Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desconfir" dins totes les àrees temàtiques

escornadora escornadora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escornadora, n f
  • es  descornadora
  • es  tijeras de descornar
  • fr  décorneur
  • fr  écorneur
  • fr  pince à écorner
  • it  pinze per decornare
  • en  dehorning device
  • en  dehorning shears
  • de  Hornabschneider
  • de  Hornschere

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Pinces utilitzades per a llevar les banyes als bòvids.
escornar escornar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escornar, v tr
  • es  descornar
  • fr  décorner
  • fr  écorner
  • en  dehorn, to
  • en  poll, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Llevar les banyes a un animal o prevenir-ne el creixement per evitar que faci mal en topar.
escornar escornar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escornar, v tr
  • es  descornar
  • fr  décorner
  • fr  écorner
  • en  dehorn, to
  • en  poll, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Llevar les banyes a un animal o prevenir-ne el creixement per evitar que faci mal en topar.
escorxador escorxador

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escorxador, n m
  • ca  cambra d'escorxar, n f sin. compl.
  • es  desolladero
  • es  local de faenado

<Lleure > Espectacles>

Definició
Dependència de la plaça de toros destinada a escorxar els braus morts.
herba berruguera herba berruguera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba berruguera, n f
  • ca  cua d'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  heliotropi, n m sin. compl.
  • ca  herba d'eruga, n f sin. compl.
  • ca  herba paixellera, n f sin. compl.
  • ca  herba passerella, n f sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  berruguera, n f alt. sin.
  • ca  blets blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  gira-sol bord, n m alt. sin.
  • ca  gira-sol de tanques, n m alt. sin.
  • ca  heliotropi europeu, n m alt. sin.
  • ca  herba escorpí, n f alt. sin.
  • ca  mal gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  mira-sol, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  tornassol, n m alt. sin.
  • ca  verrucària, n f alt. sin.
  • ca  burugera, n f var. ling.
  • ca  cua d'escorpió, n f var. ling.
  • ca  heliotrop, n m var. ling.
  • ca  heliotrop europeu, n m var. ling.
  • ca  herba berrugueta, n f var. ling.
  • ca  herba paissarellera, n f var. ling.
  • ca  herba paixarallera, n f var. ling.
  • ca  herba paixarella, n f var. ling.
  • ca  herba paixarellera, n f var. ling.
  • ca  herba paixatella, n f var. ling.
  • ca  herba passarellera, n f var. ling.
  • ca  herba patxarellera, n f var. ling.
  • ca  malgirasol, n m var. ling.
  • ca  passarella, n f var. ling.
  • ca  passarelles, n f pl var. ling.
  • ca  passarells, n m pl var. ling.
  • nc  Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

herba berruguera herba berruguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba berruguera, n f
  • ca  cua d'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  heliotropi, n m sin. compl.
  • ca  herba d'eruga, n f sin. compl.
  • ca  herba paixellera, n f sin. compl.
  • ca  herba passerella, n f sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  berruguera, n f alt. sin.
  • ca  blets blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  gira-sol bord, n m alt. sin.
  • ca  gira-sol de tanques, n m alt. sin.
  • ca  heliotropi europeu, n m alt. sin.
  • ca  herba escorpí, n f alt. sin.
  • ca  mal gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  mira-sol, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  tornassol, n m alt. sin.
  • ca  verrucària, n f alt. sin.
  • ca  burugera, n f var. ling.
  • ca  cua d'escorpió, n f var. ling.
  • ca  heliotrop, n m var. ling.
  • ca  heliotrop europeu, n m var. ling.
  • ca  herba berrugueta, n f var. ling.
  • ca  herba paissarellera, n f var. ling.
  • ca  herba paixarallera, n f var. ling.
  • ca  herba paixarella, n f var. ling.
  • ca  herba paixarellera, n f var. ling.
  • ca  herba paixatella, n f var. ling.
  • ca  herba passarellera, n f var. ling.
  • ca  herba patxarellera, n f var. ling.
  • ca  malgirasol, n m var. ling.
  • ca  passarella, n f var. ling.
  • ca  passarelles, n f pl var. ling.
  • ca  passarells, n m pl var. ling.
  • nc  Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

línia d'escaneig línia d'escaneig

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia d'escaneig, n f
  • es  línea de escaneo
  • en  scan line

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Regió relativament ampla en el sentit transversal a la traça i curta al llarg de la traça dels sensors de teledetecció, típicament dels sensors d'escaneig transversal i dels sensors d'escaneig per línies, generada per escombratge i eventual remostreig espacial posterior, que donarà lloc a una fila del ràster que constituirà la imatge formada pel sensor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
línia d'escaneig línia d'escaneig

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia d'escaneig, n f
  • es  línea de escaneo
  • en  scan line

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Regió relativament ampla en el sentit transversal a la traça i curta al llarg de la traça dels sensors de teledetecció, típicament dels sensors d'escaneig transversal i dels sensors d'escaneig per línies, generada per escombratge i eventual remostreig espacial posterior, que donarà lloc a una fila del ràster que constituirà la imatge formada pel sensor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
línia d'escaneig línia d'escaneig

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia d'escaneig, n f
  • es  línea de escaneo
  • en  scan line

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Regió relativament ampla en el sentit transversal a la traça i curta al llarg de la traça dels sensors de teledetecció, típicament dels sensors d'escaneig transversal i dels sensors d'escaneig per línies, generada per escombratge i eventual remostreig espacial posterior, que donarà lloc a una fila del ràster que constituirà la imatge formada pel sensor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
màquina d'escórrer màquina d'escórrer

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina d'escórrer, n f
  • es  máquina de escurrir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Màquina amb uns corrons cilíndrics a través dels quals passa la pell per a esprémer-la i treure-li l'aigua.

Nota

  • Actualment s'hi han adaptat mecanismes hidràulics per millorar-ne el rendiment i la qualitat.