Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "denunciar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca denúncia d'un conveni col·lectiu, n f
- es denuncia de un convenio colectivo, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca denúncia falsa, n f
- es denuncia falsa, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca denúncia falsa, n f
- es denuncia falsa, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca denúncia falsa, n f
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca denúncia i acusació falses, n f
- es denuncia y acusación falsas
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Conducta que el Codi penal (CP) prohibeix sota pena en l'article 456, inclòs en el capítol V del títol XX del llibre II dedicat als delictes contra l'Administració de justícia. Es tracta d'un delicte públic -articulat com un tipus de perill i subjecte legalment a una condició de procedibilitat- que posa en perill les finalitats constitucionals il·legals assignades al procés penal, ja que el fa néixer sense causa i, per tant, de manera il·legítima, atès que el comportament típic es concreta a imputar falsament a una persona determinada o determinable la comissió d'una infracció penal que constitueix delicte o falta davant de persones que tenen com a deure procedir a esbrinar-los.
Els béns jurídics protegits en el precepte, atesa la ubicació sistemàtica i la redacció típica que té, són, sens dubte, les finalitats legítimes del procés penal que resulten pervertides i greument distorsionades si, a causa d'una falsa imputació, es duu a terme un procediment penal contra una persona. Precisament, del fet que l'exigència típica que la falsa imputació es faci a una persona determinada o determinable, la doctrina penal majoritària i la jurisprudència (Sentència del Tribunal Suprem del 23.9.1993) entenen que el precepte és un exponent dels anomenats delictes pluriofensius, ja que també l'honor de la persona falsament denunciada o acusada resulta lesionat per la realització del comportament típic. El comportament típic, sigui realitzat amb dolus directe («amb coneixement de la seva falsedat») o amb dolus eventual («menyspreu temerari cap a la veritat») es concreta a imputar a alguna persona fets que, si fossin certs, constituirien una infracció penal, sempre que la imputació es porti a terme davant d'un funcionari judicial o administratiu que té el deure de procedir a esbrinar-los (STS del 21.5.1997).
L'anàlisi de la descripció legal, en relació amb el bé jurídic protegit en el precepte, posa de manifest a efectes interpretatius els aspectes següents.
1. Que la falsa imputació ha de ser objectivament idònia per a donar lloc a la incoació d'un procés penal per delicte o falta contra una persona determinada o determinable. En aquest sentit, i segons es desprèn de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), que les regula respectivament en els articles 259 i següents i 270 i següents, les dues formes legals aptes per a incoar un procés penal són la denúncia i la querella, que, a més, donen nom al capítol en què, juntament amb la simulació de delicte, s'inclou aquesta figura penal. Per tant, és lògic concloure que la conducta típica consisteix a interposar una denúncia imputant falsament a una persona, determinada o determinable, la comissió d'un delicte o falta o a formular falsament una querella (és a dir, dirigir una acció penal constituint-se formalment en part acusadora) per un fet delictiu concret i contra una persona igualment concreta. En el sistema processal espanyol únicament estan legalment habilitats per a rebre denúncies i perseguir delictes els membres de les Forces de Seguretat de l'Estat, tinguin el caràcter de membres de cossos nacionals, autonòmics o locals, el ministeri fiscal i l'autoritat judicial. La querella, en tot cas, s'ha d'interposar mitjançant un escrit signat per una persona lletrada i amb la intervenció d'una procuradora, davant l'autoritat judicial competent. Tots tenen el deure d'investigar i perseguir els fets delictius dels quals tenen coneixement i esbrinar la participació que hi ha tingut la persona o les persones a les quals s'imputen; i és precisament la regulació dels mecanismes per mitjà dels quals s'activa el procés penal la que condiciona l'únic significat possible, a l'efecte de l'article 456 del CP, la naturalesa de la imputació i els subjectes concrets davant els quals es formula. A pesar d'això, segons l'article 456, també constitueix un comportament subsumible com a cas d'autoria mediata amb instrument que actua sota la cobertura d'una causa de justificació, fer arribar a algun dels subjectes habilitats per a perseguir els delictes indicis incriminatoris falsos contra una persona, de manera que el subjecte en qüestió, en compliment del seu deure, incoï un procediment i investigui els fets per ell mateix (si es tracta d'autoritat judicial) o els posi en coneixement d'alguna autoritat judicial (els ha de denunciar o ha de formular una querella en cas que es tracti d'un membre del ministeri fiscal), a fi que, una vegada obert un procés penal, siguin investigats.
2. La imputació falsària ho ha de ser de fets essencials i materials, viciats de falsedat objectiva, per tant no formen part del delicte la falsa imputació d'una circumstància agreujant d'un fet cert, ni tampoc la valoració jurídica incorrecta d'un fet que constitueix una infracció penal. La penalitat es gradua segons que la imputació ho sigui d'un delicte greu (presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos), menys greu (multa de dotze a vint-i-quatre mesos) o d'una falta (multa de tres a sis mesos). La falsedat objectiva dels fets imputats ha de ser declarada judicialment en una sentència o en una resolució que posi punt final al procés penal incoat a causa de la imputació -resolució que condiciona ex lege la possibilitat que el falsament imputat procedeixi contra el fals acusador i el deure de fer-ho del tribunal que conegui de la causa. La doctrina es va manifestar a favor de la necessitat que la resolució esmentada es concretés en un sobreseïment lliure; i el Tribunal Constitucional en la Sentència 34/1983, del 6 de maig, també hi va incloure el sobreseïment provisional i en la mateixa línia es van pronunciar les STS del 16.12.1991, del 17.11.1992 i del 18.6.1993.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca denúncia per incompliment, n f
- es denuncia por incumplimiento
- fr plainte en manquement
- en complaint about failure to take action
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denúncia per infracció de circulació, n f
- es denuncia por infracción de circulación
- en traffic offense report
<Policia > Funcions i tècnica > Policia de trànsit>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca denúncia per infracció de circulació, n f
- es denuncia de tráfico
- es denuncia por infracción de circulación
<Trànsit > Circulació > Infraccions i sancions>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca denunciant, n m, f
- ca denunciador | denunciadora, n m, f sin. compl.
- es denunciador | denunciadora, n m, f
- es denunciante, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca denunciant, n m, f
- es denunciante, n m, f
<Dret penal>
