Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esbardellar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gladiol, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadelló, n m alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espadalla, n f var. ling.
- nc Gladiolus sp. pl.
<Botànica > iridàcies>
Nota
- La denominació gladiol se sol aplicar a les espècies cultivades del gènere Gladiolus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca màquina d'encadellar, n f
- es machihembradora, n f
- fr bouveteuse, n f
- fr machine à bouveter, n f
- en matcher, n
- en matching machine, n
- eu matxinbratzeko makina, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella crespa, n f
- ca paradella, n f sin. compl.
- ca roma, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca arengada de porc, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca crespa, n f alt. sin.
- ca espins bords, n m pl alt. sin.
- ca fulles de bou, n f pl alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca plantatge d'aigua, n m alt. sin.
- ca raonable, n m alt. sin.
- ca romarill, n m alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca sangcuit, n m alt. sin.
- ca Santa Maria, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca sora, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca asparadella, n f var. ling.
- ca asparaella, n f var. ling.
- ca esparadella, n f var. ling.
- ca esparadelletes, n f pl var. ling.
- ca espincs bords, n m pl var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca panaella, n f var. ling.
- ca panedella, n f var. ling.
- ca paradella crispa, n f var. ling.
- ca paraella, n f var. ling.
- ca remeneguera, n f var. ling.
- ca remenguera, n f var. ling.
- ca romerill, n m var. ling.
- nc Rumex crispus L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella crespa, n f
- ca paradella, n f sin. compl.
- ca roma, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca arengada de porc, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca crespa, n f alt. sin.
- ca espins bords, n m pl alt. sin.
- ca fulles de bou, n f pl alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca plantatge d'aigua, n m alt. sin.
- ca raonable, n m alt. sin.
- ca romarill, n m alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca sangcuit, n m alt. sin.
- ca Santa Maria, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca sora, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca asparadella, n f var. ling.
- ca asparaella, n f var. ling.
- ca esparadella, n f var. ling.
- ca esparadelletes, n f pl var. ling.
- ca espincs bords, n m pl var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca panaella, n f var. ling.
- ca panedella, n f var. ling.
- ca paradella crispa, n f var. ling.
- ca paraella, n f var. ling.
- ca remeneguera, n f var. ling.
- ca remenguera, n f var. ling.
- ca romerill, n m var. ling.
- nc Rumex crispus L.
<Botànica > poligonàcies>