Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "denominaci�" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
