Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "espinguet" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica nom (3): Plurals habituals (tractament)

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (3): Plurals habituals (tractament)
ca acció de primera (EXEMPLE), n f
ca espagueti (EXEMPLE), n m
ca remei floral de Bach (EXEMPLE), n m

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició

El tractament proposat per als plurals habituals en una fitxa terminològica és el següent:

- Denominació: Es recull la forma singular, encara que sigui molt poc freqüent, i s'hi atribueix una categoria lèxica sense cap referència a la pluralitat.
Ex.: espagueti n m ALIMENTACIÓ

- Definició: Si es considera que el terme és un element d'un conjunt organitzat i finit, sovint amb un nombre fixat d'unitats, es pot fer servir la fórmula inicial "Cadascun de". D'aquesta manera, es dona una pista a l'usuari sobre la utilització plural freqüent d'aquesta denominació.
Ex.: remei floral de Bach n m HOMEOPATIA Cadascun dels trenta-vuit remeis que s'extreuen majoritàriament, en forma d'essència o d'infusió, de flors boscanes de la regió de Gal·les [...].
. Si es considera que el terme no és un element pertanyent a un conjunt com el descrit abans, es fa una definició estàndard, sense cap indicació especial.
Ex.: acció de primera n f MERCATS FINANCERS Acció emesa per una empresa de gran notorietat, reputació i solidesa, la qual actua en sectors econòmics importants i té molta capacitat per a generar beneficis.

- Nota: No es fa cap observació especial sobre l'ús plural habitual de la denominació, perquè es tracta d'una informació subjectiva (en quins casos es posaria aquesta nota?), no hi ha un paral·lelisme en el cas invers (no se sol indicar mai que una forma s'utilitza quasi sempre en singular) i és més una informació d'ús que no pas una informació lingüística.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (4): plurals lexicalitzats (identificació), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).

0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats

ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició

Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss

(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

B. CRITERIS D'ELECCIÓ

A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock

(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])

D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

Nota

1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).

albellatge de dues espigues

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge de dues espigues, n m
ca albellatge distaqui, n m alt. sin.
ca alballage de dos espigues, n m var. ling.
nc Andropogon distachyos L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge de dues espigues

<Ciències de la vida>

ca albellatge de dues espigues, n m
ca albellatge distaqui, n m alt. sin.
ca alballage de dos espigues, n m var. ling.
nc Andropogon distachyos L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arç blanc

<Botànica>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç blanc

<Ciències de la vida>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç de tanques

<Ciències de la vida>

ca arç de tanques, n m
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espinal, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç septícola, n m alt. sin.
ca arcer, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnall, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca cambronera d'Europa, n f alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca herba cambronera, n f alt. sin.
ca ullastre d'ase, n m alt. sin.
nc Lycium europaeum L.

<Botànica > solanàcies>

arç de tanques

<Botànica>

ca arç de tanques, n m
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espinal, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç septícola, n m alt. sin.
ca arcer, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnall, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca cambronera d'Europa, n f alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca herba cambronera, n f alt. sin.
ca ullastre d'ase, n m alt. sin.
nc Lycium europaeum L.

<Botànica > solanàcies>

aranyoner

<Ciències de la vida>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

aranyoner

<Botànica>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>