Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estepa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja gran, n f
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ericoide, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del setge ver, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  terretes, n f pl alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>

botja gran botja gran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja gran, n f
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ericoide, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del setge ver, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  terretes, n f pl alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cincllagues, n f
  • ca  estepa gotejada, n f alt. sin.
  • ca  heliantem maculat, n m alt. sin.
  • ca  heliantem tacat, n m alt. sin.
  • ca  tuberària tacada, n f alt. sin.
  • ca  cinc llagues, n f var. ling.
  • nc  Helianthemum guttatum (L.) Mill.
  • nc  Tuberaria guttata (L.) Fourr. sin. compl.
  • nc  Tuberaria variabilis Willk. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

cincllagues cincllagues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cincllagues, n f
  • ca  estepa gotejada, n f alt. sin.
  • ca  heliantem maculat, n m alt. sin.
  • ca  heliantem tacat, n m alt. sin.
  • ca  tuberària tacada, n f alt. sin.
  • ca  cinc llagues, n f var. ling.
  • nc  Helianthemum guttatum (L.) Mill.
  • nc  Tuberaria guttata (L.) Fourr. sin. compl.
  • nc  Tuberaria variabilis Willk. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

espàrec bord espàrec bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espàrec bord, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare d'estepa, n m alt. sin.
  • ca  frare de ginesta, n m alt. sin.
  • ca  frare de ginestell, n m alt. sin.
  • ca  frare del ginestell, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche rapum-genistae Thuill.
  • nc  Orobanche major L. p.p. var. ling.
  • nc  Orobanche rapum auct. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

espàrec bord espàrec bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espàrec bord, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare d'estepa, n m alt. sin.
  • ca  frare de ginesta, n m alt. sin.
  • ca  frare de ginestell, n m alt. sin.
  • ca  frare del ginestell, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche rapum-genistae Thuill.
  • nc  Orobanche major L. p.p. var. ling.
  • nc  Orobanche rapum auct. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

estepa atriplicifòlia estepa atriplicifòlia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa atriplicifòlia, n f
  • nc  Halimium atriplicifolium (Lam.) Spach

<Botànica > cistàcies>

estepa atriplicifòlia estepa atriplicifòlia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa atriplicifòlia, n f
  • nc  Halimium atriplicifolium (Lam.) Spach

<Botànica > cistàcies>