Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "especisme" dins totes les àrees temàtiques

espècie accessòria espècie accessòria

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espècie accessòria, n f
  • ca  espècie auxiliar, n f sin. compl.
  • ca  espècie secundària, n f sin. compl.
  • es  especie accesoria, n f
  • fr  essence auxiliaire, n f
  • en  accessory species, n

<Enginyeria forestal>

espècie acompanyant espècie acompanyant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espècie acompanyant, n f
  • es  especie acompañante, n f
  • fr  espèce compagne, n f
  • fr  essence compagne, n f
  • en  accompanying species, n

<Enginyeria forestal>

espècie altricial espècie altricial

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  espècie altricial, n f
  • es  especie altricial
  • en  altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Espècie d'animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.
espècie altricial espècie altricial

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  espècie altricial, n f
  • es  especie altricial
  • en  altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Espècie d'animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.
espècie altricial espècie altricial

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  espècie altricial, n f
  • es  especie altricial
  • en  altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Espècie d'animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.
espècie amenaçada espècie amenaçada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  espècie amenaçada, n f
  • es  especie amenazada, n f
  • en  endangered species, n
  • en  threatened species, n

<Bioètica > Ecoètica>

Definició
Espècie mereixedora d'una atenció especial, generalment perquè la seva existència està en perill.
espècie amenaçada espècie amenaçada

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  espècie amenaçada, n f
  • es  especie amenazada, n f
  • en  endangered species, n
  • en  threatened species, n

<Bioètica > Ecoètica>

Definició
Espècie mereixedora d'una atenció especial, generalment perquè la seva existència està en perill.
espècie amenaçada espècie amenaçada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  espècie amenaçada, n f
  • es  especie amenazada
  • fr  espèce menacée
  • en  endangered species
  • en  threatened species

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Patrimoni natural > Protecció>

Definició
Espècie mereixedora d'una atenció especial, generalment perquè la seva existència és en perill.

Nota

  • La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, estableix el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, el qual identifica dues categories d'espècies amenaçades: en perill d'extinció i vulnerables.
espècie amenaçada espècie amenaçada

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  espècie amenaçada, n f
  • es  especie amenazada
  • fr  espèce menacée
  • en  endangered species
  • en  threatened species

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Patrimoni natural > Protecció>

Definició
Espècie mereixedora d'una atenció especial, generalment perquè la seva existència és en perill.

Nota

  • La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, estableix el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, el qual identifica dues categories d'espècies amenaçades: en perill d'extinció i vulnerables.
espècie autòctona espècie autòctona

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espècie autòctona, n f
  • es  especie autóctona

<Dret ambiental>

Definició
Espècie existent dins la seva àrea de distribució natural.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 3.11 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat, conté la definició legal d'aquest tipus d'espècies. D'altra banda, l'article 3.12 defineix l'espècie autòctona extingida com una espècie autòctona desapareguda en el passat de la seva àrea de distribució.