Cercaterm

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca stent descobert
en bare stent

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell cardiovascular>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca trànsit desbordat, n m
es tráfico desbordado
en overflow traffic

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició

Trànsit que excedeix la capacitat d'un sistema, i és enviat cap a un altre que intentarà cursar-lo.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca venda en descobert, n f
ca venda a crèdit, n f sin. compl.
es venta a crédito
es venta al descubierto
es venta en descubierto
fr vente à découvert
fr VAD sigla
en bear sale
en short sale
en short selling

<Mercats financers > Operacions borsàries>

Definició

Operació a crèdit que consisteix a vendre valors que no es tenen, amb l'objectiu de poder-los comprar més endavant a un preu inferior.

Nota

La venda en descobert és beneficiosa per al venedor quan la cotització del valor venut és més baixa en la data futura pactada que no pas en la data de la venda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

ca venda en descobert, n f
ca venda a crèdit, n f sin. compl.
es venta a crédito
es venta al descubierto
es venta en corto
es venta en descubierto
fr vente à découvert
fr VAD sigla
it vendita allo scoperto
pt venda a descoberto
pt venda curta
en bear sale
en short sale
en short selling
en shorting
de Leerverkauf

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

ca venda en descobert nua, n f
es venta en corto al descubierto
es venta en corto descubierta
fr vente à découvert à nu
fr vente à découvert non couverte
fr vente à découvert sans contrepartie
fr vente à nu
it vendita allo scoperto nuda
it vendita allo scoperto senza provvista di titoli garantita
pt venda curta a descoberto
en naked short sale
en naked short selling
en naked shorting
en uncovered short selling
en uncovered shorting
de ungedeckter Leerverkauf

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

ca venda en descobert palanquejada, n f
es venta en corto apalancada
en leveraged short selling

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca xec en descobert, n m
es cheque en descubierto, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca xec en descobert, n m
es cheque en descubierto, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca xec en descobert, n m
es cheque en descubierto

Definició

Xec que no es pot cobrar per manca de fons en el compte.

