Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "durall�" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca finances sostenibles, n f pl
- es finanzas sostenibles, n f pl
- fr finance durable, n f
- en sustainable finance, n
<Economia > Finances>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gestió forestal sostenible, n f
- es gestión forestal sostenible, n f
- fr gestion durable des forêts, n f
- fr gestion forestière durable, n f
- en sustainable forest management, n
<Enginyeria forestal>
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca gestió forestal sostenible, n f
- es gestión forestal sostenible, n f
- fr gestion durable des forêts, n f
- en sustainable forest management, n
<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>
Definició
Nota
- Una gestió forestal sostenible evita la desforestació, redueix el risc d'incendis forestals i assegura el paper dels boscos com a embornals.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca gestió forestal sostenible, n f
- es gestión forestal sostenible, n f
- fr gestion durable des forêts, n f
- en sustainable forest management, n
<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>
Definició
Nota
- Una gestió forestal sostenible evita la desforestació, redueix el risc d'incendis forestals i assegura el paper dels boscos com a embornals.
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca granada de muralla, n f
- en rampart grenade, n
<Art i arquitectura>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hematoma subdural, n m
- ca hemorràgia subdural, n f sin. compl.
- es hematoma subdural, n m
- es hemorragia subdural, n f
- fr hématome sous-dural, n m
- fr hémorragie sous-durale, n f
- en subdural hematoma, n
- en subdural hemorrhage, n
<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
Nota
-
En la majoria de casos l'hematoma subdural és d'origen traumàtic. L'hematoma subdural agut és degut a una lesió cerebral traumàtica intensa i s'associa sovint amb hematoma extradural traumàtic i amb focus de contusió cerebral. L'hematoma subdural crònic apareix sovint després d'una lesió cerebral traumàtica mínima, que pot passar inadvertit, especialment en malalts senils amb atròfia cerebral, en l'etilisme crònic, hepatopaties i en tractaments anticoagulants.
Les denominacions hematoma subdural i hemorràgia subdural no són sinònimes estrictes però en la pràctica se solen utilitzar com si ho fossin.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca marcatge permanent, n m
- es marcado permanente
- fr marquage indélébile
- en durable marking
- en permanent marking
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca marcatge permanent, n m
- es marcado permanente
- fr marquage indélébile
- en durable marking
- en permanent marking
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marfull, n m
- ca santjoanera, n f sin. compl.
- ca cerfull, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca lloreret, n m alt. sin.
- ca mentironer, n m alt. sin.
- ca oriola, n f alt. sin.
- ca picabaralla, n f alt. sin.
- ca picabaralles, n f pl alt. sin.
- ca saüquet, n m alt. sin.
- ca tintillaina, n f alt. sin.
- ca viburn, n m alt. sin.
- ca durillo, n m var. ling.
- ca llorellet, n m var. ling.
- ca marfui, n m var. ling.
- ca mollfull, n m var. ling.
- ca picabaraia, n f var. ling.
- ca serfull, n m var. ling.
- ca tintillana, n f var. ling.
- nc Viburnum tinus L. subsp. tinus
<Botànica > caprifoliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marfull, n m
- ca santjoanera, n f sin. compl.
- ca cerfull, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca lloreret, n m alt. sin.
- ca mentironer, n m alt. sin.
- ca oriola, n f alt. sin.
- ca picabaralla, n f alt. sin.
- ca picabaralles, n f pl alt. sin.
- ca saüquet, n m alt. sin.
- ca tintillaina, n f alt. sin.
- ca viburn, n m alt. sin.
- ca durillo, n m var. ling.
- ca llorellet, n m var. ling.
- ca marfui, n m var. ling.
- ca mollfull, n m var. ling.
- ca picabaraia, n f var. ling.
- ca serfull, n m var. ling.
- ca tintillana, n f var. ling.
- nc Viburnum tinus L. subsp. tinus
<Botànica > caprifoliàcies>
