; també, quan s'utilitza la informació per a assegurar-se una posició dominant en el mercat d'aquests valors o instruments amb la finalitat de fixar-ne els preus en nivells anormals o artificials.
  • 2. La denominació delicte d'ús d'informació privilegiada correspon a l'àmbit jurídic espanyol i la forma delicte d'iniciat, a l'àmbit jurídic francès, tot i que és cada cop més usual a Espanya i a la Unió Europea. Al Codi Penal del Principat d'Andorra la forma utilitzada per a referir-se a aquest delicte és (delicte d')ús d'informació privilegiada i comunicació il·lícita d'informació privilegiada.
delicte d'acció delicte d'acció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte d'acció, n m
  • es  delito de acción, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

delicte d'incendi delicte d'incendi

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte d'incendi, n m
  • es  delito de incendio, n m

<Dret penal>

delicte d'intenció delicte d'intenció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte d'intenció, n m
  • es  delito de intención, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>