Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "egu�" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca albeca, n f
- es albura, n f
- es alburno, n m
- es blancura, n f
- fr aubier, n m
- en alburnum, n
- en sapwood, n
- eu egur gaztea, n
- eu zurgizen, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la llet d'egua, n f
- ca al·lèrgia a la llet d'euga, n f sin. compl.
- es alergia a leche de yegua, n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 90561000135107
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca assecament de la fusta, n m
- es curado, n m
- es secado de la madera, n m
- es sazonado de la madera, n m sin. compl.
- fr dessévage, n m
- fr séchage, n m
- en seasoning, n
- en seasoning lumber, n
- en wood drying, n
- en wood seasoning, n
- eu egur lehortze, n
- eu egur ontze, n
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca badiguer, n m
- es tinada, n f
- fr réserve de déchets de bois, n f
- en stack of firewood, n
- eu egur pila, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coa d'egua, n f
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- nc Echium italicum L. subsp. italicum
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coa d'egua, n f
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- nc Echium italicum L. subsp. italicum
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
