Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desmarxat" dins totes les àrees temàtiques

ferro de descarnar ferro de descarnar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ferro de descarnar, n m
  • es  cuchillo de descarnar
  • es  hierro de descarnar
  • fr  couteau à écharner
  • it  coltello per scarnare
  • en  fleshing knife
  • de  Entfleischeisen

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Eina d'uns sis pams de llarg, formada per d'una fulla de ferro bastant encorbada, de tall i tremp afinat i amb un mànec de fusta a cada extrem, utilitzada per a treure la carn o els greixos de la pell a adobar.

Nota

  • Noció obsoleta.
ferro de descarnar flexible ferro de descarnar flexible

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ferro de descarnar flexible, n m
  • es  cuchillo de descarnar flexible

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Ferro de descarnar d'un o dos extrems afilats, utilitzat per a tallar els teixits subcutanis o la carn de les pells col·locades sobre una post.

Nota

  • Aquesta eina no tenia tremp.
finta de desmarcatge finta de desmarcatge

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  finta de desmarcatge, n f
  • es  finta de desmarque
  • fr  feinte de démarquage

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Finta que fa un jugador per alliberar-se del marcatge d'un defensor, que consisteix a iniciar una trajectòria i canviar-la immediatament després.
finta de desmarcatge finta de desmarcatge

<09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  finta de desmarcatge, n f
  • es  finta de desmarque
  • fr  feinte de démarquage
  • en  unguarding fake
  • en  unguarding feint

<Esport > 09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Definició
Finta consistent a seguir una trajectòria determinada i canviar-la immediatament després per alliberar-se d'un marcatge.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

garric garric

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

gestor de baixades gestor de baixades

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gestor de baixades, n m
  • es  administrador de bajadas
  • es  administrador de descargas
  • es  gestor de bajadas
  • es  gestor de descargas
  • fr  gestionnaire de téléchargement
  • en  download manager
  • en  downloading manager

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Programa informàtic que millora la capacitat de baixada de fitxers d'un navegador.

Nota

  • Per exemple, un gestor de baixades fa possible la programació de les baixades i la baixada de fitxers parcialment descarregats.
intent desmuntat intent desmuntat

<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

  • ca  intent desmuntat, n m
  • es  intento desmontado, n m
  • en  disassembled attempt, n

<Castellers>

Definició
Intent que, un cop comptabilitzat com a vàlid, es desmunta abans de ser carregat.
lloret de Desmarest lloret de Desmarest

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  lloret de Desmarest, n m
  • es  lorito de Desmarest
  • fr  psittacule de Desmarest
  • en  large fig-parrot
  • de  Buntbrust-Zwergpapagei
  • nc  Psittaculirostris desmarestii

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

lloret de Desmarest lloret de Desmarest

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  lloret de Desmarest, n m
  • es  lorito de Desmarest
  • fr  psittacule de Desmarest
  • en  large fig-parrot
  • de  Buntbrust-Zwergpapagei
  • nc  Psittaculirostris desmarestii

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>