Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desorganitzaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI deslocalització, deslocalització propera, deslocalització interior, deslocalització de tornada o relocalització?
- en (deslocalització interior, relocalització) onshoring, n
- en (deslocalització propera) nearshore outsourcing, n
- en (deslocalització propera) nearshoring, n
- en (deslocalització) offshoring, n
- en (deslocalització) relocation, n
- en (relocalització) inshoring, n
- en (relocalització) reshoring, n
- en (relocalització) reverse offshoring, n
<Economia. Empresa > Empresa>
Definició
- La deslocalització és el trasllat de l'activitat o part de l'activitat d'una empresa a un lloc diferent d'on està ubicada, sovint un altre país; generalment una deslocalització es fa per a reduir costos laborals o per a tenir incentius fiscals o financers.
. L'equivalent castellà és la deslocalización; els francesos, la délocalisation, la réimplantation i la relocalisation, i els anglesos, the offshoring (només quan la deslocalització es fa a un altre país) i the relocation.
En canvi, la deslocalització interior i la deslocalització propera designen tipus específics de deslocalització:
- La deslocalització interior és la deslocalització que té lloc a una altra regió del mateix país on estava instal·lada inicialment l'empresa.
. L'equivalent castellà és el onshoring; els francesos, la délocalisation dans le pays, la délocalisation intérieure, la délocalisation interne i la délocalisation régionale, i l'anglès, the onshoring.
- La deslocalització propera és la deslocalització que té lloc a una zona propera d'on estava instal·lada inicialment l'empresa, sovint un país que fa frontera o que queda a la vora.
. Els equivalents castellans són la deslocalización cercana i la deslocalización de proximidad; els francesos, la délocalisation à proximité, la délocalisation dans un pays proche, la délocalisation de proximité i l'externalisation proche, i els anglesos, the nearshore outsourcing i the nearshoring (o near-shoring).
Finalment, la relocalització, o també deslocalització de tornada, indica un moviment de tornada d'una empresa o d'una part de l'activitat d'una empresa al seu país d'origen, després d'una etapa de deslocalització. Es pot interpretar, per tant, com una segona deslocalització que segueix el camí contrari a la primera.
. Els equivalents castellans són la deslocalización inversa i la relocalización; el francès, la relocalisation, i els anglesos, the backshoring, the inshoring, the onshoring, the reshoring i the reverse offshoring.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de deslocalització, deslocalització interior, deslocalització propera i relocalització al Cercaterm, i també el document de criteri original, Deslocalització: roda el món i torna al Born!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/deslocalitzacio-roda-mon-i-torna-al-born).
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca índex d'escolarització, n m
- es índice de escolarización
- fr taux de scolarisation
- en schooling rate
<Educació > Organització i gestió educatives > Planificació i gestió educatives>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca índex d'escolarització, n m
- es índice de escolarización, n m
- fr taux de scolarisation, n m
- en schooling rate, n
<Educació > Nivells d'escolarització>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca aferrament desorganitzat, n m
- es apego desorganizado, n m
- es apego inseguro desorganizado-indiscriminado, n m
- fr attachement désorganisé, n m
- en disorganized attachment, n
- en disorganized attachment, n
- de desorganisierte Bindung, n f
<Psiquiatria>
Definició
Nota
- 1. L'aferrament desorganitzat és descrit per l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
- 2. L'aferrament desorganitzat s'observa en infants que han patit maltractament o abusos sexuals, i és la forma d'aferrament que comporta conseqüències més greus per al desenvolupament psicoafectiu, sexual, somàtic, cognitiu i social del infant.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca associació de consumidors i usuaris, n f
- ca organització de consumidors i usuaris, n f
- es asociación de consumidores y usuarios
- es organización de consumidores y usuarios
- en consumers and users association
- en consumers and users organization
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Consum>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca associació de consumidors i usuaris, n f
- ca organització de consumidors i usuaris, n f sin. compl.
- es asociación de consumidores y usuarios
- es organización de consumidores y usuarios
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Les associacions de consumidors i usuaris han d'estar constituïdes de conformitat amb la legislació sobre associacions i han de reunir els requisits específics establerts en el Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries (LGDCU), en les normes de desenvolupament i, si escau, en la legislació autonòmica aplicable. Les associacions tenen la finalitat de defensar els drets i els interessos legítims dels consumidors i, en particular, la informació, l'educació i la formació de llurs socis, ja sigui amb caràcter general o en relació amb determinats béns i serveis. També tenen aquesta consideració les entitats constituïdes per consumidors d'acord amb la legislació de cooperatives, sempre que respectin els requisits bàsics establerts en el text refós de la LGDCU, tinguin per objecte l'educació i la formació dels socis i estiguin obligades a constituir un fons amb aquesta finalitat.
Quan els perjudicats per un fet danyós són una pluralitat de consumidors o usuaris indeterminada o de determinació difícil, la legitimació per a demandar en un judici la defensa d'aquests interessos difusos correspon exclusivament a les associacions de consumidors i usuaris representatives (art. 11.3 Llei enjudiciament civil). Dites associacions són representatives quan formen part del Consell de Consumidors i Usuaris, llevat que l'àmbit territorial del conflicte afecti fonamentalment una comunitat autònoma determinada; en aquest cas, cal atenir-se a la legislació específica (art. 24.2 text refós LGDCU).
