Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desmembrament" dins totes les àrees temàtiques
desgebrament
desgebrament
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca desgebrament, n m
- es descarche
<Construcció > Sistemes de climatització>
desgebrament
desgebrament
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca desgebrament, n m
- es descarche
- es desescarche
- fr dégivrage
- en de-frosting
- en de-icing
<Indústria > Indústria alimentària>
desheretament
desheretament
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca desheretament, n m
- es desheredación
- es desheredamiento
- fr déshéritement
- fr exhérédation
- en desinheritance
<Notaria > Tipologia documental > Actes d'estat civil>
Definició
Acte jurídic pel qual el testador priva de la llegítima algun legitimari, per les causes i en la forma legalment establertes.
desheretament
desheretament
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca desheretament, n m
- es desheredación
- es desheredamiento
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
Acte jurídic pel qual el causant priva de la llegítima, en testament o en heretament, algun legitimari, per les causes i en la forma legalment establertes.
desheretament
desheretament
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desheretament, n m
- es desheredación, n f
<Dret civil>
desheretament
desheretament
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desheretament, n m
- es desheredación
<Dret civil>
Definició
Acte jurídic pel qual es priva de la llegítima els legitimaris, per les causes i en la forma legalment establertes.
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La llegítima confereix als legitimaris un dret successori (art. 451-1 Codi civil de Catalunya [CCCat]). El causant ha de recollir el desheretament en testament o l'heretament amb expressió d'una de les causes fixades per l'article 451-17 del CCCat i especificació del nom de la persona desheretada (art. 451-18.1 CCCat). L'article 451-17 del CCCat recull les causes de desheretament: a) les causes d'indignitat que recull l'article 412-3 del CCCat; els legitimaris no poden haver estat declarats indignes per a succeir al causant, però les poden invocar per a fonamentar el desheretament; b) haver negat aliments al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als seus ascendents o descendents quan hi havia l'obligació de prestar-los; c) haver maltractat greument el testador o el seu cònjuge o convivent en parella estable, o els seus ascendents o descendents; d) haver estat suspès o privat de la potestat parental que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en tot dos casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat, i e) l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
Els efectes del desheretament són diversos segons si aquest és just o injust (art. 451-21 CCCat). El desheretament és injust quan la causa no pot ser provada o l'expressada és diferent de les que recull l'article 451-17 del CCCat i no es compleixen els requisits formals de l'article 451-18 del CCCat; o el causant s'havia reconciliat amb el legitimari o aquest l'havia perdonat. La reconciliació és irrevocable (art. 412-4.2 CCCat). En aquest cas, la persona desheretada té el dret de reclamar el que li correspongui per llegítima (art. 451-21.2 CCCat). El desheretament just priva els legitimaris de la llegítima, tot i que la quota legitimària correspon als fills o descendents de la persona desheretada per dret de representació. La persona desheretada justament compta a l'hora de determinar la quota legitimària que correspon a cada legitimari, però la quota que els correspondria no acreix els altres sinó que passa a formar part de l'herència (art. 451-25 CCCat).
El termini per a impugnar el desheretament és de quatre anys des de la mort del testador. La prova de la causa pertoca als hereus, però si el desheretat al·lega reconciliació o perdó, la prova li correspon (art. 451-20 CCCat). - V. t.: llegítima n f
desheretament
desheretament
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desheretament, n m
- es desheredación
- es desheredamiento
<Dret civil>
Definició
Privació de la llegítima a la persona hereva forçosa pel fet d'incórrer en alguna de les causes legalment previstes.
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
El desheretament té una estreta relació amb la indignitat successòria, fins a tal punt que les dues figures apareixen unificades en alguns codis, com el francès i l'italià. En el sistema del Codi civil espanyol (CC), que fonamentalment és el que ha passat a les Illes Balears, s'aprecien diferències clares entre totes dues institucions. D'entrada, la indignitat per a poder succeir pot recaure sobre qualsevol hereu, mentre que el desheretament tan sols pot fer referència als legitimaris.
