Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desviar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
<Esports > Ciclisme>
Definició
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
<13 Ciclisme>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals arbori, n m
- ca alfals, n m alt. sin.
- ca alfals arbre, n m alt. sin.
- ca melgó arbori, n m alt. sin.
- ca trèvol arbori, n m alt. sin.
- ca trèvol de bestiar, n m alt. sin.
- ca trèvol de pagès, n m alt. sin.
- ca alfals-arbre, n m var. ling.
- ca anfals-arbre, n m var. ling.
- nc Medicago arborea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals arbori, n m
- ca alfals, n m alt. sin.
- ca alfals arbre, n m alt. sin.
- ca melgó arbori, n m alt. sin.
- ca trèvol arbori, n m alt. sin.
- ca trèvol de bestiar, n m alt. sin.
- ca trèvol de pagès, n m alt. sin.
- ca alfals-arbre, n m var. ling.
- ca anfals-arbre, n m var. ling.
- nc Medicago arborea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca antosta, n f
- ca golfa, n f
- ca golfes, n f pl
- ca mansarda, n f
- es buharda, n f
- es buhardilla, n f
- es desván, n m
- es desván habitable, n m
- es zaquizamí, n m
- fr combles, n m pl
- fr lucarne, n f
- fr mansarde, n f
- eu ganbara, n
- eu goitegi, n
- eu mandio, n
- eu teilatupe, n
<Fusteria > Construccions>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquesta informació es pot enviar en un format no xifrat a un servei de recuperació de dades
- en the information may be sent in an unencrypted format to a data retrieval service
<Localització > Fraseologia>
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca arrossegar el dit, v intr
- es arrastrar el dedo, v intr
- es deslizar el dedo, v intr
- fr faire glisser le doigt, v intr
- fr laisser traîner le doigt, v intr
- fr traîner le doigt, v intr
- en drag finger, to, v tr
<Informàtica>
Definició
Nota
- Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
- Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>
- ca arrossegar el dit, v intr
- es arrastrar el dedo, v intr
- es deslizar el dedo, v intr
- fr faire glisser le doigt, v intr
- fr laisser traîner le doigt, v intr
- fr traîner le doigt, v intr
- en drag finger, to, v intr
<Prestacions i funcions>
Definició
Nota
- Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
- Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