Les associacions de consumidors i usuaris, sempre que hagin estat constituïdes d'acord amb el text refós de la LGDCU, són les úniques legitimades per a actuar en nom i representació dels interessos generals dels consumidors i dels usuaris. Si no és així, només poden representar els interessos de llurs associats i de la associació, però no els interessos generals, col·lectius o difusos dels consumidors (art. 24.1 text refós LGDCU).
La utilització de la denominació associació de consumidors o usuaris o similar per a referir-se a organitzacions que no reuneixin els requisits exposats en el text refós de la LGDCU o en la normativa autonòmica està prohibida si pot induir a error o a confusió sobre la naturalesa o la legitimitat per a la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris (art. 25 text refós LGDCU).
Les associacions de consumidors i usuaris estan sotmeses a un deure d'independència enfront dels operadors del mercat i dels poders públics (art. 23.3 text refós LGDCU). Per aquesta raó, tenen les limitacions següents: a) no poden incloure com a associades persones jurídiques amb ànim de lucre; b) no poden percebre ajuts econòmics o financers d'empreses o grups d'empreses que subministrin béns o serveis als consumidors o usuaris, llevat que es duguin a terme en condicions de transparència i tinguin l'origen en convenis o en acords de col·laboració; c) no poden fer comunicacions comercials de béns i de serveis; d) no poden autoritzar l'ús de la seva denominació, imatge o altres signes representatius en publicitat comercial dels operadors del mercat o deixar de fer les actuacions dirigides a impedir dita utilització; e) no es poden dedicar a activitats diferents de la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris; f) no poden incomplir les obligacions de transparència recollides en els articles del 29 al 31 del text refós de la LGDCU; g) no poden actuar amb temeritat manifesta, apreciada judicialment, i h) no poden incomplir cap altra obligació imposada legalment o reglamentàriament (art. 27 text refós LGDCU).
En segon lloc, les associacions de consumidors i usuaris tenen el deure de definir el marc legítim de llur col·laboració amb els operadors del mercat de qualsevol sector d'activitat i els casos en què hi poden signar convenis o acords, llur abast i llur instrumentació. Els estatuts o els acords de l'assemblea general on es defineix aquest marc s'han de dipositar a l'Institut Nacional del Consum i a la Secretaria del Consell de Consumidors i Usuaris (art. 29.1 i 29.2 text refós LGDCU).
En tercer lloc, les associacions han de dipositar els comptes anuals a l'Institut Nacional del Consum en el termini d'un mes des del dia següent a la data de llur aprovació (art. 30 text refós LGDCU). Finalment, les associacions de consumidors i usuaris d'àmbit estatal i les que no duguin a terme llurs funcions principalment en una comunitat autònoma s'han d'inscriure en el Registre Estatal d'Associacions de Consumidors i Usuaris (art. 33.1 text refós LGDCU). En cas d'incomplir alguna de les restriccions recollides en els articles 23.3 i 27 del text refós de la LGDCU, queden excloses del Registre, prèvia tramitació del procediment administratiu establert reglamentàriament. La resolució d'exclusió determina també la pèrdua de dita condició, en tots casos, i durant un període no inferior a cinc anys des de la data d'exclusió (art. 35 text refós LGDCU).
Pel que fa als drets de les associacions de consumidors i usuaris, es poden integrar en unions, federacions o confederacions que tinguin fins idèntics i que compleixin els requisits específics exigits pel text refós de la LGDCU (art. 23.2 text refós LGDCU). També poden participar en societats mercantils que tinguin per objecte social exclusiu el desenvolupament d'activitats instrumentals delimitades que serveixin als fins d'informació, de formació i de defensa dels consumidors i usuaris, sempre que llur capital social correspongui íntegrament a associacions de consumidors i usuaris que reuneixin els requisits establerts per la legislació corresponent i llurs beneficis només es reparteixin entre les associacions de consumidors que participen en el capital social (art. 28.1 text refós LGDCU). Finalment, les associacions de consumidors i usuaris d'àmbit supraautonòmic legalment constituïdes i inscrites en el Registre Estatal d'Associacions de Consumidors i Usuaris tenen dret a: ser declarades d'utilitat pública; percebre ajuts i subvencions públics; representar llurs associats i exercir les accions en defensa d'aquests, de l'associació o dels interessos generals, col·lectius o difusos dels consumidors i usuaris; gaudir del dret d'assistència jurídica gratuïta, i integrar-se en el Consell de Consumidors i Usuaris (art. 37 text refós LGDCU). - V. t.: consumidor | consumidora n m, f
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca camp de despolarització, n m
- es campo de despolarización
- en depolarization field
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca comitè d'organització, n m
- ca comitè organitzador, n m
- es comité de organización
- es comité organizador
- fr comité d'organisation
- fr comité organisateur
- en organizing committee
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Reglamentació>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca comitè d'organització, n m
- ca comitè organitzador, n m
- es comité de organización
- es comité organizador
- fr comité d'organisation
- fr comité organisateur
- en organizing committee
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca comitè d'organització, n m
- ca comitè organitzador, n m
- es comité de organización
- es comité organizador
- fr comité d'organisation
- fr comité organisateur
- en organizing committee
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Reglamentació>
