Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "diputació" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca diputació del general, n f
- es diputación del general, n f
<Història del dret>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca diputació permanent, n f
- es diputación permanente, n f
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca diputació permanent, n f
- es diputación permanente
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Des de la Revolució Francesa les cambres legislatives hi han de ser sempre. Segons Pérez Serrano, «el Parlament com a institució és permanent, tot i que el seu funcionament no és continu». Per a solucionar l'exigència anterior s'han establert diferents mecanismes, entre els quals la Constitució espanyola (CE) del 1978 i els estatuts d'autonomia han optat per l'establiment d'una figura especial que, destinada a vetllar pels poders de les cambres quan no es troben físicament reunides, s'anomena Diputació Permanent i hom la justifica per a evitar els buits en l'existència dels òrgans parlamentaris.
No és una institució usual en dret comparat. A França i a Bèlgica, quan s'acaba la legislatura, tot el Parlament es pot reunir davant la producció d'esdeveniments d'una transcendència especial per a la vida de l'Estat. A Itàlia es prorroga ope legis el mandat de les cambres fins a la reunió de les que resultin escollides. A Alemanya hi va haver un òrgan especial (Comissió permanent), però només fins al 1976, any en què la reforma constitucional el va eliminar. Només es poden trobar figures afins a la Constitució de Grècia (art. 71) i a la de Portugal (art. 182).
Per a entendre aquesta institució jurídica actualment, s'ha de partir dels seus orígens històrics, situats a l'edat mitjana, quan les Corts catalanes van instaurar la Diputació del General, un instrument de control del compliment dels acords votats i de la recaptació dels subsidis concedits al rei. Si bé en un principi va ser de caràcter transitori, des de finals del segle XIV es va consolidar com a òrgan representatiu de les Corts de manera permanent. Després d'aquesta primera manifestació, el constitucionalisme històric espanyol recupera la figura de la diputació a la Constitució de Cadis del 1812, com a òrgan de continuació entre l'acabament d'una legislatura i l'inici de la següent, amb diferents funcions fixades en els articles del 157 al 160, bàsicament, vigilar l'observança de la CE i les lleis, i convocar les corts extraordinàries en els casos necessaris. Es volia que controlés políticament els actes de l'executiu. Les constitucions posteriors prescindeixen d'aquesta institució, amb l'excepció de la non nata del 1856, que en l'article 47 establia una diputació mixta per a les dues cambres.
Ignorada durant tot el segle XIX, no torna a reaparèixer fins a la Constitució republicana del 1931, en la qual s'establia que «constaria d'un màxim de vint-i-un membres elegits en proporció a la força numèrica de les faccions polítiques i seria presidida pel president de les corts» (art. 62). Disposava d'atribucions concretes referents a la suspensió de garanties, l'aprovació dels decrets del president i a la detenció i el processament dels diputats. El precepte republicà va servir d'exemple per a moltes constitucions sud-americanes del segle XIX (Mèxic, 1857; Guatemala, 1879; Xile, 1874; Costa Rica, 1871 i Paraguai, 1870), i és el model en el qual s'inspira la CE del 1978. La transcendència de la institució estudiada fa que la primera regulació es trobi en l'article 78 de la CE, on se n'estableixen les característiques bàsiques, que posteriorment s'amplien als reglaments parlamentaris (art. 56 al 59 Reglament del Congrés dels Diputats i art. 45 al 48 Reglament del Senat).
Pel que fa als parlaments autonòmics no n'hi ha una previsió expressa a la CE (l'únic precepte en aquest sentit és el 152, que imposa una estructura autonòmica basada en una assemblea legislativa, un consell de govern i un president per als estatuts d'autonomia aprovats per la via establerta en l'article 151). Tanmateix, a la pràctica, totes les comunitats autònomes, independentment de la via per la qual han accedit a l'autonomia, s'han dotat d'una cambra legislativa i, seguint el model estatal, disposen d'un òrgan de continuïtat recollit en els estatuts d'autonomia respectius (Andalusia, art. 27.1; Aragó, art. 14.5; Astúries, art. 29.3; Balears, art. 24.1; Canàries, art. 11.2; Cantàbria, art. 14; Castella-la Manxa, art. 11.5; Castella i Lleó, art. 12.1; Catalunya, art. 32.1; Comunitat Valenciana, art. 14.1; Extremadura, art. 28; Galícia, art. 12.1; Madrid, art. 13.1; Múrcia, art. 28.3; Llei de reintegració i millora del règim foral de Navarra, art. 17.1; País Basc, art. 27.1; La Rioja, art. 19.6). Ara bé, per a l'estudi en profunditat sobre l'organització i el funcionament de la diputació permanent de les cambres autonòmiques, cal adreçar-se als reglaments parlamentaris respectius.
