Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "dutxar" dins totes les àrees temàtiques

sèrum de Dunbar

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca sèrum de Dunbar, n m
ca pol·lantina, n f sin. compl.
es polantina
en pollantin

Definició

Obtingut injectant, a cavalls, el pol·len de diverses gramínies. Emprat en el tractament de la febre del fenc, de forma tòpica damunt la conjuntiva i la mucosa nasal. També és anomenat pol·lantina.

Antitoxina del sèrum sanguini de cavall, al qual hom ha inoculat un extret de pol·len de diferents plantes. Antigament era emprat en el tractament de la febre del fenc. ((pol·lantina))

tatxar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca tatxar, v tr
es calar, v tr
fr ouvrir la broquette, v tr
en give away (to), v tr

torrada amb formatge fresc d'untar, pinya tropical a la planxa i encenalls de pernil

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca torrada amb formatge fresc d'untar, pinya tropical a la planxa i encenalls de pernil
es tostada con queso fresco de untar, piña a la plancha y virutas de jamón
fr toast au fromage frais à la crème, à l'ananas grilée et aux copeaux de jambon
it fetta di pane tostata con formaggio fresco da spalmare, ananas alla piastra e scaglie di prosciutto
en cream cheese, grilled pineapple and cured ham shavings on toast
de geröstetes Brot mit Streichkäse, gegrillter Ananas und Schinkenstreifen

torrades amb formatge fresc d'untar i salmó

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca torrades amb formatge fresc d'untar i salmó
es tostadas con queso fresco de untar y salmón
fr toasts au fromage frais à la crème et au saumon
it fette di pane tostate con formaggio fresco e salmone
en toasts with cream cheese and salmon
de geröstete Brote mit frischem Streichkäse und Lachs

utilitzeu la funció d'arrossegar i deixar anar per seleccionar l'àrea on vulgueu introduir valors

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca utilitzeu la funció d'arrossegar i deixar anar per seleccionar l'àrea on vulgueu introduir valors
en use drag-and-drop to select the area where you want to input values

<Localització > Fraseologia>

zoró

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca zoró
ca cabeça seca sin. compl.
ca majur sin. compl.
ca monshoro sin. compl.
ca munxar sin. compl.
ca shoro sin. compl.
cod pangeyen
cod pangyjej
ar زورو
cy Zoró
cy Cabeça seca sin. compl.
cy Majur sin. compl.
cy Monshoro sin. compl.
cy Munxar sin. compl.
cy Shoro sin. compl.
de Zoró
de Cabeça Seca sin. compl.
de Majur sin. compl.
de Monshoro sin. compl.
de Munxar sin. compl.
de Shoro sin. compl.
de Zoro sin. compl.
en Zoró
en Cabeça Seca sin. compl.
en Majur sin. compl.
en Monshoro sin. compl.
en Munxar sin. compl.
en Panginey sin. compl.
es zoró
es cabeça seca sin. compl.
es majur sin. compl.
es monshoro sin. compl.
es munxar sin. compl.
es shoro sin. compl.
eu zoroera
eu cabeça seca sin. compl.
eu majur sin. compl.
eu monshoro sin. compl.
eu munxar sin. compl.
eu shoro sin. compl.
eu zoró sin. compl.
fr zoró
fr cabeça seca sin. compl.
fr majur sin. compl.
fr monshoro sin. compl.
fr munxar sin. compl.
fr shoro sin. compl.
fr zoro sin. compl.
gl zoró
gl cabeça seca sin. compl.
gl majur sin. compl.
gl monshoro sin. compl.
gl munxar sin. compl.
gl shoro sin. compl.
it zoró
it cabeça seca sin. compl.
it majur sin. compl.
it monshoro sin. compl.
it munxar sin. compl.
it shoro sin. compl.
it zoró sin. compl.
ja ゾロ語
nl Zoró
nl Cabeça Seca sin. compl.
nl Majur sin. compl.
nl Monshoro sin. compl.
nl Munxar sin. compl.
nl Shoro sin. compl.
nl Zoró sin. compl.
pt zoró
pt cabeça seca sin. compl.
pt majur sin. compl.
pt monshoro sin. compl.
pt munxar sin. compl.
pt shoro sin. compl.
pt zoró sin. compl.
ru Соро
ru Зоро sin. compl.
ru Кабеса сека sin. compl.
ru Шоро sin. compl.
ru Мажур sin. compl.
ru Муншар sin. compl.
ru Моншоро sin. compl.
zh 索路语
zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.

<Tupí > Mondé>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.

Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.

Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.

Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.