Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "empait" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

àrnica àrnica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

acudir en empara acudir en empara

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acudir en empara
  • ca  impugnar en empara sin. compl.
  • ca  recórrer en empara sin. compl.
  • es  acudir en amparo
  • es  impugnar en amparo
  • es  recurir en amparo

<Dret processal>

Definició
Refutar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs d'empara.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Va acudir en empara davant el Tribunal Constitucional, que va anul·lar la sentència condemnatòria.

    Ex.: Els interessats han d'adjuntar, a l'escrit esmentat, una còpia de les resolucions judicials que pretenguin impugnar en empara.

    Ex.: La violació dels drets dels treballadors permet recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional.
afegeix espais addicionals entre els caràcters afegeix espais addicionals entre els caràcters

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  afegeix espais addicionals entre els caràcters
  • en  adds extra space between the characters

<Localització > Fraseologia>

Agauria salicifolia Agauria salicifolia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Agauria salicifolia
  • fr  bois de rempart
  • nc  Agauria salicifolia

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bé comunal bé comunal

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bé comunal, n m
  • ca  bé del comú, n m sin. compl.
  • ca  empriu, n m sin. compl.
  • es  bien comunal, n m
  • es  bien concejil, n m sin. compl.

<Dret civil>

barrera als espais verds barrera als espais verds

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  barrera als espais verds, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Qualsevol impediment, trava o obstacle físic que limita o impedeix la llibertat de moviment de les persones o que pot ser causa d'inseguretat i que es troba en els espais verds d'ús públic adaptats.
bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>