Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dovella" dins totes les àrees temàtiques

conductor novell | conductora novella conductor novell | conductora novella

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  conductor novell | conductora novella, n m, f
  • ca  conductor principiant | conductora principiant, n m, f
  • es  conductor novel
  • fr  conducteur débutant
  • fr  conducteur novice
  • en  learner driver
  • en  novice driver

<Trànsit > Usuaris > Tipologia>

Definició
Conductor que fa menys d'un any que ha obtingut un permís de conduir.
congre pintat congre pintat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

congre pintat congre pintat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

correcció quirúrgica d'orella prominent correcció quirúrgica d'orella prominent

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  correcció quirúrgica d'orella prominent
  • en  surgical correction of prominent ear

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'orella>

cotorra multicolor cotorra multicolor

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cotorra multicolor, n f
  • es  perico Multicolor
  • fr  perruche omnicolore
  • en  Eastern rosella
  • de  Rosella
  • nc  Platycercus eximius

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

cotorra multicolor cotorra multicolor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cotorra multicolor, n f
  • es  perico Multicolor
  • fr  perruche omnicolore
  • en  Eastern rosella
  • de  Rosella
  • nc  Platycercus eximius

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

cua d'orella cua d'orella

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cua d'orella, n f

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Terminació d'un objecte en forma de trapezi, especialment la peça o la mossa que es treballa al cap d'un objecte de fusta o de metall per encaixar-la o emmetxar-la en un altre de manera que resisteixi esforços en sentit longitudinal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

dauradella dauradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

disc disc

<Indústria > Indústria surera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  disc, n m
  • ca  rodella, n f
  • es  arandela
  • es  disco
  • fr  rondelle

<Indústria > Indústria surera>

Definició
Peça rodona de suro de poc gruix que va enganxada amb cola a la base d'un tap de xampany.