Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "especi�s" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca contribució especial, n f
- es contribución especial, n f
<Dret administratiu > Activitat administrativa>
Definició
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contribució especial, n f
- es contribución especial, n f
<Dret financer i tributari>
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contribució especial, n f
- es contribución especial
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els tributs es classifiquen en tres grans categories: els impostos, les taxes i les contribucions especials. En aquest context, l'article 2.2.b de la Llei general tributària (LGT) defineix la contribució especial com «un tribut el fet imposable del qual consisteix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns, a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics».
Aquesta definició conté els tres elements que caracteritzen la contribució especial: en primer lloc, és un tribut el fet imposable del qual sempre va associat a una activitat administrativa que consisteix en la realització d'una obra pública (com ara l'asfaltat d'un carrer o les obres d'instal·lació d'enllumenat públic), o a l'establiment o ampliació d'un servei públic (com ara el servei d'extinció d'incendis). En segon lloc, aquesta activitat administrativa comporta un benefici especial per a un determinat subjecte o categoria de subjectes, juntament amb el benefici general que reverteix en la col·lectivitat. El resultat més habitual d'aquest benefici especial és l'increment de valor dels seus béns, normalment immobles, a conseqüència de les obres realitzades per l'ens públic. Així, per exemple, quan un ajuntament fa unes obres de pavimentació per a convertir una determinada zona de la ciutat en zona de vianants, aquestes obres beneficien, en general, tota la població, però comporten un benefici directe per als subjectes titulars d'immobles situats en aquella zona, benefici que es reflecteix en l'increment de valor d'aquests béns. Per acabar, les contribucions especials són prestacions coactives: els subjectes directament beneficiats per l'obra pública estan obligats a satisfer aquesta prestació segons els criteris establerts, cas per cas, per l'ens públic impositor.
Pel que fa al règim jurídic de les contribucions especials, cal destacar que els subjectes passius d'aquestes prestacions patrimonials són les persones físiques i jurídiques, així com les entitats definides per l'article 35 de la LGT (herències jacents, comunitats de béns i altres entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició), que resultin especialment beneficiades per la realització de les obres o per l'establiment o ampliació del servei públic. A aquest efecte, la jurisprudència ha insistit en la necessitat que hi hagi un nexe de causalitat directa entre les obres o serveis prestats per l'ens públic i el benefici obtingut pels subjectes gravats.
En relació amb la quantificació de l'import de les contribucions especials, la base imposable està constituïda, com a màxim, pel 90 % que l'entitat local suporti per a la realització de l'obra o per a l'establiment o ampliació del servei públic, i en queden excloses, per tant, les subvencions o qualsevol altre ajut financer no retornable que hagi rebut l'ens públic amb aquest objectiu. En aquest context, el cost de l'obra serà l'import que, previsiblement i segons estimin els tècnics de l'ens públic, tindrà l'obra o servei. Una vegada determinada la part del cost de l'obra que es pot finançar mitjançant una contribució especial (entre el zero i el 90 %, a criteri de l'Administració competent), l'ens públic impositor ha de fixar i justificar els mòduls de repartiment que aplicarà per tal d'identificar l'import concret que haurà de satisfer cadascun dels subjectes beneficiats per l'obra o servei (com ara els metres lineals de façana dels immobles afectats, la seva superfície, el volum edificable o el valor cadastral de l'immoble, d'acord amb l'impost sobre béns immobles).
Cal destacar, així mateix, que les contribucions especials es consideren tributs afectats, perquè l'import recaptat per l'ens públic mitjançant l'establiment d'aquest tribut únicament pot ser destinat al finançament de l'obra o a l'establiment del servei públic que n'ha generat l'exacció. Aquesta circumstància afecta directament la manera d'establir les contribucions especials, ja que el corresponent acord d'establiment haurà de contenir, de manera expressa, el cost previst de les obres o serveis, la quantitat que caldrà repartir entre els subjectes passius i els criteris de repartiment utilitzats per l'ens impositor.
Finalment, cal tenir en compte que la contribució especial és un tribut que, malgrat que el pot exigir tant l'Administració estatal com l'autonòmica, és en l'àmbit local on té més repercussió pràctica, fet que determina que tingui una extensa regulació en els articles del 28 al 37 de la Llei reguladora de les hisendes locals. - V. t.: impost n m
- V. t.: taxa n f
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contribució especial, n f
- es contribución especial, n f
- en special assessment, n
<Fiscalitat>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conveni especial, n m
- es convenio especial
<Assegurances > Assegurança pública>
Definició
<Religions indígenes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca dansa dels esperits, n f
<Religions > Religions indígenes>
Definició
Nota
- Amb la dansa dels esperits s'esperava l'aniquilació divina dels blancs i el restabliment dels costums tradicionals indígenes.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte especial, n m
- es delito especial, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte especial, n m
- es delito especial, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte especial, n m
- es delito especial
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Per exemple, el delicte de malversació només el pot cometre un funcionari o funcionària, o una autoritat.
Els delictes especials poden ser delictes especials propis, o en sentit estricte, o delictes especials impropis, o en sentit ampli. - V. t.: delicte especial impropi n m
- V. t.: delicte especial propi n m
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca didàctica especial, n f
- ca didàctica específica, n f
- es didáctica especial
- es didáctica específica
- fr didactique spéciale
- en special didactics
<Educació > Didàctica > Didàctiques específiques>