La normativa constitucional esmentada determina l'existència de dues diputacions permanents, una per a cada cambra, el Congrés dels Diputats i el Senat (als parlaments autonòmics només n'hi ha una, perquè són unicamerals), formades per un mínim de vint-i-un membres i presidides pel president de la cambra respectiva, la composició exacta que té és concretada per la Mesa al Congrés i pel Ple al Senat, amb l'únic requisit constitucionalment preceptiu de respondre al criteri de proporcionalitat, segons la importància numèrica dels grups parlamentaris. Els membres de la diputació permanent conserven la condició de parlamentaris més enllà de la vida normal de les cambres.
Es fa ús de la tècnica jurídica anomenada prorogatio, ficció jurídica en virtut de la qual el mandat decaigut es considera persistent fins que és escollit un nou mandat, i d'aquesta manera tots dos s'enllacen sense solució de continuïtat. Tot i que la naturalesa jurídica de la diputació permanent no equival a la de les comissions parlamentàries, atès que només actuen en els períodes ordinaris de sessions, té un funcionament que segueix les mateixes normes.
Abans d'iniciar l'estudi de les funcions de les diputacions permanents cal fer una distinció pel que fa a dos períodes diferenciats de funcionament: a) en primer lloc, només en el període entre sessions, és a dir, durant les anomenades vacances parlamentàries (l'article 73 de la CE estableix que la reunió de les cambres es produeix anualment en dos períodes ordinaris de sessions: de setembre a desembre, i de febrer a juny; per tant, la diputació permanent ha d'actuar els mesos de gener, juliol i agost), i b) en segon lloc (pel termini del mandat o per dissolució anticipada de la cambra), exerceix les funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals.
En la primera fase enumerada les competències d'ambdues diputacions són menors, i es limiten, quan les circumstàncies ho requereixen, a instar la celebració d'una sessió extraordinària (art. 73.2 CE), i a una funció indeterminada de vetllar pels poders de les cambres (art. 78.2 CE). Les funcions són més àmplies en el període d'extinció del mandat de les cambres.
És en aquest punt, però, que cal diferenciar entre les dues diputacions permanents, la del Congrés disposa, a més de la funció genèrica de vetllar pels poders de la cambra, de les competències atorgades pels articles 86 i 116 de la CE: pronunciar-se sobre la convalidació o derogació dels decrets llei aprovats pel Govern i, quan la declaració dels estats excepcionals és posterior a la dissolució o terminació del mandat de les cambres (ja que, en el cas contrari -si no es troben reunides-, és preceptiu convocar-les a l'efecte), autoritzar la pròrroga de l'estat d'alarma, la declaració de l'estat d'excepció i, per majoria absoluta, també la declaració de l'estat de setge.
En canvi, la tasca de la diputació permanent del Senat es redueix a vetllar pels poders de la cambra. L'última obligació que la CE estableix per a les diputacions permanents és donar explicacions de l'actuació que han tingut un cop reunides totes les cambres, obligació justificada pel fet que es tracta d'un òrgan al qual s'ha confiat la custòdia de les Corts.
Les diputacions permanents autonòmiques mereixen un comentari a part, ja que les funcions que desenvolupen són diferents de les del Congrés i del Senat, de la mateixa manera que les cambres autonòmiques disposen de competències diferenciades respecte de les Corts Generals. Normalment gaudeixen de més poder, disposen de la capacitat per a autoritzar pressupostos extraordinaris, controlar la legislació delegada, entendre tot el que fa referència a la inviolabilitat parlamentària i, fins i tot, quan s'acaba el mandat parlamentari, algunes com és el cas de Catalunya, poden exercir les facultats parlamentàries en matèria d'inconstitucionalitat.
