Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "econòmic" dins totes les àrees temàtiques

drets polítics drets polítics

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  drets polítics, n m pl
  • es  derechos políticos
  • en  non economic rights

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Drets no econòmics que proporciona la possessió d'accions d'una empresa, que consisteixen a poder participar en la presa de decisions fonamentals per a l'evolució del negoci.
drets polítics drets polítics

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  drets polítics, n m pl
  • es  derechos políticos
  • fr  droits politiques
  • en  non-economic rights

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

eficiència econòmica eficiència econòmica

<Economia > Teoria econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  eficiència econòmica, n f
  • es  eficiencia económica, n f
  • fr  efficience économique, n f
  • en  economic efficiency, n

<Economia > Teoria econòmica>

Definició
Relació que s'estableix entre els factors de producció utilitzats per un sistema econòmic i els béns i serveis obtinguts amb el mínim cost possible.
equilibri econòmic equilibri econòmic

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  equilibri econòmic, n m
  • ca  equilibri financer, n m sin. compl.
  • es  equilibrio económico, n m
  • es  equilibrio financiero, n m

<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>

Definició
Principi de la contractació pública pel qual tota alteració d'un contracte que fa una administració pública per raons d'interès públic implica el dret del contractista a ser indemnitzat si pateix un perjudici econòmic com a conseqüència d'aquesta alteració.
equilibri econòmic equilibri econòmic

<Economia > Política econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  equilibri econòmic, n m
  • es  equilibrio económico, n m
  • fr  équilibre économique, n m
  • en  economic equilibrium, n

<Economia > Política econòmica>

Definició
Situació d'un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no hi ha tendències que forcin un canvi.
Espai Econòmic Europeu Espai Econòmic Europeu

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  Espai Econòmic Europeu, n m
  • ca  EEE, n m sigla
  • es  Espacio Económico Europeo
  • es  EEE sigla
  • fr  Espace Économique Européen
  • fr  EEE sigla
  • it  Spazio Economico Europeo
  • it  SEE sigla
  • en  European Economic Area
  • en  EEA sigla
  • de  Europäischer Wirtschaftsraum
  • de  EWR sigla

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Conjunt dels estats membres de la Unió Europea més Islàndia, Liechtenstein i Noruega.
espai econòmic europeu espai econòmic europeu

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espai econòmic europeu, n m
  • ca  EEE, n m sin. compl.
  • es  espacio económico europeo, n m
  • es  EEE, n m sin. compl.

<Dret internacional>

espai econòmic europeu espai econòmic europeu

<Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espai econòmic europeu, n m
  • ca  EEE, n m sigla
  • es  espacio económico europeo

<Dret internacional públic>

Definició
Mercat únic creat a partir d'un acord per a facilitar els intercanvis de béns i serveis entre els països de la Unió Europea i els que integren l'Associació Europea de Lliure Comerç.

Nota

  • Àmbit: Unió Europea
  • L'espai econòmic europeu (a partir d'ara, EEE) es creà l'1 de gener de 1994, arran d'un acord de creació d'un mercat únic entre països membres de la Unió Europea (a partir d'ara, UE) i de l'Associació Europea de Lliure Comerç (a partir d'ara, AELC). Aquest acord va permetre que els països d'aquesta última associació poguessin participar en el mercat interior de la UE, sense haver-ne de formar part, i va facilitar l'intercanvi de béns i serveis entre tots els països. Alhora, també en va reforçar les relacions econòmiques i comercials.
    En aquest sentit, es creà la Decisió 94/1/CE del Consell i de la Comissió, del 13 de desembre de 1993, relativa a la celebració de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu entre les comunitats europees i els seus estats membres, d'una banda, i la República d'Àustria, la República de Finlàndia, la República d'Islàndia, el Principat de Liechtenstein, el Regne de Noruega, el Regne de Suècia i la Confederació de Suïssa, de l'altra.
    A partir d'aquest acord, bona part de les quatre llibertats de circulació del mercat únic s'han anat estenent als estats que integren l'EEE i s'ha anat establint un règim d'intercanvis destinat a assegurar el respecte de les normes de competència.
    La liberalització dels intercanvis de mercaderies es va dur a terme mitjançant l'eliminació dels drets de duanes per a la importació i l'exportació, i de les restriccions quantitatives i similars relatives a productes originaris de les parts contractants. La llibertat de circulació de persones, tant d'assalariats com de treballadors per compte propi, ha comportat que els ciutadans de la UE i els de l'AELC es puguin desplaçar per a buscar feina i fer-la en un altre estat, on es poden establir i quedar-se a treballar. Els treballadors s'han beneficiat d'un tracte igualitari en matèria de treball, en la remuneració i en les condicions de treball. I el dret d'establiment s'ha passat a aplicar a particulars i empreses.
    Els estats que en formen part també han eliminat les restriccions a la lliure prestació de serveis, en especial, en les activitats industrials, comercials, artesanals i en les professions liberals; els prestataris poden exercir les activitats, d'una manera temporal, en un altre país en què prestin els seus serveis, com si en fossin ciutadans. La quarta liberalització pretén igualar els ciutadans de la UE en relació amb la circulació de capitals i crèdits.
    L'EEE està format pels vint-i-vuit estats de la UE: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, República Txeca, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suècia i Regne Unit; així com per Islàndia, Liechtenstein i Noruega.
estímul econòmic estímul econòmic

<Economia > Política econòmica>

Font de la imatge

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  estímul econòmic, n m
  • es  estímulo económico, n m
  • fr  stimulation économique, n f
  • en  economic stimulus, n

<Economia > Política econòmica>

Definició
Conjunt de mesures financeres temporals promulgades per un govern amb l'objectiu de fomentar l'activitat i el creixement econòmic en un període de crisi econòmica.
estabilitat econòmica estabilitat econòmica

<Economia > Teoria econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  estabilitat econòmica, n f
  • es  estabilidad económica, n f
  • fr  stabilité économique, n f
  • en  economic stability, n

<Economia > Teoria econòmica>

Definició
Situació caracteritzada per l'absència de grans variacions en el nivell de producció, renda i ocupació, juntament amb poca o nul·la inflació.