Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "esfera" dins totes les àrees temàtiques

estemma

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca estemma, n m
ca stemma [la], n m sin. compl.
es estema
es stemma
fr stemma
en stemma

<Lingüística>

Definició

Representació gràfica amb forma arbòria de les relacions de dependència entre diverses còpies manuscrites o impreses d'un text.

estepa blanca

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa blanca, n f
ca argentí blanc, n m sin. compl.
ca rosa de bosc, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa fina, n f alt. sin.
ca estepa margalida, n f alt. sin.
ca estepa margalidera, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa rosa, n f alt. sin.
ca estepa rosada, n f alt. sin.
ca estepa vera, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera blanca, n f alt. sin.
ca estepera fina, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca rentaplats, n m/f alt. sin.
ca sumac, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca estépara, n f var. ling.
ca estépara blanca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera blanca, n f var. ling.
ca esteva, n f var. ling.
ca estrepa, n f var. ling.
ca estrepa blanca, n f var. ling.
nc Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa blanca

<Ciències de la vida>

ca estepa blanca, n f
ca argentí blanc, n m sin. compl.
ca rosa de bosc, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
ca estepa fina, n f alt. sin.
ca estepa margalida, n f alt. sin.
ca estepa margalidera, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa rosa, n f alt. sin.
ca estepa rosada, n f alt. sin.
ca estepa vera, n f alt. sin.
ca estepera, n f alt. sin.
ca estepera blanca, n f alt. sin.
ca estepera fina, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca rentaplats, n m/f alt. sin.
ca sumac, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca estépara, n f var. ling.
ca estépara blanca, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estèpera blanca, n f var. ling.
ca esteva, n f var. ling.
ca estrepa, n f var. ling.
ca estrepa blanca, n f var. ling.
nc Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

esteri

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca esteri, n m
es estéreo, n m
fr stère, n m
en stere, n

esteva

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca esteva, n f
es esteva
es mancera
fr mancheron
it stegola
en handle
en handlebar
en stilt
de Lenkholm
de Steuerhebel

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Part posterior de l'arada per on l'agafa la persona que llaura.

estira

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estira, n f
es hierro de blanchir
fr étire à blanchir
it stira da sbianchire
en sleeker
en whitening
de Blanchiereisen

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Eina consistent en una fulla d'acer afilada, de 0'5 cm de gruix per 5 d'alçada, posada al llarg d'un agafador de fusta de 25 cm de llargada que serveix per a netejar de carnassa el carnell de les pells adobades.

estora

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estora, n f
es estera

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Peça feta de llates trenades d'espart destinada a cobrir el fons de la bassa per a filtrar l'aigua d'escorça.

Nota

Noció obsoleta.

estufera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estufera, n f
es viña de segundo año
fr vigne de deuxième année
en vine of second year

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

ewe

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ewe
ca ebwe sin. compl.
ca efe sin. compl.
ca eibe sin. compl.
ca eue sin. compl.
ca eve sin. compl.
ca gbe sin. compl.
ca krepe sin. compl.
ca krepi sin. compl.
ca popo sin. compl.
ca vhe sin. compl.
cod ewegbe
ar إيوي
cy Ewe
cy Ebwe sin. compl.
cy Efe sin. compl.
cy Eibe sin. compl.
cy Eue sin. compl.
cy Eve sin. compl.
cy Gbe sin. compl.
cy Krepe sin. compl.
cy Krepi sin. compl.
cy Popo sin. compl.
cy Vhe sin. compl.
de Ewe
de Ebwe sin. compl.
de Efe sin. compl.
de Eibe sin. compl.
de Eue sin. compl.
de Eve sin. compl.
de Gbe sin. compl.
de Krebe sin. compl.
de Krebi sin. compl.
de Pope sin. compl.
de Vhe sin. compl.
en Ewe
en Ebwe sin. compl.
en Efe sin. compl.
en Eibe sin. compl.
en Eue sin. compl.
en Eve sin. compl.
en Éwé sin. compl.
en Gbe sin. compl.
en Krepe sin. compl.
en Krepi sin. compl.
en Popo sin. compl.
en Vhe sin. compl.
es ewe
es ebwe sin. compl.
es efe sin. compl.
es eibe sin. compl.
es eue sin. compl.
es eve sin. compl.
es gbe sin. compl.
es krepe sin. compl.
es krepi sin. compl.
es popo sin. compl.
es vhe sin. compl.
eu eweera
eu ebwe sin. compl.
eu efe sin. compl.
eu eibe sin. compl.
eu eue sin. compl.
eu eve sin. compl.
eu gbe sin. compl.
eu krepe sin. compl.
eu krepi sin. compl.
eu popo sin. compl.
eu vhe sin. compl.
fr ewe
fr ebwe sin. compl.
fr efe sin. compl.
fr eibe sin. compl.
fr eoué sin. compl.
fr évé sin. compl.
fr éwé sin. compl.
fr gbe sin. compl.
fr krepe sin. compl.
fr krepi sin. compl.
fr popo sin. compl.
fr vhe sin. compl.
gl ewe
gl ebwe sin. compl.
gl efe sin. compl.
gl eibe sin. compl.
gl eue sin. compl.
gl eve sin. compl.
gl gbe sin. compl.
gl krepe sin. compl.
gl krepi sin. compl.
gl popo sin. compl.
gl vhe sin. compl.
gn ewe
it ewe
it ebwe sin. compl.
it efe sin. compl.
it eibe sin. compl.
it eue sin. compl.
it eve sin. compl.
it gbe sin. compl.
it krepe sin. compl.
it krepi sin. compl.
it popo sin. compl.
it vhe sin. compl.
ja エウェ語
nl Ewe
nl Ebwe sin. compl.
nl Efe sin. compl.
nl Eibe sin. compl.
nl Eue sin. compl.
nl Eve sin. compl.
nl Gbe sin. compl.
nl Krepe sin. compl.
nl Krepi sin. compl.
nl Popo sin. compl.
nl Vhe sin. compl.
pt ewe
pt ebwe sin. compl.
pt efe sin. compl.
pt eibe sin. compl.
pt eue sin. compl.
pt eve sin. compl.
pt gbe sin. compl.
pt krepe sin. compl.
pt krepi sin. compl.
pt popo sin. compl.
pt vhe sin. compl.
ru Эве
ru Гбе sin. compl.
ru Эфе sin. compl.
ru Попо sin. compl.
ru Эбве sin. compl.
ru Эйбе sin. compl.
ru Крепе sin. compl.
ru Крепи sin. compl.
ru Эвегбе sin. compl.
zh 埃维语
zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Togo>

Definició

A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.

Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.

El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.

Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.

feix de vies d'espera

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca feix de vies d'espera, n m
es haz de vías de espera

<Construcció > Obres públiques>