Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dutxar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fitxar, v intr
- ca marcar, v intr sin. compl.
- es fichar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els treballadors de l'oficina fitxen a les vuit del matí i a les tres de la tarda.
Ex.: Els treballadors han de marcar cada vegada que entren a la fàbrica o en surten.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca fitxar, v intr
- ca marcar, v intr sin. compl.
- es fichar, v intr
- es marcar, v intr
- fr pointer, v intr
- en clock, to, v intr
<Treball > Retribució i condicions de treball>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca fitxar, v intr
- ca marcar, v intr sin. compl.
- es fichar, v intr
- es marcar, v intr
- fr pointer, v intr
- en clock, to, v intr
<Treball > Retribució i condicions de treball>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca fitxar [per], v prep
- es fichar [por/para], v prep
- fr signer [pour], v prep
- en sign [for], to, v prep
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca guia de dutxa, n f
- es guía de ducha
<Bricolatge > Ferreteria>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.
- ca "habitació amb dutxa o bany", n f
- es "habitación con ducha o baño"
- fr "chambre avec douche ou bains"
- en "room with shower or bathroom"
- de "Zimmer mit Dusche oder Badezimmer"
- cod 2.06.03
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
Definició
Nota
- 1 La dutxa pot estar integrada al bany.
- 2 La dutxa no necessàriament és en una cambra separada.
<Jocs i joguines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca joc d'atzar, n m
- es juego de azar
- es juego de suerte
- fr jeu de hasard
- en game of chance
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>
<Lleure. Turisme > Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>
- ca joc d'atzar, n m
- es juego de azar
- es juego de suerte
- fr jeu de hasard
- en game of chance
<Jocs i joguines>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca joc d'atzar, n m
- es juego de azar
- es juego de suerte
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els jocs d'atzar s'emmarquen en la tipologia de contractes aleatoris en virtut dels quals «una de les parts, o ambdues recíprocament, s'obliguen a donar o a fer alguna cosa depenent d'un esdeveniment incert, o que s'ha d'esdevenir en un temps indeterminat (art. 1790 Codi civil espanyol [CC]). En aquest sentit, la incertesa origina una alea que afecta el contingut del contracte. L'òrgan legislador estatal distingeix dues tipologies de jocs: els lícits i els prohibits. Respecte al primer grup, la norma permet «els jocs que contribueixen a l'exercici del cos, com ara els que tenen per objecte ensinistrar-se en el maneig de les armes, les curses a peu o a cavall, les de carros, el joc de pilota i altres activitats de naturalesa anàloga (art. 1800 CC); és a dir, el que importa per a determinar la licitud del joc en qüestió és l'enginy, la tècnica o la intel·ligència del jugador. Cal afegir al respecte que la llei veta l'acció per a reclamar allò que es guanya en jocs de sort, envit o atzar, no obstant això, si el joc està afectat per qualsevol tipus de dol o si els jugadors són menors o estan inhabilitats per a administrar llurs béns, hi ha l'opció de repetir el que ha pagat voluntàriament.
Per contra, pel que fa al grup dels jocs prohibits (caracteritzats per l'envit, la sort o l'atzar), val a dir que els jugadors que perden queden obligats civilment, sens perjudici de la potestat que l'ordenament jurídic confereix a l'administració judicial per a determinar si s'estima la demanda quan la quantitat que s'ha apostat en el joc ha estat excessiva o quan l'actuació dels jugadors ha estat influïda per la voluntat de reduir l'obligació que caracteritza la condició de cap de família. En aquest segon cas, l'òrgan legislador vol assegurar que l'actitud dels jugadors que alhora són pares de família no estigui viciada per llur estatus econòmic. Tanmateix, la realitat social mostra la permissibilitat d'aquesta mena de jocs en locals especialment habilitats i, per aquest motiu, la jurisprudència entén que el que es perd es pot reclamar per via judicial.
<Jocs>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca jocs d'atzar, n m pl
- es juegos de azar
<Jocs>
