Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "demacraci�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació i planta judicial, n f
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca demarcació judicial, n f
- es demarcación judicial, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació judicial, n f
- es demarcación judicial
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les demarcacions judicials s'estableixen mitjançant la llei, i participen en el procés les comunitats autònomes, que fan la proposta al govern i al Consell General del Poder Judicial, que emet l'informe corresponent. La Llei 38/1988, del 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial, de l'Estat, uneix aquests dos conceptes per a determinar la divisió judicial i establir els diversos òrgans judicials a tot l'Estat espanyol, perquè, tal com s'exposa en el preàmbul, d'acord amb els principis d'independència, plenitud i unitat de la jurisdicció, garantia i imperi de la llei «es compleix el que mana la disposició primera de la Llei orgànica del poder judicial pel que fa a la regulació legislativa de la demarcació i planta judicial». Aquesta Llei, en establir la divisió territorial, no planteja problemes en les esferes autonòmica, provincial o municipal perquè es limita a ratificar l'àmbit territorial que resulta de les circumscripcions ja determinades en l'àmbit politicoadministratiu. L'objectiu que persegueix és redefinir els partits judicials servits pels jutjats de primera instància i instrucció i respectar la competència de les comunitats autònomes per a fixar-ne la capitalitat.
D'acord amb l'article 24 de la Constitució espanyola, que estableix la tutela dels jutges i tribunals dels drets i interessos legítims dels ciutadans, aquesta Llei garanteix, d'una banda, l'accés fàcil dels ciutadans als jutjats i, de l'altra, evita una dispersió excessiva dels mitjans personals i materials. En aquest sentit, determina el model de partit en una circumscripció d'un mínim de cinquanta mil habitants i d'una superfície de 700 a 1.000 km². S'estima que el nombre ideal d'habitants per a cada jutjat és de vint-i-cinc mil i per això es considera que els partits, tant com es pugui, han d'estar dotats d'un nombre mínim de dos jutjats de primera instància i instrucció.A grans trets, la demarcació judicial estableix les circumscripcions territorials següents: a) el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els jutjats centrals d'instrucció i els jutjats centrals penals tenen jurisdicció a tot l'Estat espanyol; b) els jutjats superiors de justícia tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma respectiva; c) les audiències provincials, els jutjats penals, els contenciosos administratius, els socials, els de vigilància penitenciària i els de menors, tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la província corresponent; d) els jutjats de primera instància o instrucció tenen jurisdicció en l'àmbit territorial del seu partit, i e) els jutjats de pau tenen jurisdicció en el terme del municipi del qual prenen el nom. En cadascun d'aquests apartats, la Llei assenyala algunes limitacions (art. 2 al 6).
La seu dels òrgans judicials i la composició de la planta dels diferents tribunals són detallades en els articles 6 al 19 i els apèndixs corresponents. Tot i així el Govern pot modificar el nombre i la composició dels òrgans establerts per la Llei amb la creació de seccions i jutjats, sense alterar la demarcació, després d'escoltar el Consell General del Poder Judicial i, si escau, la comunitat autònoma afectada (art. 20).
Igualment, la Llei concreta en el títol III les disposicions orgàniques per a l'efectivitat de la planta judicial dels tribunals esmentats, l'ordre processal per tal que siguin efectius i les mesures economicofinanceres perquè siguin implantats i siguin sostenibles. - V. t.: planta judicial n f
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca demarcació notarial, n f
- es demarcación notarial
<Notaria > Funció notarial>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca demarcació supramunicipal, n f
- oc demarcacion supramunicipau, n f
- es demarcación supramunicipal, n f
- fr circonscription supramunicipale, n f
- en supramunicipal district, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca democràcia, n f
- es democracia
- en democracy
<Antropologia>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca democràcia, n f
- es democracia
<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca democràcia, n f
- es democracia
- fr démocratie
- en democracy
<Educació > Pedagogia general > Política de l'educació>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca democràcia, n f
- es democracia, n f
<Ciència política>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca democràcia, n f
- es democracia, n f
<Dret constitucional>