El tema de discussió principal en la doctrina és la interpretació de la funció, que és recollida de manera genèrica per la CE, i que els reglaments parlamentaris no es preocupen de concretar-la.
Alguns autors consideren que es tracta d'una expressió simbòlica, sense referència a funcions concretes, testimoni de la supremacia del Parlament dins l'Estat. Per a altres és una competència que es compleix pel sol fet d'estar present en la vida política, i per a fer-ho gaudeix de l'instrument que li proporciona l'article 73 de la CE: el poder de convocatòria de sessions extraordinàries; en acabar la legislatura, però, només pot fer actes d'administració ordinària.
És clar que la redacció de l'article 78.2 de la CE no permet que les diputacions permanents assumeixin les funcions típiques de les cambres, però no queda clar què pot passar en el cas de successos extraordinaris que requereixen la intervenció de les cambres (per exemple, la inhabilitació del rei i el nomenament del regent de l'article 59 de la CE, la necessitat de prendre les mesures de l'article 155 de la CE, o la declaració de guerra de l'article 63 de la CE).
Alguns autors, partint de la funció discutida, consideren que la diputació permanent està obligada a actuar (per analogia amb l'article 116.5 de la CE). Aquesta opció ha estat reiterada per altres opinions autoritzades. Molts entenen que l'expressió permet prendre decisions importants quan les circumstàncies ho exigeixen, remarcant que, quant a les circumstàncies esmentades, cal fer-ne una interpretació restrictiva.
Altres consideren que és una expressió força vaga, per bé que afirmen que es tracta d'una representació del Parlament, implica l'atribució de la titularitat parlamentària, i, per tant, les diputacions es podrien personar en les instàncies jurídiques en què siguin requerides com a part. Teories que es reforcen pel fet que en la pràctica s'han dut a terme debats rellevants en la diputació permanent i han comparegut membres del Govern per a explicar la posició que tenen sobre assumptes concrets, tot això fonamentat en la funció de vetllar pels poders.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Diputació Permanent, n f
- oc Deputacion Permanenta, n f
- es Diputación Permanente, n f
- fr Députation permanente, n f
- en Standing Committee, n
- SC https://youtu.be/wZC7KeG_M_Q
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. La Diputació Permanent és integrada per vint-i-tres membres, que representen proporcionalment tots els grups parlamentaris i que mantenen la condició de diputats després del finiment d'una legislatura i fins que es constitueix un nou Parlament.
- 2. En un període entre sessions, per acord de la majoria absoluta dels seus membres, la Diputació Permanent pot convocar una sessió extraordinària del Ple del Parlament. En un períodes entre legislatures, exerceix el control dels decrets llei i de la delegació legislativa, i pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d'urgència els decrets llei que dicti el Govern.
- 3. Els membres del Govern poden assistir a les sessions de la Diputació Permanent i prendre-hi la paraula; també s'hi poden fer acompanyar de càrrecs i de personal de l'Administració de la Generalitat i poden sol·licitar que hi intervinguin. Els membres del Govern que són també diputats no poden ser membres de la Diputació Permanent.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca diputació provincial, n f
- es diputación provincial
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca diputació provincial, n f
- es diputación provincial
<Dret constitucional>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca diputació provincial, n f
- es diputación provincial, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
Nota
- Les competències pròpies d'una diputació provincial són la coordinació dels serveis municipals; l'assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis; la prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal i, si escau, supracomarcal; la cooperació en el foment del desenvolupament econòmic i social i en la planificació del territori provincial, i el foment i l'administració dels interessos de la província.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca diputació provincial, n f
- es diputación provincial, n f
<Dret constitucional>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Mesa de la Diputació Permanent, n f
- oc Mèsa dera Deputacion Permanenta, n f
- es Mesa de la Diputación Permanente, n f
- fr Bureau de la Députation permanente, n m
- en Presiding Board of the Standing Committee, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. La Mesa de la Diputació Permanent es compon d'un president, que és el president del Parlament, de dos vicepresidents i de dos secretaris. L'elecció es fa pel mateix sistema establert per a la Mesa del Parlament, adaptat al nombre de llocs que s'han de proveir.
- 2. La Mesa de la Diputació Permanent adopta les mesures necessàries per a la gestió administrativa, econòmica i pressupostària del Parlament en els períodes entre legislatures.
