Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "durar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera comuna, n f alt. sin.
- ca cirialera vera, n f alt. sin.
- ca grossa, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salat, n m alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca solsera, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa alacranera, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- ca sosa grosa, n f var. ling.
- nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
- nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
- nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
- nc Salicornia arabica L. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera comuna, n f alt. sin.
- ca cirialera vera, n f alt. sin.
- ca grossa, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salat, n m alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca solsera, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa alacranera, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- ca sosa grosa, n f var. ling.
- nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
- nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
- nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
- nc Salicornia arabica L. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera glauca, n f alt. sin.
- ca cirialeres, n f pl alt. sin.
- ca escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluda, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn glauc, n m alt. sin.
- ca salicòrnia glauca, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca salsones, n f pl alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca sosa sabonera, n f alt. sin.
- ca sosa vera, n f alt. sin.
- ca ballaster, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
- nc Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera glauca, n f alt. sin.
- ca cirialeres, n f pl alt. sin.
- ca escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluda, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn glauc, n m alt. sin.
- ca salicòrnia glauca, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca salsones, n f pl alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca sosa sabonera, n f alt. sin.
- ca sosa vera, n f alt. sin.
- ca ballaster, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
- nc Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretera, n f
- ca capellera, n f alt. sin.
- ca petasitis, n f alt. sin.
- ca pota d'euga, n f alt. sin.
- ca pota de cavall, n f alt. sin.
- ca pota de cavall negra, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sombrerera, n f var. ling.
- nc Petasites hybridus (L.) P. Gaertn.
- nc Petasites officinalis Moench var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretera, n f
- ca capellera, n f alt. sin.
- ca petasitis, n f alt. sin.
- ca pota d'euga, n f alt. sin.
- ca pota de cavall, n f alt. sin.
- ca pota de cavall negra, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sombrerera, n f var. ling.
- nc Petasites hybridus (L.) P. Gaertn.
- nc Petasites officinalis Moench var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca beina dural, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bota dura, n f
- ca bota rígida, n f
- es bota dura, n f
- es bota rígida, n f
- fr botte de surf rigide, n f
- fr botte rigide, n f
- fr chaussure de surf rigide, n f
- fr chaussure rigide, n f
- en hard boot, n
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>
Definició
<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bota dura, n f
- ca bota rígida, n f
- es bota dura, n f
- es bota rígida, n f
- fr botte de surf rigide, n f
- fr botte rigide, n f
- fr chaussure de surf rigide, n f
- fr chaussure rigide, n f
- en hard boot, n
<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca bota dura, n f
- ca bota rígida, n f
- es bota dura, n f
- es bota rígida, n f
- fr botte de surf rigide, n f
- fr botte rigide, n f
- fr chaussure de surf rigide, n f
- fr chaussure rigide, n f
- en hard boot, n
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>