Es deia també que les causes d'indignitat operen en qualsevol tipus de successió -testada, intestada o contractual-, mentre que el desheretament només pot ocórrer dins la successió testada, ja que s'ha de fer mitjançant una disposició testamentària. Cal tenir en compte que, en el dret de Mallorca i Menorca, l'article 17 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990 assenyala que el desheretament de legitimaris no es pot fer mitjançant codicil, per la qual cosa realment és necessari el testament. Tanmateix, en el dret de Mallorca -no a Menorca, que no admet els pactes successoris-, és possible una donació universal de béns presents i futurs en què el donant disposi el desheretament d'un legitimari, i eximeixi el donatari universal de l'obligació de pagar-li la llegítima. Això es pot deduir del que disposa l'article 13, paràgraf primer, de la Compilació del 1990 -«a la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d'acord amb el preceptuat per a la successió testada»-, i es tracta d'una possibilitat admesa per altres ordenaments jurídics, com en el cas del dret català, en què, l'article 451-18 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, estableix que el desheretament s'ha de fer en testament, codicil -impossible en el dret de Mallorca i Menorca, com tampoc a Eivissa i Formentera, que no admeten la figura del codicil- o pacte successori. També a Eivissa i Formentera s'ha d'entendre admissible la possibilitat de disposar el desheretament del legitimari dins un pacte successori, ja que l'article 72.2 de la Compilació del 1990 disposa que «els pactes successoris poden contenir qualsevol disposició mortis causa, a títol universal o singular, amb les substitucions, modalitats, reserves, renúncies, clàusules de reversió, càrregues i obligacions que els atorgants hi estableixin». En resum, el desheretament es pot produir dins la successió testada -en totes les Illes Balears- i contractual -a Mallorca i a les Pitiüses, no a Menorca-, i no es pot produir dins la successió intestada.
La Compilació del dret civil especial de Balears del 1961 no feia cap referència al desheretament i la Compilació del 1990 tan sols l'anomena -en l'article 46 in fine- i indica que «el desheretament fet sense expressió de causa o per causa la certitud de la qual no s'hagués provat, si fos contradita, o que no sigui alguna de les previstes al Codi civil, produirà els efectes indicats al paràgraf primer», que estableix que no anul·larà el testament, però quedarà salvat el dret del desheretat, en aquests casos, d'exigir allò que per llegítima li correspongui.
El precepte no indica les causes de desheretament, per la qual cosa es considerava que eren les establertes en el CC. Tanmateix, ha incidit en la matèria la Llei 3/2009, del 27 d'abril, de modificació de la Compilació de dret civil de les Illes Balears, sobre causes d'indignitat successòria i desheretament, la qual, com indica l'exposició de motius, té per objecte impedir que les persones condemnades per delictes relacionats amb la violència domèstica heretin el patrimoni de la víctima. Malgrat això, prèviament a la discussió parlamentària, el projecte no va passar a l'estudi de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, que, sens dubte, hauria evitat el confusionisme i les redundàncies que es troben en la Llei 3/2009, del 27 d'abril, de les Illes Balears.
L'article únic de la Llei 3/2009, del 27 d'abril, de les Illes Balears introdueix nous preceptes a la Compilació -l'article 7 bis i l'article 69 bis de contingut idèntic, i d'aplicació el primer a Mallorca i Menorca i el segon a Eivissa i Formentera- que exposen les causes d'indignitat en el punt 1 i assenyalen, en el punt 3, que les causes d'indignitat del punt 1 són també causes justes de desheretament.
Segons el precepte, per tant, poden ser objecte de desheretament: a) els condemnats en judici penal per sentència ferma pel fet d'haver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet, o algun dels seus descendents o ascendents; b) els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l'ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet, o algun dels seus descendents o ascendents; c) els privats per sentència ferma de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per causa que els sigui imputable, respecte del menor o incapacitat causant de la successió; d) els condemnats per sentència ferma a pena greu contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada; e) els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denúncia falsa; f) els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les, i g) els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant.
