Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esquerdís" dins totes les àrees temàtiques

skenitis skenitis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  skenitis, n f
  • ca  esquenitis, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Urologia>

Definició
Inflamació de les glàndules parauretrals de Skene.
tensor de tensions tensor de tensions

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tensor de tensions, n m
  • ca  tensor d'esforços, n m sin. compl.
  • es  tensor de esfuerzos
  • es  tensor de tensiones
  • en  stress tensor

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Definició
Tensor que té com a components les forces per unitat de superfície en les diferents direccions a què és sotmès un cos continu al qual és aplicada una força externa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vesc, n m
  • ca  herba joca, n f sin. compl.
  • ca  vesquercí, n m sin. compl.
  • ca  visc, n m sin. compl.
  • ca  visquercí, n m sin. compl.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  herba del vesc, n f alt. sin.
  • ca  joca, n f alt. sin.
  • ca  planta de la sort, n f alt. sin.
  • ca  vesc comú, n m alt. sin.
  • ca  vescó, n m alt. sin.
  • ca  visc blanc, n m alt. sin.
  • ca  visc de carrasca, n m alt. sin.
  • ca  viscari, n m alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  escarcí, n m var. ling.
  • ca  escarsí, n m var. ling.
  • ca  esquercit, n m var. ling.
  • ca  iesc, n m var. ling.
  • ca  vescarsí, n m var. ling.
  • ca  vescassí, n m var. ling.
  • ca  visc quercí, n m var. ling.
  • ca  visca, n f var. ling.
  • ca  viscarí, n m var. ling.
  • ca  viscarsí, n m var. ling.
  • nc  Viscum album L.

<Botànica > lorantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vesc, n m
  • ca  herba joca, n f sin. compl.
  • ca  vesquercí, n m sin. compl.
  • ca  visc, n m sin. compl.
  • ca  visquercí, n m sin. compl.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  herba del vesc, n f alt. sin.
  • ca  joca, n f alt. sin.
  • ca  planta de la sort, n f alt. sin.
  • ca  vesc comú, n m alt. sin.
  • ca  vescó, n m alt. sin.
  • ca  visc blanc, n m alt. sin.
  • ca  visc de carrasca, n m alt. sin.
  • ca  viscari, n m alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  escarcí, n m var. ling.
  • ca  escarsí, n m var. ling.
  • ca  esquercit, n m var. ling.
  • ca  iesc, n m var. ling.
  • ca  vescarsí, n m var. ling.
  • ca  vescassí, n m var. ling.
  • ca  visc quercí, n m var. ling.
  • ca  visca, n f var. ling.
  • ca  viscarí, n m var. ling.
  • ca  viscarsí, n m var. ling.
  • nc  Viscum album L.

<Botànica > lorantàcies>

vesquercí vesquercí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vesquercí, n m
  • ca  vesc de la pomera, n m alt. sin.
  • ca  visc blanc, n m alt. sin.
  • nc  Viscum album L. subsp. album

<Botànica > lorantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vesquercí, n m
  • ca  vesc de la pomera, n m alt. sin.
  • ca  visc blanc, n m alt. sin.
  • nc  Viscum album L. subsp. album

<Botànica > lorantàcies>

xarxa d'esquers xarxa d'esquers

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  xarxa d'esquers, n f
  • es  honeynet, n m
  • es  red trampa, n f
  • fr  réseau Honeynet, n m
  • fr  réseau leurre, n m
  • en  honey net, n
  • en  honeynet, n

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Definició
Xarxa formada per un conjunt d'ordinadors protegits per un tallafoc, desinats a atraure els pirates i que permeten observar-ne l'activitat i els mètodes d'atac.
xarxa d'esquers xarxa d'esquers

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  xarxa d'esquers, n f
  • es  honeynet, n m
  • es  red trampa, n f
  • fr  réseau Honeynet, n m
  • fr  réseau leurre, n m
  • en  honey net, n
  • en  honeynet, n

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició
Xarxa formada per un conjunt d'esquers, amb l'objectiu que atragui l'atenció dels pirates i així poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.