Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desenvolupar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
índex de desenvolupament humà índex de desenvolupament humà

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  índex de desenvolupament humà, n m
  • ca  IDH, n m sigla
  • es  índice de desarrollo humano, n m
  • es  IDH, n m sigla
  • fr  indice de développement humain, n m
  • fr  IDH, n m sigla
  • en  human development index, n
  • en  HDI, n sigla

<Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar>, <Metodologia > Eines estadístiques i indicadors>

Definició
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament per classificar i comparar el grau de desenvolupament dels països.

Nota

  • L'índex de desenvolupament humà té més contingut i dona més informació que el tradicional indicador de renda per capita, que és una mitjana simple, ja que incorpora la taxa de mortalitat infantil, la taxa d'analfabetisme, l'accés a aigua potable, etc.
activitat de desenvolupament activitat de desenvolupament

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  activitat de desenvolupament, n f
  • es  actividad de desarrollo, n f
  • fr  activité de développement, n f

<Didàctica de l'educació física>

afàsia de desenvolupament afàsia de desenvolupament

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  afàsia de desenvolupament
  • en  developmental aphasia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

ajut al desenvolupament ajut al desenvolupament

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ajut al desenvolupament, n m
  • es  asistencia para el desarrollo
  • es  ayuda al desarrollo
  • es  ayuda para el desarrollo
  • fr  aide au développement
  • fr  assistance au développement
  • it  aiuto allo sviluppo
  • it  assistenza allo sviluppo
  • en  development aid
  • en  development assistance
  • ar  مساعدة إنمائية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>

Definició
Ajut, generalment recursos econòmics, materials, tècnics o humans, que es destina al desenvolupament de països i territoris del Sud.

Nota

  • L'ajut al desenvolupament proporcionat per organismes públics s'anomena ajut oficial al desenvolupament (AOD).
ajut oficial al desenvolupament ajut oficial al desenvolupament

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ajut oficial al desenvolupament, n m
  • ca  AOD, n m sigla
  • es  asistencia oficial para el desarrollo
  • es  ayuda oficial al desarrollo
  • es  AOD sigla
  • fr  aide publique au développement
  • fr  APD sigla
  • it  aiuto pubblico allo sviluppo
  • it  APS sigla
  • en  official development aid
  • en  official development assistance
  • en  ODA sigla
  • ar  مساعدة إنمائية رسمية
  • ar  معونة إنمائية رسمية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>

Definició
Ajut al desenvolupament que proporcionen organismes públics.

Nota

  • L'ajut oficial al desenvolupament inclou l'acció humanitària, l'ajut alimentari, la cooperació financera i la cooperació tècnica.
anatomia del desenvolupament anatomia del desenvolupament

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anatomia del desenvolupament, n f

<Anatomia>

Definició
Branca de l'anatomia que estudia els canvis morfològics i estructurals que sofreixen en un ésser viu les cèl·lules, els teixits, els aparells i l'organisme en conjunt des de la fecundació de l'òvul per un espermatozoide -i passant per les etapes embrionària, fetal i postnatal- fins l'edat adulta.
Associació Internacional de Desenvolupament Associació Internacional de Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Associació Internacional de Desenvolupament, n f
  • ca  IDA, n f sigla
  • es  Asociación Internacional de Desarrollo
  • es  Asociación Internacional de Fomento
  • es  IDA sigla
  • fr  Association internationale de développement
  • fr  AID sigla
  • fr  AIF sigla
  • en  International Development Association
  • en  IDA sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organisme especialitzat de les NU, creat el 1960 i vinculat al BIRD, que té per objecte la promoció del desenvolupament econòmic, l'increment de la productivitat i l'elevació del nivell de vida en les regions menys desenvolupades del món compreses dins dels territoris dels membres de l'associació.