Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca càncer dels escura-xemeneies, n m
ca escirroma caminianorum, n m sin. compl.
es cáncer de los deshollinadores, n m
fr cancer des ramoneurs, n m
en chimney-sweeper's cancer

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Definició

Carcinoma de la pell de l'escrot, produida per l'acció carcinogènica dels benzoantracens, presents en el sutge.

Nota

Va ser descrit per Percival Pott (1786) en els escura-xemeneies, i va constituir la primera descripció de la cancerinogènesi química i el primer càncer professional conegut.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca conduir, v tr
ca escortar, v tr sin. compl.
es conducir
es escoltar

<Dret>

Definició

Dur o traslladar {una persona} d'un indret a un altre sota la direcció i vigilància d'almenys un membre de les forces de seguretat.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Els mossos han conduït el detingut a la comissaria.

Ex.: Van escortar els reclusos fins a la presó.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball, n m
ca corb, n m sin. compl.
ca corba, n f sin. compl.
ca corball de roca, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corball negre, n m sin. compl.
ca corbina, n f sin. compl.
ca escorball, n m sin. compl.
ca pollós, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca retjol [petit], n m sin. compl.
ca berrugato, n m var. ling.
ca berrugueta, n f var. ling.
ca corballo, n m var. ling.
ca corbinata, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corvallo, n m var. ling.
ca corvina, n f var. ling.
ca escorbai, n m var. ling.
ca escorbay, n m var. ling.
ca escurbai, n m var. ling.
ca escurbais, n m pl var. ling.
ca escurvall, n m var. ling.
ca rech, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
ca retxol [petit], n m var. ling.
ca verrugato, n m var. ling.
nc Sciaena umbra
nc Corvina nigra var. ling.
nc Schianea umbra var. ling.
nc Sciaena nigra var. ling.
es berrugate
es corballo
es corbinata
es corvallo
es corvina
es corvino
fr corb
fr corb commun
fr corb noir
fr corbeau
it corvina
en brown meagre

<Peixos > Esciènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball, n m
ca corb, n m sin. compl.
ca corba, n f sin. compl.
ca corball de roca, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corball negre, n m sin. compl.
ca corbina, n f sin. compl.
ca escorball, n m sin. compl.
ca pollós, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca retjol [petit], n m sin. compl.
ca berrugato, n m var. ling.
ca berrugueta, n f var. ling.
ca corballo, n m var. ling.
ca corbinata, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corvallo, n m var. ling.
ca corvina, n f var. ling.
ca escorbai, n m var. ling.
ca escorbay, n m var. ling.
ca escurbai, n m var. ling.
ca escurbais, n m pl var. ling.
ca escurvall, n m var. ling.
ca rech, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
ca retxol [petit], n m var. ling.
ca verrugato, n m var. ling.
nc Sciaena umbra
nc Corvina nigra var. ling.
nc Schianea umbra var. ling.
nc Sciaena nigra var. ling.
es berrugate
es corballo
es corbinata
es corvallo
es corvina
es corvino
fr corb
fr corb commun
fr corb noir
fr corbeau
it corvina
en brown meagre

<Peixos > Esciènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca degradar, v tr
ca escalar, v tr sin. compl.
es degradar
es escalar
fr dégrader
en grade, to
en graduate, to

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició

Tallar els cabells des de la coroneta fins a les puntes, de més curts a més llargs, progressivament.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca descarnar, v tr
ca escarnar, v tr sin. compl.
es descarnar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Eliminar d'una pell els residus de carn i el teixit subcutani.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca destral d'escorçar, n f
ca destral lleugera, n f sin. compl.
es hacha de pelar, n f
fr hachette, n f
en stripping axe, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca destral d'escorçar, n f
en barking axe, n

Definició

Eina formada per una fulla metàl·lica muntada en un mànec, emprada per a llevar l'escorça d'arbres o troncs.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca disculpar, v tr
ca excusar, v tr
es disculpar
es excusar

Definició

Donar raons o proves que descarreguin {algú} d'una culpa, o bé provar que {algú} no és culpable o condemnable pel que ha fet.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: L'acusat s'ha disculpat dels seus actes.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca disculpar, v tr
ca excusar, v tr
es disculpar
es excusar

Definició

Al·legar motius que atenuen o justifiquen {una falta o l'omissió d'una obligació}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La regidora va excusar la seva absència de l'acte de lliurament de premis.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escurar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota