Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esgl�sia" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca església procalifal, n f
- es iglesia procalifal
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>
Definició
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca església protestant, n f
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- També són sovint anomenades esglésies evangèliques o esglésies reformades. Els tres termes són correctes per a referir-se al conjunt d'esglésies sorgides de la Reforma, però no per a anomenar unívocament cap de les esglésies individuals que en formen part. Cal evitar, en canvi, el terme evangelistes per referir-se a aquestes esglésies o als seus seguidors, ja que els evangelistes són només els escriptors dels evangelis o predicadors de missions. Les esglésies protestants constitueixen un grup molt heterogeni, tant pel que fa a doctrines com a organització. Des del punt de vista doctrinal es caracteritzen per donar una gran importància a la Bíblia com a única o principal font d'autoritat (Sola Scriptura), per sobre de la tradició eclesiàstica, i també per fomentar el contacte directe del creient amb Déu sense necessitat d'intermediaris. S'engloben sota aquesta denominació les esglésies que tenen els orígens en la Reforma del segle XVI i que, amb diverses denominacions, segueixen les reflexions doctrinals del luteranisme i del calvinisme, així com les esglésies de la Comunió Anglicana. També s'hi inclouen altres esglésies, com ara les esglésies metodistes, presbiterianes, baptistes i mennonites, les assemblees de germans i les esglésies pentecostals, entre d'altres.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca església reformada, n f
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església siríaca
- ca Església siríaca oriental
- ca Església siroantioquena
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- L'Església siríaca té el siríac o arameu com a llengua pròpia, encara parlada avui entre cristians d'algunes zones (Síria, Iraq, Tur Abdin a la Mesopotàmia turca). En no acceptar el concili de Calcedònia, l'Església siríaca ha estat titllada tradicionalment de monofisita, terme superat i rebutjat actualment en les relacions ecumèniques. Va ser estructurada per Jacob Baradai (s. VI), fet pel qual sovint se l'ha anomenat jacobita. Fins al segle XIII va tenir una riquíssima producció teològica i literària. És regida per un patriarca amb el títol d'Antioquia i amb residència a Damasc. Una branca de l'Església siríaca la constitueix l'Església malankar. Des del segle XVIII, fruit de missions catòliques, existeix una Església siríaca catòlica, regida per un patriarca, amb el títol d'Antioquia dels Siríacs i amb seu a Beirut. Tant l'ortodoxa com la catòlica segueixen el ritu siríac.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Universal d'Amèrica
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- L'Església Universal d'Amèrica no té cap credo i les congregacions locals varien àmpliament en el culte, les creences i les pràctiques religioses. Juntament amb la Societat Unitariana Americana fundà el 1961 la Societat Unitariana Universal.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Universal de Déu
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- El 1934, Herbert W. Armstrong (1892-1986) inicià una experiència radiofònica -la Radio Church of God- que fou precursora dels teleevangelistes nord-americans. L'Església Universal de Déu, de tipus mil·lenarista, anuncià l'aparició d'un "món meravellós" en perfecta harmonia, sotmès a les lleis de Déu. Armstrong insistí en l'element angloisraelita de la veritable Església: els anglosaxons són els descendents de les deu tribus perdudes d'Israel. A partir d'aquest supòsit s'entenen millor les doctrines i prescripcions d'aquesta comunitat d'origen cristià: la negació de la Trinitat, l'observança del dissabte (sàbat) i d'altres festes jueves, l'acceptació de les lleis alimentàries hebrees, el rebuig de les transfusions de sang, i l'expectativa de la fi del món i de la imminent arribada del messies, anunciada ja diverses vegades en el passat però mai realitzada.
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Universal del Regne de Déu
<Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- La seu principal de l'Església Universal del Regne de Déu es troba encara a Rio de Janeiro però des de 1986 Macedo n'exerceix la direcció des de Nova York. És un grup semblant a altres moviments evangèlics pentecostals. Els eixos centrals de la seva doctrina són la lluita contra els dimonis (malaltia, misèria, etc.) i la teologia de la prosperitat, inspirada en els predicadors nord-americans. Macedo promet als fidels que si aporten diners a la seva església, Déu els donarà gratificacions a la Terra i els farà més rics. Aquest moviment ha estat acusat de manipulació i d'extorsió de diners però tot i així és un dels grups que creix més a l'Amèrica del Sud, gràcies al suport d'alguns polítics i als mitjans de comunicació que Macedo posseeix al Brasil. Actualment té sis milions de fidels repartits pel Brasil i 46 països de tot el món.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca kimbanguisme, n m
- ca Església de Jesucrist sobre la Terra sin. compl.
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- El kimbanguisme és el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. De tradició baptista, Kimbangu anuncià el final de la dominació blanca i proposà la creació d'una comunitat indígena cristiana. Arrestat per les autoritats belgues, passà 30 anys empresonat, fins a la seva mort. El kimbanguisme fou prohibit. El seu fill, Ku Ntima Diangenda, reorganitzà el moviment en la clandestinitat fins que el 1959 el kimbanguisme fou reconegut oficialment. Deu anys després, aquesta comunitat cristiana entrà a formar part del Consell Mundial de les Esglésies. Segueixen els credos del cristianisme primitiu i celebren el Nadal, la Pasqua i els aniversaris de la vocació i mort del fundador. Mantenen els ritus sacramentals del baptisme, el matrimoni i l'ordenació i celebren el sant sopar. Aquesta comunitat és l'expressió més important i estructurada de la síntesi entre el cristianisme i els valors africans: es diferencia de les altres esglésies cristianes per pocs elements (el bateig es fa per imposició de les mans, l'ensenyament de Kimbangu rep una gran atenció, a més de la Bíblia, els llocs importants de la seva vida són objecte de peregrinació, etc.). A més, el kimbanguisme és molt actiu en l'àmbit social i escolar. Els fidels kimbanguistes -al voltant de cinc milions- viuen a la República Democràtica del Congo i a països veïns.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Nova Església
- ca Església de la Nova Jerusalem sin. compl.
- ca Església swedenborgiana sin. compl.
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- Els membres de la Nova Església són seguidors de la teologia d'Emmanuel Swedenborg (1688-1772), científic, filòsof i teòleg suec que interpretava les Escriptures com la paraula immediata de Déu. Swedenborg no va fundar cap església, però creia que els seus escrits serien la base d'una Nova Església, que ell relacionava amb la Nova Jerusalem mencionada al llibre bíblic de l'Apocalipsi. Després de la seva mort, els seus seguidors van crear les societats swedenborgianes, dedicades a l'estudi del seu pensament, i van decidir d'establir a Anglaterra una església separada. El baptisme i el sopar del Senyor (o sant sopar) són els dos sagraments de la Nova Església.
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca pares de l'Església, n m pl
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Les obres dels pares de l'Església són principalment d'autoritat en allò que fa referència als punts controvertits de la fe, de la seva pràctica i del combat de les heretgies. Als primers se'ls anomena pares apostòlics per la seva relació directa o indirecta, real o pretesa, amb els apòstols. Seguidament, els pares apologetes, que són els que ofereixen una justificació dels costums cristians i una exposició de la fe. Durant els segles IV i V es produeix una mena d'edat d'or de la patrística tant a Orient com a Occident.
