Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "elaborar" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca evaporar, v tr
- es evaporar, v tr
- fr évaporer, v tr
- en evaporate, to, v tr
- de verdampfen lassen, v tr
<Enginyeria>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca explotació laboral, n f
- es explotación laboral
- fr exploitation au travail
- fr exploitation des ouvriers
- en exploitation of workers
- en labour exploitation
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca festa laboral, n f
- es fiesta laboral
- fr jour férié payé
- en paid holiday
- en paid legal holiday
- en paid public holiday
- en paid statutory holiday
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca flexibilitat del mercat de treball, n f
- ca flexibilitat laboral, n f sin. compl.
- es flexibilidad del mercado de trabajo
- es flexibilidad laboral
- en labour flexibility
<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca força de treball, n f
- es fuerza de trabajo, n f
- es fuerza laboral, n f
- it forza di lavoro, n f
- en labor force, n
- en labour force, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució>, <Treball > Tipus de treball>
Definició
Nota
- Segons Karl Marx, en el mode de producció capitalista la població assalariada ven la força de treball a canvi d'un salari.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca força de treball, n f
- es fuerza de trabajo, n f
- es fuerza laboral, n f
- it forza di lavoro, n f
- en labor force, n
- en labour force, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució>, <Treball > Tipus de treball>
Definició
Nota
- Segons Karl Marx, en el mode de producció capitalista la població assalariada ven la força de treball a canvi d'un salari.
<Aliments sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca formatger | formatgera, n m, f
- es elaborador de quesos
- es quesero
- fr fromager
- en cheese maker
- en cheesemaker
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca formatger | formatgera, n m, f
- ca elaborador de formatges | elaboradora de formatges, n m, f sin. compl.
- es elaborador de quesos
- es quesero
- fr fromager
- en cheese maker
- en cheesemaker
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fundació laboral, n f
- es fundación laboral
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Una fundació laboral té personalitat jurídica pròpia una vegada constituïda i disposa d'un patrimoni propi separat del de l'empresa a la qual està vinculada. Aquest tipus de fundació té l'origen el 1961, amb l'aprovació del Decret 446/1961, del 16 de març, sobre fundacions laborals, de l'Estat, el qual es va desenvolupar posteriorment mitjançant l'Ordre ministerial del 25 de gener de 1962, i està estretament lligada a les necessitats i a les característiques socials de l'època. Aquesta norma va ser derogada per la Llei 30/1994, del 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general.
El model franquista de relacions de treball es basava en una concepció harmonitzadora i comunitària de les relacions entre capital i treball, en què l'empresa no era només una unitat de producció, sinó també una unitat natural de convivència amb valors econòmics subordinats als valors d'ordre humà i social (principi XI de la Llei fonamental del 17 de maig de 1958 per la qual es promulguen els principis del Movimiento Nacional). Aquesta concepció paternalista justifica l'aparició de les fundacions laborals, un instrument per al compliment del conjunt de deures socials de l'empresa a favor dels seus treballadors. Tanmateix, és important tenir en compte el moment econòmic en el qual van sorgir aquestes institucions, marcat pel Pla d'Estabilització del 1959, que va comportar un augment en les taxes de desocupació i una pèrdua generalitzada de capacitat adquisitiva dels treballadors; en vista d'aquesta situació, les fundacions laborals van aparèixer com a instruments compensadors dirigits a satisfer les necessitats bàsiques dels treballadors que l'Estat no podia assumir per manca de recursos.
Per bé que les fundacions laborals són un clar exemple de la configuració de les relacions laborals del moment, es van començar a introduir elements que recollien l'esperit de transició cap a un model de relacions de treball més flexible, i es va iniciar el pas del monopoli estatal cap a les primeres formes d'autonomia col·lectiva. D'aquesta manera, l'article 3 del Decret 446/1961 establia que la forma de constitució d'una fundació laboral havia de ser el pacte o l'acord entre una empresa i els seus treballadors, i l'article 4 del Decret disposava la participació dels treballadors beneficiaris en la gestió de les fundacions. A pesar del fet que el concepte legal de les fundacions laborals és molt semblant a la persona jurídica que constitueixen les fundacions regulades en el Codi civil espanyol (CC), no és possible equiparar-les, atès que la normativa que regula les fundacions inclou un conjunt d'elements diferenciadors. Quant a la forma de constitució, les fundacions laborals es podien constituir mitjançant un acte unilateral de l'empresa o un acord entre l'empresa i els seus treballadors, mentre que les fundacions regulades en el CC només es poden constituir per mitjà d'un acte unilateral. Quant a la forma de govern i d'administració, les fundacions laborals tenien el principi d'autogovern a la base de llur organització i administració.
Les prestacions i els serveis que oferien les fundacions laborals van ser inicialment l'establiment de menjadors, serveis mèdics, ajudes per a l'habitatge i ajudes per a l'educació, entre d'altres; tots al marge de l'àmbit de la previsió social i de la introducció de complements a les prestacions que oferien les assegurances obligatòries. No obstant això, l'abast dels fins recollits en la normativa reguladora de les fundacions laborals va fer plantejar la possibilitat d'establir un règim complementari de seguretat social per mitjà d'aquestes institucions.
La resposta a la qüestió anterior va ser ràpida, i la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, de l'Estat, en la base tretzena, va disposar la possibilitat que les fundacions laborals oferissin millores voluntàries sobre les prestacions de la Seguretat Social. Posteriorment, la base tretzena es va traslladar a l'article 183 de la Llei general de la Seguretat Social del 1974 (LGSS), i més endavant a l'article 193 de la LGSS del 1994.
El paper de les fundacions laborals va quedar cada vegada més limitat, atès que les raons que en justificaven l'existència desapareixen a mesura que la responsabilitat assistencial que abans tenia l'empresa es trasllada a l'Estat i pel fet que en l'àmbit de la previsió social complementària han aparegut noves formes de gestió i administració de prestacions complementàries (per exemple, en la Llei 33/1984, del 2 d'agost, d'ordenació de les assegurances privades, de l'Estat, i la Llei 8/1987, del 8 de juny, de regulació dels plans i fons de pensions, de l'Estat). Aquesta desconnexió entre la finalitat originària de les fundacions laborals i la conjuntura laboral posterior, va exigir una anàlisi de la institució per a adequar-la a les exigències noves de la realitat laboral, i són interessants les propostes en l'àmbit de la formació, dels fons d'inversió i dels fons paritaris.
La normativa sobre fundacions laborals va quedar inicialment derogada per la Llei 30/1994, del 24 de novembre, i, posteriorment, superada per la Llei 50/2002, del 20 de desembre, de fundacions en l'àmbit estatal. A Catalunya, a partir de les competències fixades en l'Estatut d'autonomia es va dictar la Llei 5/2001, del 2 de maig, de fundacions, i posteriorment es va incorporar la regulació de les fundacions en el llibre tercer de Codi civil de Catalunya mitjançant la Llei 4/2008, del 24 d'abril. Les fundacions que fan referència a l'àmbit laboral, com és el cas de les adreçades a la formació o a la prevenció de riscos laborals i anàlogues, s'emparen en la normativa estatal o autonòmica segons llur àmbit d'actuació.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca higiene en el treball, n f
- ca higiene laboral, n f sin. compl.
- es higiene en el trabajo, n f
- es higiene laboral, n f sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