Nota

Àmbit: Espanya
El Codi penal (CP) del 1973 establia un delicte de xec en descobert que ha desaparegut com a tal en el CP del 1995. En aquest últim, l'article 250.1.3 fa referència al xec com un mitjà la utilització del qual dona lloc a l'apreciació d'un tipus agreujat d'estafa.
L'article 563 bis.b del CP del 1973 (introduït en la reforma del 15 de novembre de 1971) castigava amb la pena d'arrest major o una multa de 100.000 a 1.000.000 pessetes (de 601,01 a 6.010,12 ?) diversos comportaments: en primer lloc, el precepte castigava qui lliurés un xec o un taló de compte corrent sense que, en la data consignada al document, existissin a favor seu prou fons disponibles en poder de la part lliurada per fer-lo efectiu (563 bis.b.1 CP del 1973). En segon lloc, també era freqüent lliurar un xec o un taló amb provisió i retirar tots els fons o una part per impedir el pagament (563 bis.b.2 CP del 1973). En tercer i últim lloc, també era freqüent el comportament dut a terme per la part prenedora que lliura el xec sabent que no té cobertura (563 bis.b.3 CP del 1973). A més, el CP del 1973 establia una excusa absolutòria per la part lliuradora del xec que en fes efectiu l'import en el termini de cinc dies a partir de la presentació; en tractar-se d'una excusa absolutòria establerta per la part lliuradora, no era aplicable a la tercera modalitat comissiva establerta pel precepte.
El CP del 1973 es podia interpretar de dues maneres. D'una banda, el delicte establert en l'article 563 bis.b del CP del 1973 era un delicte de perill per al patrimoni, en la mesura que el comportament creava un risc important per a les possibilitats de cobrament del xec. D'altra banda, l'article 563 bis.b del CP del 1973 protegia el xec com a instrument important de pagament en el tràfic mercantil, sense que per a afirmar la concurrència del delicte calgués ni la constatació d'un perjudici ni d'un perill de perjudici per a un patrimoni concret. L'última interpretació era la dominant, tot i que el fet que l'òrgan legislador hagués determinat l'excusa absolutòria era un argument per posar en relació el xec en descobert i un patrimoni individual. Per tant, si la part lliuradora del xec que en fes efectiu l'import en el termini de cinc dies a partir de la presentació quedava exempt de pena, llavors, tot i l'afectació del xec com a instrument de pagament, la desaparició de qualsevol risc de no poder cobrar el xec eliminava la necessitat de pena.
A més de la discussió sobre el bé jurídic protegit pel CP del 1973, la subsumpció d'alguns casos en aquest tipus penal era objecte de debat.
En primer lloc, una qüestió problemàtica era si, per a apreciar el delicte, era necessari que el xec lliurat sense fons reunís tots els requisits que el dret mercantil exigeix perquè un document sigui considerat xec. En principi, s'entenia que per a poder apreciar la concurrència d'un delicte de xec en descobert era necessària la validesa mercantil del xec (art. 106 i 107 Llei canviària i del xec). Tot i això, la jurisprudència era molt flexible pel que fa a la interpretació de les exigències legals de validesa i considerava vàlids a l'efecte del delicte els xecs antedatats i postdatats.
En segon lloc, un altre aspecte conflictiu era el moment consumatiu de la primera modalitat típica. El tenor literal de l'article 563 bis.b.1 del CP del 1973 feia entendre que hi havia consumació quan la falta de fons disponibles es produïa en la data consignada al xec i no en el moment de l'impagament. En canvi, alguns autors entenien que per a poder afirmar que el delicte estava consumat, calia que es produís l'impagament. En realitat, l'opció per una o altra interpretació estava íntimament vinculada al que es considerés que era el bé jurídic protegit.
En tercer lloc, respecte a la segona modalitat típica, que castigava la retirada dels fons un cop emès el xec, es plantejava la qüestió de fins a quin moment la part lliuradora tenia el deure de mantenir disponibles els fons. Davant el silenci del CP, la doctrina havia fet servir dos criteris per fixar aquest moment. D'una banda, el termini era el de prescripció de l'acció canviària, mentre que de l'altra, el termini rellevant era el de presentació del xec al cobrament.
Quant al tipus subjectiu, era possible la comissió imprudent de les modalitats primera i segona (encara que la primera era més dubtosa), mentre que en la tercera sols era possible la comissió dolosa. És necessari recordar que en el CP del 1973 no calia (a diferència del CP del 1995) una incriminació expressa de la imprudència, ja que el sistema del CP derogat era el de la incriminació oberta.
En el CP del 1995, l'única referència al xec es troba en l'article 250.1.3 del CP, el qual estableix un tipus agreujat d'estafa (pena de presó d'un a sis anys i multa de sis a dotze mesos) en cas que aquesta «es realitzi mitjançant xec, pagaré, lletra de canvi en blanc o negoci canviari fictici».
El motiu de l'agreujant és la importància de l'instrument emprat (el xec) per cometre l'engany típic. Ara bé, el fet que es tracti d'un tipus agreujat d'estafa i no d'una figura autònoma té conseqüències importants. D'una banda, el xec en descobert únicament és típic si, a més, hi concorren tots els elements del tipus bàsic d'estafa de l'article 248 del CP del 1995. D'altra banda, ja no és possible interpretar l'emissió de xec en descobert com una conducta contra la seguretat de l'instrument del xec en el tràfic mercantil, sinó que s'ha d'interpretar com a mitjà defraudatori que es dirigeix contra un patrimoni individual. Per tant, la importància del xec com a instrument de pagament únicament es pot tenir en compte per fonamentar l'agreujament de la pena.
V. t.: xec n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca xerrac d'esporgar, n m

<Agricultura > Equip agrícola>

Definició

Serra petita que es maneja amb una sola mà i que serveix per esporgar i tallar herba petita.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "despoblat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició