Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "enteresa" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca albarà, n m
- es nota de entrega, n f
- es orden de entrega, n f
- fr bon de livraison, n m
- fr bordereau d'envoi, n m
- fr bordereau de livraison, n m
- fr bulletin de livraison, n m
- en delivery note, n
- en delivery order, n
- en delivery slip, n
- en DO, n sigla
- it bolla di consegna, n f
- it buono di consegna, n m
- it ordine di consegna, n m
- it ricevuta di consegna, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amortiment tèrmic amb tubs enterrats, n m
- es amortiguamiento térmico con tubos enterrados
- fr amortissement thermique avec tubes enterrés
- en thermal damping by earth tubes
<Energia solar>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Vacunes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les vacunes [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/209>
Les denominacions catalanes de les vacunes preventives incloses en el diccionari segueixen el criteri aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb el consens de diversos especialistes. (Consultable, en versió completa, a <www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf> i, en versió resumida, amb la cerca 'vacunes' al Cercaterm].)
- ca antigen d'interès, n m
- ca antigen diana, n m sin. compl.
- es antígeno de interés, n m
- es antígeno deseado, n m
- es antígeno diana, n m
- fr antigène cible, n m
- en antigen of interest, n
- en target antigen, n
<Vacunes > Conceptes generals > Immunologia>, <Vacunes > Conceptes generals > Vacunologia > Desenvolupament de vacunes >
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assabentat | assabentada, adj
- es enterado | enterada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: No hi ha gaire persones assabentades de la nova normativa.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bessó, n m
- es madera enteriza
<Construcció>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borriol, n m
- ca calament, n m alt. sin.
- ca calamenta, n f alt. sin.
- ca catameus, n m pl alt. sin.
- ca herba mentera, n f alt. sin.
- ca herba nepta, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca mentera, n f alt. sin.
- ca mentereta, n f alt. sin.
- ca nepta, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol de menta, n m alt. sin.
- ca poliol pelut, n m alt. sin.
- ca poliol romà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca rementerola, n f alt. sin.
- ca tarongina borda, n f alt. sin.
- ca burriol, n m var. ling.
- ca netta, n f var. ling.
- ca poriol romà, n m var. ling.
- ca reventerola, n f var. ling.
- nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
- nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
- nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
- nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borriol, n m
- ca calament, n m alt. sin.
- ca calamenta, n f alt. sin.
- ca catameus, n m pl alt. sin.
- ca herba mentera, n f alt. sin.
- ca herba nepta, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca mentera, n f alt. sin.
- ca mentereta, n f alt. sin.
- ca nepta, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol de menta, n m alt. sin.
- ca poliol pelut, n m alt. sin.
- ca poliol romà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca rementerola, n f alt. sin.
- ca tarongina borda, n f alt. sin.
- ca burriol, n m var. ling.
- ca netta, n f var. ling.
- ca poriol romà, n m var. ling.
- ca reventerola, n f var. ling.
- nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
- nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
- nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
- nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capitalització d'interessos, n f
- es capitalización de intereses
- en interest capitalization
- en interest conversion
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capitalització d'interessos, n f
- es capitalización de intereses
- fr capitalisation d'intérêts
- en interest capitalisation
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>