El precepte fa remissions a conceptes del Codi penal (CP), per la qual cosa cal tractar-los breument. Així, la causa a parla de lesions greus. Atès que aquesta causa afecta els condemnats en judici penal per sentència ferma, és clar que la noció de lesió greu serà la que específicament estableix el CP i, concretament, l'article 147, que, en el punt 1, indica que «el qui, per qualsevol mitjà o procediment, causi a altri una lesió que deteriori la seva integritat corporal o la seva salut física o mental, ha de ser castigat com a reu del delicte de lesions amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sempre que la lesió requereixi objectivament per a la seva guarició, a més d'una primera assistència facultativa, un tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lesió no es considera tractament mèdic». I en el punt 2 assenyala que «tot i així, el fet descrit a l'apartat anterior es castiga amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a dotze mesos, quan sigui de menys gravetat, atesos el mitjà emprat o el resultat produït». Com sigui que la causa d'indignitat va associada a una sentència ferma penal condemnatòria, l'existència o la inexistència de la causa d'indignitat són determinades pel fet que la sentència consideri que l'actuació del successor és tipificada en l'apartat l (lesions greus) o en l'apartat 2 (lesions menys greus) del precepte.
La causa d fa referència als condemnats per sentència ferma a pena greu contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada. Novament s'ha de dir que la paraula greu no pot tenir el sentit general de 'cosa de molta entitat o importància', sinó que s'ha de consultar el CP per a veure quines penes tenen la consideració de greus. I aquestes són les que disposa l'article 33.2, segons el qual «són penes greus: la presó superior a cinc anys, la inhabilitació absoluta, les inhabilitacions especials per un temps superior a cinc anys, la suspensió de feina o càrrec públic per un temps superior a cinc anys, la privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a vuit anys, la privació del dret a tenir i portar armes per un temps superior a vuit anys, la privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi, per un temps superior a cinc anys, la prohibició d'aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o el tribunal, per un temps superior a cinc anys, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps superior a cinc anys i la privació de la pàtria potestat».
Probablement, el propòsit de l'òrgan legislador, en emprar les paraules lesions greus i penes greus, era que es tractés de lesions i penes de gran entitat i importància, segons el que entengui qui ha de jutjar el cas, però el fet de relacionar-les amb la sentència ferma condemnatòria dictada en judici penal obliga a consultar els preceptes del CP per a establir quan s'esdevenen les penes i lesions greus. A banda d'això, cal dir que, normalment, la declaració de la causa d'indignitat se sol·licita en el mateix judici penal.
En l'informe de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears que porta el títol «Sistema legitimario de las Illes Balears» (Butlletí de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears XI), que té l'origen en una ponència de la qual és autor l'acadèmic Jaume Ferrer i Pons, es fan diverses consideracions sobre la reforma legislativa operada per la Llei 3/2009, del 27 d'abril, de les Illes Balears, i s'assenyala que el primer dubte que es presenta és si continuen en vigor o no les causes concretes de desheretament a què es refereixen els articles del 852 al 855 del CC, atès que, si no es considera així, quedarien eliminades causes justes de desheretament tan importants com la denegació dels aliments, l'incompliment greu o reiterat dels deures matrimonials o el maltractament d'obra o la injúria greu, sense que, en aquests casos, hi hagi condemna en sentència ferma, com exigeix expressament la llei reformadora. S'ha d'entendre que les causes esmentades de desheretament continuen en vigor, d'acord amb els articles 7 bis i 69 bis, punt 4, de la Compilació del 1990, que assenyalen que «en tota la resta s'aplica, supletòriament, el Codi civil».
En comptes d'acudir a la tècnica de les remissions, s'haurien pogut indicar les causes concretes de desheretament del CC que continuaven vigents dins el nostre ordenament jurídic, que serien les següents: quant al desheretament de fills i descendents, haver denegat els aliments o haver fet objecte de maltractament d'obra o haver injuriat greument el pare o ascendent causant; pel que fa al desheretament de pares o ascendents, haver denegat els aliments al fill o descendent sense motiu legítim, haver abandonat, prostituït o corromput els fills, i haver atemptat un dels pares contra la vida de l'altre si entre ells no hi ha hagut reconciliació; i el desheretament del cònjuge es produiria per incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, haver denegat els aliments als fills o a l'altre cònjuge i haver atemptat contra la vida del cònjuge causant, si no hi ha hagut reconciliació.
