Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escut" dins totes les àrees temàtiques

escut oral escut oral

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  escut oral, n m

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Escut que, situat entre la mucosa bucal i les dents, és emprat durant els procediments ortodòntics.
escut partit en banda escut partit en banda

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escut partit en banda, n m
  • es  escudo partido en [o por] banda

<Història>

Definició
Escut dividit verticalment en dues parts iguals.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escut ras, n m
  • es  escudo raso

<Història>

Definició
Escut sense acompanyament ni timbre.
escut tallat escut tallat

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escut tallat, n m
  • es  escudo cortado
  • es  escudo partido en barra
  • es  escudo tajado

<Història>

Definició
Escut dividit en dues parts iguals per una línia horitzontal.
escut tercejat escut tercejat

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escut tercejat, n m
  • es  escudo terciado

<Història>

Definició
Escut dividit en tres parts iguals, d'esmalts diferents, per dues línies paral·leles.
escut timpànic escut timpànic

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  escut timpànic, n m
  • ca  mur de l'àtic, n m sin. compl.
  • es  escudo timpánico
  • es  muro del ático
  • en  scutum
  • en  tympanic scute

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició
Part de la porció escatosa de l'os temporal que forma la paret lateral del recés epitimpànic.
estern estern

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estern, n m
  • ca  escut del cor, n m sin. compl.
  • ca  estèrnum, n m sin. compl.
  • ca  os del pit, n m sin. compl.
  • es  esternón
  • fr  sternum
  • en  sternum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral situat en posició ventral i mediana. S'hi insereixen les costelles i les clavícules. És compost de diverses peces soldades que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix xifoide.
Os pla i desparió, compost de diverses peces soldades (estèrnebres): mànec, cos i apèndix. És situat a la part mediana i anterior del tòrax, entre les clavícules i les set primeres costelles de cada costat. Presenta un punt d'ossificació primitiu i dos de secundaris per al mànec cap al sisè mes de la vida fetal; vuit de primitius per al cos que apareixen del setè al vuitè mes; i un per a l'apèndix, dels 3 als 18 anys. ((estern, fitxa duplicada))
nimfea blanca nimfea blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

nimfea blanca nimfea blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

popa d'escut popa d'escut

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  popa d'escut, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Popa plana.