Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "demarcaci�" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca demarcació, n f
- es demarcación
- en demarcation
<Telecomunicacions > Telemàtica>
Definició
<Waterpolo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>
- ca demarcació, n f
- es demarcación
<Esport > Esports aquàtics > Waterpolo>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació, n f
- es demarcación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'antiga demarcació de les diòcesis.
- Ex.: Línia de demarcació.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació, n f
- es demarcación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca demarcació, n f
- es demarcación
- fr démarcation
- en demarcation
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca demarcació, n f
- es demarcación
- fr démarcation
- it demarcazione
- en demarcation
- ar تعليم الحدود
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació i planta judicial, n f
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca demarcació judicial, n f
- es demarcación judicial, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca demarcació judicial, n f
- es demarcación judicial
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les demarcacions judicials s'estableixen mitjançant la llei, i participen en el procés les comunitats autònomes, que fan la proposta al govern i al Consell General del Poder Judicial, que emet l'informe corresponent. La Llei 38/1988, del 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial, de l'Estat, uneix aquests dos conceptes per a determinar la divisió judicial i establir els diversos òrgans judicials a tot l'Estat espanyol, perquè, tal com s'exposa en el preàmbul, d'acord amb els principis d'independència, plenitud i unitat de la jurisdicció, garantia i imperi de la llei «es compleix el que mana la disposició primera de la Llei orgànica del poder judicial pel que fa a la regulació legislativa de la demarcació i planta judicial». Aquesta Llei, en establir la divisió territorial, no planteja problemes en les esferes autonòmica, provincial o municipal perquè es limita a ratificar l'àmbit territorial que resulta de les circumscripcions ja determinades en l'àmbit politicoadministratiu. L'objectiu que persegueix és redefinir els partits judicials servits pels jutjats de primera instància i instrucció i respectar la competència de les comunitats autònomes per a fixar-ne la capitalitat.
D'acord amb l'article 24 de la Constitució espanyola, que estableix la tutela dels jutges i tribunals dels drets i interessos legítims dels ciutadans, aquesta Llei garanteix, d'una banda, l'accés fàcil dels ciutadans als jutjats i, de l'altra, evita una dispersió excessiva dels mitjans personals i materials. En aquest sentit, determina el model de partit en una circumscripció d'un mínim de cinquanta mil habitants i d'una superfície de 700 a 1.000 km². S'estima que el nombre ideal d'habitants per a cada jutjat és de vint-i-cinc mil i per això es considera que els partits, tant com es pugui, han d'estar dotats d'un nombre mínim de dos jutjats de primera instància i instrucció.A grans trets, la demarcació judicial estableix les circumscripcions territorials següents: a) el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els jutjats centrals d'instrucció i els jutjats centrals penals tenen jurisdicció a tot l'Estat espanyol; b) els jutjats superiors de justícia tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma respectiva; c) les audiències provincials, els jutjats penals, els contenciosos administratius, els socials, els de vigilància penitenciària i els de menors, tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la província corresponent; d) els jutjats de primera instància o instrucció tenen jurisdicció en l'àmbit territorial del seu partit, i e) els jutjats de pau tenen jurisdicció en el terme del municipi del qual prenen el nom. En cadascun d'aquests apartats, la Llei assenyala algunes limitacions (art. 2 al 6).
La seu dels òrgans judicials i la composició de la planta dels diferents tribunals són detallades en els articles 6 al 19 i els apèndixs corresponents. Tot i així el Govern pot modificar el nombre i la composició dels òrgans establerts per la Llei amb la creació de seccions i jutjats, sense alterar la demarcació, després d'escoltar el Consell General del Poder Judicial i, si escau, la comunitat autònoma afectada (art. 20).
Igualment, la Llei concreta en el títol III les disposicions orgàniques per a l'efectivitat de la planta judicial dels tribunals esmentats, l'ordre processal per tal que siguin efectius i les mesures economicofinanceres perquè siguin implantats i siguin sostenibles. - V. t.: planta judicial n f
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca demarcació notarial, n f
- es demarcación notarial
<Notaria > Funció notarial>
