Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dilataci�" dins totes les àrees temàtiques
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corba d'imantació, n f
- es curva de imanación
- en magnetization curve
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corporació, n f
- ca diputació, n f sin. compl.
- es corporación
- es diputación
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
En la corporació -que és creada per una llei especial- l'element personal és l'essencial. Així, doncs, la voluntat de la corporació està constituïda per la voluntat dels membres que la formen. És per això que resulta discutible considerar-les administracions públiques, ja que es tracta de subjectes que, tot i exercir per delegació certes funcions públiques (fiscalitzables davant la jurisdicció contenciosa administrativa), es constitueixen -en tot el que excedeix a aquestes delegacions- en veritables entitats de naturalesa juridicoprivada, encara que d'adscripció obligatòria. També es parla de corporació quan es fa referència a les corporacions locals. Amb aquest nom es fa referència a l'òrgan suprem i col·legiat de caràcter representatiu al qual correspon el govern i l'administració del municipi. Així, la legislació de règim local ha identificat el terme de corporació local amb el de ajuntament o diputació. En la situació anterior a la Revolució Francesa ja existien en tots els països europeus grups professionals dotats d'una gran vitalitat i que tenien com a finalitat la defensa de llurs interessos corporatius. No només es tractava de regular la pròpia professió, sinó que també tenien la finalitat de defensar-se davant el poder de l'Estat. Així, l'individu s'adscrivia en un d'aquests ens per tal d'obtenir, entre altres coses, una garantia jurídica.
L'abolició a tot Europa d'aquests grups professionals, tot seguint l'exemple de França (Llei le Chapelier del 1791), té un doble significat: d'una banda, destruir un impediment per al progrés econòmic, i, de l'altra, anul·lar aquesta garantia davant l'Estat, com també havien estat anul·lats els privilegis de la noblesa i de la clerecia. Durant el segle XIX aquestes corporacions van ressorgir, però amb un caire i una finalitat diferents, ja que van intentar assolir una defensa de la professió en si mateixa i no una garantia d'un estatus específic.
Entre les persones jurídiques de tipus corporatiu, la doctrina distingeix dos subtipus: les corporacions pròpiament dites i les associacions. La generalitat de la doctrina troba grans diferències entre les diverses formes col·lectives d'organització, mentre que altres autors pensen que aquestes diferències són poc perceptibles i consideren les corporacions com a associacions que comprenen qualsevol entitat de persona individual, i proporciona a la persona associada un determinat caràcter moral. Savigny, en parlar de diversos aspectes de les persones jurídiques, només defineix les corporacions i les fundacions i entén per corporació qualsevol societat, tant artesanal com industrial, a la qual s'ha conferit el dret de la persona jurídica.
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corrent d'imantació, n m
- ca corrent equivalent, n m sin. compl.
- es corriente de imanación
- es corriente equivalente
- en equivalent current
- en magnetization current
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca densitat de corrent d'imantació, n f
- ca densitat de corrent equivalent, n f sin. compl.
- es densidad de corriente de imanación
- es densidad de corriente equivalente
- en equivalent current density
- en magnetization current density
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca diatàctic -a, adj
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
Nota
- La denominació diatàctic -a prové del grec diatásso 'poso a punt'.
<Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca diatàctic -a, adj
<Neurologia>
Definició
Nota
- La denominació diatàctic -a prové del grec diatásso 'poso a punt'.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca difamació, n f
- es difamación
- en defamation
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca difamació, n f
- es difamación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca digitació, n f
<Música>
Definició
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca digitació, n f
<Música>