A més a més, s'ha perdut l'ocasió d'incloure algunes noves causes de desheretament recollides per la doctrina o pel dret comparat, com la del legitimari d'una persona amb discapacitat que no li hagi proporcionat les atencions degudes, entre les quals s'hauria d'incloure el manteniment, l'habitació, el vestit, l'assistència mèdica, com també l'educació i la instrucció possible; o la proposta de l'article 451-17.e del Codi civil de Catalunya, que considera com a causa de desheretament la falta manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari. El precepte surt en ajuda dels testadors que veuen, amb estupor, que han de deixar una llegítima a un descendent que no els ha tingut en compte per a res. Certament, el precepte podria donar lloc a litigis, però sempre és preferible a mantenir una llegítima que, en aquests casos, no té cap fonament.
Hauria estat també l'ocasió d'introduir algunes normes del Codi civil català, ja que clarifiquen i concreten diversos aspectes del tema que podrien ser dubtosos, com ara la manera d'efectuar el desheretament -per testament o per pacte successori, amb designació nominal del legitimari desheretat i la causa de desheretament-, el fet que el desheretament no pot ser parcial ni condicional, ja que aquestes circumstàncies ens indicarien que no hi ha una voluntat plena de desheretar, a més de les normes relatives a la reconciliació i el perdó, exigint que la primera resulti d'actes propis i indubtables i el segon consti en escriptura pública. Ja no sembla, en canvi, tan lògic que aquests es puguin haver produït amb anterioritat al desheretament. Probablement seria més oportuna l'exigència que la reconciliació i el perdó es produïssin amb posterioritat al desheretament, ja que els anteriors de fet queden anul·lats per la voluntat de desheretar del causant, la qual, com sabem, no ha de ser capriciosa, sinó que ha d'estar fonamentada en alguna de les causes legalment establertes.
Sobre el tractament processal de la qüestió, les regles generals sobre càrrega de la prova portarien a la conclusió que correspon a l'hereu -com a successor del causant- acreditar la concurrència i la realitat de la causa de desheretament, mentre que correspondria al legitimari la càrrega de l'al·legació i prova d'haver existit reconciliació o perdó.
La Llei 3/2009, del 27 d'abril, de les Illes Balears no indica les condicions d'exercici de l'acció d'impugnació del desheretament, encara que sí que ho fa respecte de l'acció declarativa de la indignitat successòria. Atesa l'assimilació que la mateixa Llei fa entre la indignitat i el desheretament, s'ha d'entendre que l'acció d'impugnació del desheretament té els mateixos condicionaments que la indignitat, encara que són accions diferents, perquè en un cas -la indignitat- l'acció té per objecte la declaració i l'eficàcia d'aquesta, mentre que en l'altre -el desheretament- l'acció té per objecte deixar-lo sense efecte, ja que el desheretament és eficaç mentre no sigui objecte d'impugnació. Per tant, està sotmesa a un termini de caducitat de cinc anys des que es pot exercitar l'acció, que seria des que el legitimari pot conèixer el desheretament, dies a quo que, en general i amb l'augment dels dies necessaris per a obtenir el darrer testament, coincidiria aproximadament amb la mort del causant. Probablement aquest termini hauria de ser més breu, ja que es té la successió en una situació d'incertesa durant cinc anys.
Com que la Llei 3/2009, del 27 d'abril és aplicable a totes les Illes Balears, el desheretament té el mateix règim jurídic en cadascuna de les illes. - V. t.: indignitat successòria n f
- V. t.: llegítima n f
- V. t.: llegítima n f
desheretament
desheretament
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desheretament, n m
- ca desheret, n m sin. compl.
- es desheredación
- es desheredamiento
<Dret>
Definició
Acció i efecte de desheretar.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
deslletament
deslletament
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca deslletament, n m
- ca desmamament, n m
- es destete
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Definició
Acabament, generalment gradual, del període en què els garrins són alimentats amb la llet de la mare.
deslletament
deslletament
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca deslletament, n m
- ca desmamament, n m
- es destete
- fr sevrage
- it svezzamento
- en weaning
<Sinologia > Fisiologia mamària>
Definició
Substitució, generalment progressiva, de la llet per altres aliments, que porta a la fi de l'alletament.
