Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esgl��sia" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>, <Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església copta
<Religions > Cristianisme>, <Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definició
Nota
- En no acceptar el concili de Calcedònia, l'Església copta ha estat titllada tradicionalment de monofisita, terme superat i rebutjat actualment en les relacions ecumèniques. És regida per un patriarca, amb el títol de papa d'Alexandria i patriarca de la predicació de sant Marc, amb seu al Caire. Fruit de missions llatines (segles XVI-XVII), existeix, des del segle XVIII, una Església copta catòlica, regida per un patriarca propi. Les dues comunitats coptes, ortodoxa i catòlica, tenen el mateix ritu copte.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Cristiana Adventista del Setè Dia
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- Després del fracàs de la predicció del retorn de Jesucrist per part de William Miller, Ellen G. Harmon (1827-1915) va afirmar haver rebut del cel l'explicació dels textos bíblics. Al seu voltant s'organitza l'Església Adventista del Setè Dia, que, basant-se en les profecies bíbliques del llibre de Daniel, espera el retorn personal i gloriós de Jesucrist. La Bíblia és la base comuna de la seva doctrina i regla de conducta, que insisteix en el respecte i l'observança dels deu manaments. Els adventistes del setè dia bategen els adults per immersió, guarden el descans sabàtic del dissabte, tenen l'obligació del delme i posen l'èmfasi en les profecies bíbliques. El nom de adventistes del setè dia prové del fet que celebren el dissabte. Actualment hi ha uns quinze milions de batejats, repartits per 185 països.
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Cristiana Universal
- ca Església del Crist de Montfavet
<Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- Actualment l'Església Cristiana Universal té només uns milers de fidels.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església d'Anglaterra
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- Enric VIII va declarar l'Església d'Anglaterra independent de la Santa Seu i se'n va proclamar cap, sense tocar amb prou feines la doctrina.
<Esglésies lliures>, <Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
<Religions > Esglésies lliures>, <Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- La doctrina de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es basa en les Escriptures i en la revelació del Llibre de Mormó, que el fundador va descobrir mitjançant l'àngel Moroni l'any 1823. Aquest llibre, que té rang d'escrit sagrat, conté les revelacions de Mormó, d'aquí que els fidels siguin popularment coneguts com mormons. Aquesta comunitat afirma que té els seus orígens en les tribus d'Israel que van arribar a Amèrica l'any 600 aC. El 1847, la comunitat es va establir a Utah, on va crear la seva capital, Salt Lake City. La pràctica de la poligàmia va provocar conflictes amb les autoritats i fou suprimida oficialment el 1890. Els mormons s'enfronten a la resta de cristians per la seva concepció immaterial de Déu i eternal de l'ésser humà, l'existència d'altres divinitats, la negació del pecat original, la interpretació que fan de la segona vinguda de Jesucrist com a jutge universal, etc. Són característiques dels mormons l'obligació d'evangelitzar, l'accentuació de les manifestacions de l'Esperit Sant, la possibilitat d'un baptisme retroactiu per als difunts (cosa que explica l'enorme documentació genealògica del món sencer que han compilat), i la contribució al regne de Déu amb l'obediència a la voluntat divina. La vida del mormons es caracteritza per una ètica i una vida familiar molt estrictes. Tenen una estructura elaborada: d'una banda, una jerarquia superior (anomenada sacerdoci de Melquisedec), que inclou el president profeta, dos consellers, el Consell dels Dotze Apòstols, el Consell dels Setanta i els Ancians; d'altra banda, la jerarquia inferior (anomenada sacerdoci d'Aaró), que inclou els mormons de dotze a divuit anys. L'obligació dels fidels de pagar la desena part dels seus ingressos ha permès a la comunitat de tenir un patrimoni considerable, utilitzat per a l'assistència als pobres, el pagament dels dignataris més importants, l'activitat missionera, etc. El proselitisme practicat pels joves voluntaris ha permès una ràpida progressió del moviment fora dels Estats Units d'Amèrica, a gairebé tots els continents. Actualment són uns onze milions.
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església de la Unificació
<Religions > Noves religions>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca església de pelegrinatge, n f
- ca església de peregrinació, n f sin. compl.
- es iglesia de peregrinación
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>
Definició
<Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església dels Autèntics Cristians Ortodoxos de Grècia
<Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca església domèstica, n f
- en house church, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- En són exemples els llocs de reunió de l'Església cristiana primitiva sota restriccions romanes, o els punts de reunió de les sectes modernes o organitzacions religioses les cerimònies i activitats de les quals tenen lloc a les cases dels seus membres, més que no pas en esglésies construïdes a aquest efecte.
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església electrònica
<Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- L'Església electrònica promou l'acció de l'Esperit Sant, els miracles de guarició, l'èxit econòmic per als seguidors, l'esperit de propietat privada, el maniqueisme, etc. També és coneguda com a practicant d'un màrqueting de la fe o una religió comercial. És freqüent als Estats Units d'Amèrica i a l'Amèrica del Sud.
