Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "divali" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca didalera, n f
- ca didala, n f sin. compl.
- es dedalina
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
- ca baladre bord, n m sin. compl.
- ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
- ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca mare del bosc, n f alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca matacabra borda, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca pipera, n f alt. sin.
- ca piponera, n f alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca santjoanera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
- ca xuplamel, n m alt. sin.
- ca balanjo, n m var. ling.
- ca balànju, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
- ca lligabosca, n f var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca maniselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca mariselva, n f var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca mataserva, n f var. ling.
- nc Lonicera implexa Aiton
- nc Lonicera valentina Pau var. ling.
<Botànica > caprifoliàcies>
Nota
- Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
- ca baladre bord, n m sin. compl.
- ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
- ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca mare del bosc, n f alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca matacabra borda, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca pipera, n f alt. sin.
- ca piponera, n f alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca santjoanera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
- ca xuplamel, n m alt. sin.
- ca balanjo, n m var. ling.
- ca balànju, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
- ca lligabosca, n f var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca maniselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca mariselva, n f var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca mataserva, n f var. ling.
- nc Lonicera implexa Aiton
- nc Lonicera valentina Pau var. ling.
<Botànica > caprifoliàcies>
Nota
- Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca difosfat de dicalci, n m
- es difosfato de dicalcio
- fr diphosphate de dicalcium
- en dicalcium diphosphate
- cod E 450 vi)
<Additius alimentaris > Correctiu de l'acidesa>, <Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Segrestant>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca difosfat de dicalci, n m
- es difosfato de dicalcio
- fr diphosphate de dicalcium
- en dicalcium diphosphate
- cod E 450 vi)
<Additius alimentaris > Correctiu de l'acidesa>, <Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Segrestant>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca digital, n f
- ca boca de llop, n f sin. compl.
- ca didalera, n f sin. compl.
- ca didals, n m pl sin. compl.
- ca digital purpúria, n f sin. compl.
- ca guantera, n f sin. compl.
- ca herba didalera, n f sin. compl.
- ca bragues de cucut, n f pl alt. sin.
- ca didal, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca guant de Nostra Dona, n m alt. sin.
- ca guantelet, n m alt. sin.
- ca guants de Maria, n m pl alt. sin.
- ca guants de Nostra Senyora, n m pl alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca purpúria guantera, n f alt. sin.
- nc Digitalis purpurea L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca digital, n f
- ca boca de llop, n f sin. compl.
- ca didalera, n f sin. compl.
- ca didals, n m pl sin. compl.
- ca digital purpúria, n f sin. compl.
- ca guantera, n f sin. compl.
- ca herba didalera, n f sin. compl.
- ca bragues de cucut, n f pl alt. sin.
- ca didal, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca guant de Nostra Dona, n m alt. sin.
- ca guantelet, n m alt. sin.
- ca guants de Maria, n m pl alt. sin.
- ca guants de Nostra Senyora, n m pl alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca purpúria guantera, n f alt. sin.
- nc Digitalis purpurea L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca digital de les Balears, n f
- ca boca de llop, n f alt. sin.
- ca didalera, n f alt. sin.
- ca didals, n m pl alt. sin.
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- nc Digitalis minor L.
- nc Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
- nc Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca digital de les Balears, n f
- ca boca de llop, n f alt. sin.
- ca didalera, n f alt. sin.
- ca didals, n m pl alt. sin.
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- nc Digitalis minor L.
- nc Digitalis purpurea L. subsp. dubia (J.J. Rodr.) Knoche sin. compl.
- nc Digitalis dubia J.J. Rodr. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la Terra > Geologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca erosió nival, n f
- es erosión nival
- es erosión nívea
- fr érosion nivale
- en nival erosion
<Ciències de la Terra > Geologia>
