Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dovella" dins totes les àrees temàtiques

blavet blavet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavet, n m
  • ca  donzella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor del sol post, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  gesmil bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vareta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  blincapervincla, n f var. ling.
  • ca  brincaperbrinca, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  gesamins d'ase, n m pl var. ling.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  prohanga, n f var. ling.
  • ca  vareta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincaperblinca, n f var. ling.
  • ca  vincapervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca difformis Pourr.
  • nc  Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

bolletes del Bon Jesús bolletes del Bon Jesús

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolletes del Bon Jesús, n f pl
  • ca  bufera, n f alt. sin.
  • ca  bufera arbustiva, n f alt. sin.
  • ca  bufera somnífera, n f alt. sin.
  • ca  bufeta que adorm, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • nc  Withania somnifera (L.) Dunal in DC.

<Botànica > solanàcies>

bolletes del Bon Jesús bolletes del Bon Jesús

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolletes del Bon Jesús, n f pl
  • ca  bufera, n f alt. sin.
  • ca  bufera arbustiva, n f alt. sin.
  • ca  bufera somnífera, n f alt. sin.
  • ca  bufeta que adorm, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • nc  Withania somnifera (L.) Dunal in DC.

<Botànica > solanàcies>

botella botella

<Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  botella, n m
  • es  botella
  • fr  bouteille
  • en  bottle

<Indústria > Indústria del suro>

botella botella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  botella, n f
  • es  botella
  • fr  bouteille
  • en  bottle
  • en  flask

<Utillatge de cuina>

Definició
Bot petit proveït d'un broc o xeremina que permet de beure a galet.
botella botella

<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  botella, n f
  • es  botella de aire comprimido
  • fr  bouteille d'air comprimé
  • en  compressed-air cylinder

<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Definició
Dipòsit en forma de cilindre d'un escafandre autònom que conté l'aire comprimit o la mescla de gasos inspirat per un submarinista en immersió.

Nota

  • Les botelles es classifiquen, segons el nombre necessari per a cada escafandre autònom, en monobotelles i bibotelles.
brava brava

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla

<Ramaderia > Explotació animal>

brava brava

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla
  • fr  génisse
  • fr  génisson
  • en  young heifer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Vaca jove d'entre un i dos anys, destinada a la reproducció, que encara no ha parit mai.
brava brava

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla
  • fr  génisse
  • fr  génisson
  • en  young heifer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Vaca jove d'entre un i dos anys, destinada a la reproducció, que encara no ha parit mai.
càncer d'orella càncer d'orella

<Oncologia i radioteràpia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càncer d'orella, n m

<Oncologia i radioteràpia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Cadascuna de les neoplàsies malignes de l'orella externa, de l'orella mitjana i de l'orella interna. Els tumors malignes de l'orella externa són representats pel carcinoma basocel·lular, el carcinoma escatós, l'adenocarcinoma (tumor annexal maligne), el carcinoma quístic adenoide i el melanoma maligne. Les neoformacions malignes de l'orella mitjana i de l'orella interna són el paraganglioma del glomus jugular o glomus timpànic (orella mitjana), l'adenocarcinoma de l'orella mitjana o de l'orella interna, el carcinoma escatós de l'orella mitjana, el rabdomiosarcoma de l'orella mitjana i els tumors metastàtics allotjats en l'os temporal (extensió directa de tumors de la faringe, de les glàndules salivals o del sistema nerviós central o metàstasis hematogèniques de neoplàsies mamàries, pulmonars o renals).