Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dolentia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca docència en equip, n f
- es enseñanza en equipo
- fr coenseignement
- fr enseignement couplé
- fr enseignement en équipe
- fr enseignement en tandem
- en team teaching
<Educació > Didàctica > Ensenyament>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca docència multilingüe, n f
- es docencia multilingüe, n f
- en multilingual teaching, n
<Gestió universitària > Política lingüística / Language policy>
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 03 Esquaix>, <24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca dolenta! [ESQUAIX], interj
- ca mala! [PILOTA VAL], interj
- es ¡mala!
- fr doublé! [ESQUAIX]
- en not up! [ESQUAIX]
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 03 Esquaix>, <Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca esclerosi lateral amiotròfica i demència frontotemporal, n f
- es demencia frontotemporal con enfermedad de la motoneurona, n f
- es demencia frontotemporal con esclerosis lateral amiotrófica, n f sin. compl.
- fr démence fronto-temporale avec maladie du motoneurone, n f
- fr démence fronto-temporale avec sclérose latérale amyotrophique, n f
- en frontotemporal dementia with amyotrophic lateral sclerosis, n
- en frontotemporal dementia with motor neuron disease, n
- cod 275872
<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estripa-sacs, n m
- ca escanyacavalls, n m sin. compl.
- ca blat de formiga, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca bromus rígid, n m alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca escaldaboques, n m alt. sin.
- ca estripa-sac, n m alt. sin.
- ca fenàs dolent, n m alt. sin.
- ca escalda boques, n m var. ling.
- nc Bromus diandrus Roth
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estripa-sacs, n m
- ca escanyacavalls, n m sin. compl.
- ca blat de formiga, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca bromus rígid, n m alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca escaldaboques, n m alt. sin.
- ca estripa-sac, n m alt. sin.
- ca fenàs dolent, n m alt. sin.
- ca escalda boques, n m var. ling.
- nc Bromus diandrus Roth
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca idioma de docència, n m
- ca llengua de docència, n f
- es idioma de docencia, n m
- es lengua de docencia, n f
- en language of instruction, n
- en teaching language, n
<Gestió universitària > Política lingüística / Language policy>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llagostins cruixents amb llavors de carabassa, coco, polenta, oli de xili i confitura dolça de tomàtiga
- es langostinos crujientes con pipas de calabaza, coco, polenta, aceite de chile y confitura dulce de tomate
- fr crevettes croustillantes aux graines de citrouille, au coco, à la polenta, à l'huile de chili et à la confiture douce de tomate
- it mazzancolle croccanti con semi di zucca, cocco, polenta, olio di peperoncino e confettura dolce di pomodoro
- en crunchy prawns with pumpkin seeds, coco, polenta, chilli oil and sweet tomato jam
- de knusprige Garnelen mit Kürbiskernen, Kokos, Polenta, Chiliöl und süßer Tomatenkonfitüre
<Plats a la carta. Peix i marisc>
