Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "espenyar" dins totes les àrees temàtiques

asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asturià
ca asturianolleonès sin. compl.
ca asturlleonès sin. compl.
ca bable sin. compl.
ca lleonès sin. compl.
cod asturianu (Espanya)
cod mirandès (Portugal)
ar الليونية
cy Astwreg
cy Leoneg sin. compl.
de Asturisch
de Asturischleonesich sin. compl.
de Asturleonesisch sin. compl.
de Leonesisch sin. compl.
en Asturian
en Astur-Leonese sin. compl.
en Asturian-Leonese sin. compl.
en Leonese sin. compl.
es asturiano
es asturianoleonés sin. compl.
es asturleonés sin. compl.
es leonés sin. compl.
eu asturleonera
fr asturien
fr asturien-léonais sin. compl.
fr asturléonais sin. compl.
fr léonais sin. compl.
gl asturiano
gl asturianoleonés sin. compl.
gl asturleonés sin. compl.
gl leonés sin. compl.
gn asturiano
gn asturianoleone sin. compl.
gn asturleone sin. compl.
gn leone sin. compl.
it asturiano
it asturianoleonese sin. compl.
it asturleonese sin. compl.
it leonese sin. compl.
ja アストゥリアス語
ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
nl Asturisch
nl Asturiano-Leonees sin. compl.
nl Leonees sin. compl.
nl Mirandees sin. compl.
oc asturian
oc asturianoleonés sin. compl.
oc asturleonés sin. compl.
oc leonés sin. compl.
pt asturiano
pt asturiano-leonês sin. compl.
pt asturo-leonês sin. compl.
pt leonês sin. compl.
pt mirandês sin. compl.
ru Астурийский язык
ru Леонский sin. compl.
ru Астурийско-леонский sin. compl.
ru Леонско-астурийский sin. compl.
sw Asturian
sw Astur-leonese sin. compl.
sw Asturia-leonese sin. compl.
sw Leonese sin. compl.
tmh Taliyunist
tmh tasturliyunisit sin. compl.
tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
tmh Tawstriyat sin. compl.
zh 莱昂语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició

Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.

blanc d'Espanya

<Neteja > Productes de neteja>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca blanc d'Espanya, n m
ca carbonat càlcic, n m
es blanco de España
en whiting

<Neteja > Productes de neteja>

Definició

Sal natural molt estesa que en alguna de les seves formes és emprada com a pigment blanc de poder pictòric poc cobrent, que s'usa en tècniques a la cola i al pastel, principalment en emprimació de suports i com a càrrega per a altres pigments.

Nota

Actualment també es fabrica de manera industrial per a obtenir un material de més puresa. La diversitat de jaciments del carbonat càlcic, dit també creta, fa que el pigment pictòric es conegui amb diferents noms segons la seva procedència, principalment blanc d'Espanya, de París, de Meudon, de Florència.

blanc d'Espanya

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca blanc d'Espanya, n m
es blanco de España
fr blanc de Paris
en Paris white

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

cadells

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cadells, n m pl
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cospí d'Espanya, n m alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca torilis nuosa, n f alt. sin.
ca turdell, n m alt. sin.
ca safranòria borda, n f var. ling.
nc Torilis nodosa (L.) Gaertn.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

cadells

<Botànica>

ca cadells, n m pl
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cospí d'Espanya, n m alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca torilis nuosa, n f alt. sin.
ca turdell, n m alt. sin.
ca safranòria borda, n f var. ling.
nc Torilis nodosa (L.) Gaertn.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

camamilla

<Ciències de la vida>

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla

<Botànica>

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cantàrida

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cantàrida, n f
ca mosca d'Espanya, n f sin. compl.

Definició

Insecte coleòpter (Lytta vesicatoria) de la família dels melòidids, d'uns 2 cm de llargada, de color verd brillant. És anomenada també mosca d'Espanya o mosca russa. Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc, a causa de llur acció rubefaent. La tintura de cantàrida, preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant o revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement dels cabells i també com a afrodisíac.

canxalaigua d'Espanya

<Ciències de la vida>

ca canxalaigua d'Espanya, n f
ca lli, n m alt. sin.
ca lli bord, n m alt. sin.
ca lli catàrtic, n m alt. sin.
ca lli purgant, n m alt. sin.
ca llinet, n m alt. sin.
ca llinet purgant, n m alt. sin.
nc Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>

canxalaigua d'Espanya

<Botànica>

ca canxalaigua d'Espanya, n f
ca lli, n m alt. sin.
ca lli bord, n m alt. sin.
ca lli catàrtic, n m alt. sin.
ca lli purgant, n m alt. sin.
ca llinet, n m alt. sin.
ca llinet purgant, n m alt. sin.
nc Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>