Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esqueixar" dins totes les àrees temàtiques

cabrit al forn amb esqueixada de moixama cabrit al forn amb esqueixada de moixama

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  cabrit al forn amb esqueixada de moixama
  • es  cabrito al horno con esqueixada de mojama (ensalada de mojama)
  • fr  chevreau au four à l'esqueixada de thon séché (salade de thon séché)
  • it  capretto al forno con esqueixada di tonno essiccato (insalata di tonno essiccato)
  • en  baked kid with dried salted tuna esqueixada (salted tuna salad)
  • de  Zickel aus dem Ofen mit Trockenthunfisch-Esqueixada (Salat mit luftgetrocknetem Thunfisch)

<Plats a la carta. Carn>

cadira d'esquiar cadira d'esquiar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cadira d'esquiar, n f
  • es  silla de esquiar
  • fr  siège ski
  • fr  ski-siège
  • en  sit-ski

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició
Cadira que persones discapacitades de les extremitats inferiors utilitzen per a esquiar.
cadira d'esquiar cadira d'esquiar

<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <25 Esports adaptats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cadira d'esquiar, n f
  • es  silla de esquiar, n f
  • fr  siège ski, n f
  • fr  ski-siège, n f
  • en  sit-ski, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <Esport > 25 Esports adaptats>

Definició
Cadira utilitzada per esquiadors discapacitats de les extremitats inferiors per a esquiar.

Nota

  • Són cadires d'esquiar el biesquí i l'uniesquí.
cadira d'esquiar cadira d'esquiar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  cadira d'esquiar, n f
  • es  silla de esquiar
  • fr  siège ski
  • fr  ski-siège
  • en  sit-ski

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició
Cadira que persones discapacitades de les extremitats inferiors utilitzen per a esquiar.
cadira d'esquilar cadira d'esquilar

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cadira d'esquilar, n f
  • en  sheep chair

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Estructura metàl·lica que s'utilitza per a fixar la positura de l'ovella durant l'esquilada.
colibrí esquitxat colibrí esquitxat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí esquitxat, n m
  • es  colibrí jaspeado
  • fr  colibri moucheté
  • en  speckled hummingbird
  • de  Schwarzohrkolibri
  • nc  Adelomyia melanogenys

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí esquitxat colibrí esquitxat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí esquitxat, n m
  • es  colibrí jaspeado
  • fr  colibri moucheté
  • en  speckled hummingbird
  • de  Schwarzohrkolibri
  • nc  Adelomyia melanogenys

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

cresta de gall cresta de gall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  esquellada, n f alt. sin.
  • ca  esquellada grossa, n f alt. sin.
  • ca  esquellada mediterrània, n f alt. sin.
  • ca  faüllada, n f alt. sin.
  • ca  fenollada, n f alt. sin.
  • ca  fonollada, n f alt. sin.
  • ca  fonollada groga, n f alt. sin.
  • ca  fonollades grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  fusellada, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  herba esquellera, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  sorolla, n f alt. sin.
  • ca  sorolles, n f pl alt. sin.
  • ca  esqueiola, n f var. ling.
  • ca  fagullada, n f var. ling.
  • ca  forrollada, n f var. ling.
  • ca  fosillada, n f var. ling.
  • nc  Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
  • nc  Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
  • nc  Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espè­cies congèneres
cresta de gall cresta de gall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  esquellada, n f alt. sin.
  • ca  esquellada grossa, n f alt. sin.
  • ca  esquellada mediterrània, n f alt. sin.
  • ca  faüllada, n f alt. sin.
  • ca  fenollada, n f alt. sin.
  • ca  fonollada, n f alt. sin.
  • ca  fonollada groga, n f alt. sin.
  • ca  fonollades grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  fusellada, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  herba esquellera, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  sorolla, n f alt. sin.
  • ca  sorolles, n f pl alt. sin.
  • ca  esqueiola, n f var. ling.
  • ca  fagullada, n f var. ling.
  • ca  forrollada, n f var. ling.
  • ca  fosillada, n f var. ling.
  • nc  Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
  • nc  Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
  • nc  Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espè­cies congèneres
desgreixar desgreixar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  desgreixar, v tr
  • es  desengrasar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Treure el greix d'una pell per evitar una absorció irregular de l'adob i un acabat poc homogeni.