Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ensarronada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mongeta vermella, n f
- es judía encarnada
- es judía escarlata
- es judía pinta
- fr haricot d'Espagne
- en kidney bean
- en multiflora bean
- en runner bean
- en scarlet runner
- en scarlet runner bean
- en stick bean
- en string bean
- nc Phaseolus coccineus
- nc Phaseolus multiflorus
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oficial major | oficiala major, n m, f
- ca encarregat | encarregada, n m, f sin. compl.
- es oficial mayor
- fr premier garçon coiffeur
- en first stylist
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca petroica rosada, n f
- es petroica encarnada
- fr miro incarnat
- en pink robin
- de Rosaschnäpper
- nc Petroica rodinogaster
<36.066 Ocells > Passeriformes > Petròicids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca petroica rosada, n f
- es petroica encarnada
- fr miro incarnat
- en pink robin
- de Rosaschnäpper
- nc Petroica rodinogaster
<36.066 Ocells > Passeriformes > Petròicids>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca plaça enjardinada, n f
- es plaza ajardinada, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca rovell bru, n m
- ca rovell amarronat, n m sin. compl.
- es roya amarronada
- fr rouille brune
- en brown rust
<Agricultura > Fitopatologia>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca ungla encarnada
- en ingrowing nail
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Podologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ungla encarnada, n f
- ca acrònix, n m sin. compl.
- ca onicocriptosi, n f sin. compl.
- ca unglera, n f sin. compl.
- es uña encarnada
- es uñero
- fr ongle incarné
- en acronyx
- en ingrowing nail
- en ingrown nail
- en onychocryptosis
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Podologia>
