Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "encarnella" dins totes les àrees temàtiques

repalassa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca repalassa, n f
ca bardana, n f sin. compl.
ca catxurrera, n f sin. compl.
ca cuspinera, n f sin. compl.
ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
ca gaferot, n m sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca llapa, n f sin. compl.
ca llaparassa, n f sin. compl.
ca llapassa, n f sin. compl.
ca llapassera, n f sin. compl.
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
ca cospí, n m alt. sin.
ca cospiner, n m alt. sin.
ca cospinera, n f alt. sin.
ca cospineta, n f alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
ca cospiu, n m alt. sin.
ca cospiuera, n f alt. sin.
ca cospius, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadores, n f pl alt. sin.
ca enganxavelles, n m alt. sin.
ca estiracabells, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca gafarrons, n m pl alt. sin.
ca gafarrots, n m pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
ca gos, n m alt. sin.
ca gosset, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
ca herba cospinera, n f alt. sin.
ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
ca llaparasses, n f pl alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca palló, n m alt. sin.
ca paperina, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca pegamans, n m/f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca remolins, n m pl alt. sin.
ca repalasses, n f pl alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca socarrella, n f alt. sin.
ca cuspiner, n m var. ling.
ca guspí (fruit), n m var. ling.
ca guspinera, n f var. ling.
ca lapassa, n f var. ling.
ca llampassa, n f var. ling.
ca llaparada, n f var. ling.
ca llapissera, n f var. ling.
ca llepalassa, n f var. ling.
ca lleparada, n f var. ling.
ca lleparassa, n f var. ling.
ca lleparasses, n f pl var. ling.
ca poltres, n m pl var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
ca repalaca, n f var. ling.
ca repalada, n f var. ling.
ca repelasses, n f pl var. ling.
nc Arctium minus Bernh.
nc Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).

repalassa

<Ciències de la vida>

ca repalassa, n f
ca bardana, n f sin. compl.
ca catxurrera, n f sin. compl.
ca cuspinera, n f sin. compl.
ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
ca gaferot, n m sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca llapa, n f sin. compl.
ca llaparassa, n f sin. compl.
ca llapassa, n f sin. compl.
ca llapassera, n f sin. compl.
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
ca cospí, n m alt. sin.
ca cospiner, n m alt. sin.
ca cospinera, n f alt. sin.
ca cospineta, n f alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
ca cospiu, n m alt. sin.
ca cospiuera, n f alt. sin.
ca cospius, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadores, n f pl alt. sin.
ca enganxavelles, n m alt. sin.
ca estiracabells, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca gafarrons, n m pl alt. sin.
ca gafarrots, n m pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
ca gos, n m alt. sin.
ca gosset, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
ca herba cospinera, n f alt. sin.
ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
ca llaparasses, n f pl alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca palló, n m alt. sin.
ca paperina, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca pegamans, n m/f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca remolins, n m pl alt. sin.
ca repalasses, n f pl alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca socarrella, n f alt. sin.
ca cuspiner, n m var. ling.
ca guspí (fruit), n m var. ling.
ca guspinera, n f var. ling.
ca lapassa, n f var. ling.
ca llampassa, n f var. ling.
ca llaparada, n f var. ling.
ca llapissera, n f var. ling.
ca llepalassa, n f var. ling.
ca lleparada, n f var. ling.
ca lleparassa, n f var. ling.
ca lleparasses, n f pl var. ling.
ca poltres, n m pl var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
ca repalaca, n f var. ling.
ca repalada, n f var. ling.
ca repelasses, n f pl var. ling.
nc Arctium minus Bernh.
nc Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).

ressort d'encadellat

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ressort d'encadellat, n m
fr ressort de pochette

Definició

Molla que fa actuar l'encadellat que dispara el tret d'una arma o encén un tipus d'encenedor.

sempreviva borda

<Ciències de la vida>

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca fematera, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca mançanella borda, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva itàlica, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca caçanella, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla del bosc, n f var. ling.
nc Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon
nc Helichrysum angustifolium (Lam.) DC. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

sempreviva borda

<Botànica>

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca fematera, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca mançanella borda, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva itàlica, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca caçanella, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla del bosc, n f var. ling.
nc Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon
nc Helichrysum angustifolium (Lam.) DC. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

sempreviva borda

<Botànica>

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca botja femetera, n f var. ling.
ca caçanella, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca herba capçotera, n f var. ling.
ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
ca herba femetera, n f var. ling.
ca joca-sapos, n m/f var. ling.
ca jocaperdius, n m/f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla amarga, n f var. ling.
ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla borde, n f var. ling.
ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla gorda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca mançanilleta, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
ca mansanilla borda, n f var. ling.
ca siemprevive, n f var. ling.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

sempreviva borda

<Ciències de la vida>

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca botja femetera, n f var. ling.
ca caçanella, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca herba capçotera, n f var. ling.
ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
ca herba femetera, n f var. ling.
ca joca-sapos, n m/f var. ling.
ca jocaperdius, n m/f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla amarga, n f var. ling.
ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla borde, n f var. ling.
ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla gorda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca mançanilleta, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
ca mansanilla borda, n f var. ling.
ca siemprevive, n f var. ling.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

sempreviva borda

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca sempreviva borda, n f
ca botja, n f sin. compl.
ca flor de Corpus, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanella, n f sin. compl.
ca mançanilla borda, n f sin. compl.
nc Helichrysum stoechas

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.

ungla encarnada

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca ungla encarnada
en ingrowing nail

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>

ungla encarnada

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Podologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ungla encarnada, n f
ca acrònix, n m sin. compl.
ca onicocriptosi, n f sin. compl.
ca unglera, n f sin. compl.
es uña encarnada
es uñero
fr ongle incarné
en acronyx
en ingrowing nail
en ingrown nail
en onychocryptosis

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Podologia>

Definició

Creixement excessiu de l'ungla dins d'un o de tots dos solcs unguials laterals, que s'observa sobretot en el dit gros del peu, amb formació d'un granuloma dolorós i secretant. La causa més freqüent és el fet de tallar-se les ungles dels peus de forma arrodonida o massa arranada i l'ús de sabates estretes.